La població de més de 65 anys a Catalunya creix el 20% des del 2011

La revolució demogràfica continua avançant de manera implacable a Catalunya. Les últimes dades publicades ahir per l’Idescat remarquen la tendència registrada en els últims anys respecte a l’apressant procés d’envelliment de la població i l’arribada d’estrangers, que està mitigant la caiguda de la fecunditat i aquest any ha tornat a arribar a un nou sostre històric al situar-se en el 18% de la població catalana.

A 1 de gener del 2024, les dades apunten que el col·lectiu de persones de més de 65 anys ha augmentat més del 20% des del 2011, mentre que la població general ha crescut només el 6,5%. En total, el col·lectiu ja suposa gairebé un de cada cinc habitants. De fet, en una vintena de comarques, l’envelliment és superior: al Baix Penedès i a la Vall d’Aran, els més grans de 65 anys registren un creixement del 50%. Alhora, el grup de menors d’entre 0 a 15 anys es manté gairebé igual (+0,5%), tot i que sí que cau el seu pes poblacional per sota del 15%. L’edat mitjana dels catalans és de 43,5 anys.

Malgrat el creixement general de la població, hi ha 14 comarques on ha retrocedit des del 2011. Els descensos més significatius es registren a la Terra Alta (-9%), la Ribera d’Ebre, el Priorat i les Garrigues, que registren un 5% menys d’habitants.

Catalunya ha passat de tenir 1,28 milions de persones majors de 65 anys a superar el milió i mig (1,56 milions). El seu pes continua creixent –tot i que no en la mateixa mesura, ja que el conjunt de la població també ha augmentat durant aquests anys– i ara les persones grans s’acosten al 20% de la població, quan el 2011 eren el 17%. En paral·lel, el que ha retrocedit és la proporció de menors de 15 anys, que se situen ja per sota del 15% de la població (el 2011 representaven el 15,7%).

Com a conseqüència d’aquest envelliment, també augmenta l’edat mitjana de la població, que actualment és de 43,5 anys (42,1, els homes; 44,8 les dones), gairebé mig any més que l’any 2021.

Els reptes socials que suposa una població envellida se sumen també als derivats de la immigració, que s’ha convertit en el gran motor de tracció de la nova Catalunya dels vuit milions d’habitants. En conjunt, l’últim any, les persones amb nacionalitat que no sigui espanyola han augmentat un 6% Son en total 1.444.192 i representen el 18% del total de la població (vuit dècimes més respecte a l’any passat).

En aquest context, un de cada sis estrangers és marroquí, la nacionalitat no espanyola més comuna en 30 comarques. Segons les dades de l’INE publicades fa uns dies, els nascuts fora de l’Estat ja superen els dos milions.

Notícies relacionades

Catalunya augmentarà els estudis d’FP a 7.583 places el curs que ve

Un projecte restaura el fons marí amb corals i esponges

Estrangers per comarques

La migració, no obstant, té les seves pròpies geografies. Per exemple, la població de nacionalitat estrangera supera el 20% de la població en 12 comarques i en més d’un centenar de municipis, segons les últimes dades d’Idescat. La Segarra (29,5%), on es troba Guissona, l’únic municipi català amb més de la meitat de població estrangera– és la comarca amb la taxa més alta, seguida de l’Alt Empordà (25,9%) i el Barcelonès (23,9%).