Catalunya, l’autonomia amb més morts en la llista d’espera de la dependència

Gairebé 10.000 persones (en concret 9.529) van morir l’any passat a Catalunya mentre esperaven rebre algun tipus de prestació reconeguda en la llei de la dependència, la xifra més alta de tot Espanya. De fet, en els últims anys, Catalunya i Andalusia acumulen entorn de la meitat de les persones que moren en llista d’espera.

El 2024, entre les dues autonomies van concentrar el 45% dels morts (35.252) que figuraven en els llistats de tot Espanya, segons el XXV dictamen de l’Observatori per a la Dependència, elaborat per l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials i difós aquest divendres, que mostra que cada 15 minuts mor una persona mentre està atrapada en el «laberint burocràtic de la llei».

Per exemple, dels 9.529 morts a Catalunya, 5.529 tenien el dret reconegut, però estaven pendents de la resolució de la prestació i 4.080 estaven a l’espera de ser classificats, segons la seva dependència, en grau I, II i III.

I és que les voluminoses llistes d’espera, la falta de recursos i de personal provoquen que el temps mitjà des que una persona registra la seva sol·licitud fins a la resolució de l’expedient de la dependència és de 271 dies a Catalunya i 334 a tot Espanya.

En aquest paràmetre, Catalunya no encapçala el rànquing d’esperes, que lidera Andalusia amb 602 dies (gairebé dos anys). Però tot i així figura entre les autonomies amb pitjor puntuació (3,6, tot i que ha millorat sobre anys anteriors) en l’escala de valoració del sistema que aplica des del 2008 l’Observatori Estatal de Dependència, basant-se en 18 indicadors, que demostren que hi ha grans dèficits i «enormes desigualtats territorials».

Sistema ‘low cost’

Davant d’això, l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials considera que el sistema de la dependència ha millorat a causa del finançament extra posat en marxa del 2021 al 2023 amb el pla de xoc del Govern de coalició, però encara és ‘low cost’, amb «prestacions i serveis de molt baixa intensitat o quantia, que no corresponen a les necessitats de les persones en situació de dependència».

Així, el 2024 es va arribar al màxim d’inversió en el sistema, amb 12.189 milions d’euros, però aquesta quantitat només suposa el 0,8% del PIB, és a dir, la meitat del que dediquen la mitjana dels països de la UE. Amb aquest pressupost, s’ha augmentat en 106.558 les persones ateses, però «la burocràcia i l’escàs desenvolupament del sistema en algunes comunitats han impedit complir l’objectiu del pla de xoc en la reducció en les llistes d’espera».

Els llimbs

Al tancament del 2024 només hi havia 26.106 persones menys «als llimbs de la dependència», per la qual cosa al ritme de l’últim any, «es tardaran 10 anys i mig a aconseguir la plena atenció». De fet, el 2024 finalitza amb 270.325 persones a l’espera d’un procediment: 142.466 persones amb dret reconegut en espera d’atenció, 36.778 menys que l’any anterior. Però a aquest import cal afegir 127.879 persones pendents de valoració, 10.698 més que fa un any.

Notícies relacionades

Els embassaments resisteixen per sobre del 31% després d’un mes de febrer sec i Sau guanya reserves

Ocupen una masia a Llagostera mentre feien obres després d’una operació antidroga

En aquest context, el Govern ha aprovat una reforma de la llei de discapacitat i dependència, que suprimeix algunes retallades efectuades en l’etapa del PP i reconeix noves prestacions i serveis. Però l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials s’ha mostrat molt crítica amb aquest avantprojecte de llei, perquè no comporta finançament extra.

Segons el seu parer, «hi ha aspectes positius en la norma, però seria necessari augmentar en 1.000 milions la inversió en els pròxims Pressupostos Generals perquè les ‘bones intencions’ siguin realitat, exigint a les comunitats agilitar procediments, incrementar les quanties i les intensitats de serveis».