Un projecte restaura el fons marí amb corals i esponges

¿Què passa quan els pescadors atrapen a les seves xarxes, de forma accidental, animals protegits com corals, esponges o gorgònies? Des que el projecte europeu Life Ecorest està en marxa, els mariners de les confraries implicades tenen clar els passos a seguir. "Primer, separen acuradament aquests organismes de les xarxes", explica Marina Biel, investigadora de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC). Després, traslladen els coralls i gorgònies fins a uns aquaris que han instal·lat als ports. A partir d’aquí, arriba el treball que realitza l’equip de biòlegs que s’han proposat aprofitar aquestes captures fortuïtes per restaurar hàbitats profunds del mediterrani.

En concret, s’han seleccionat 14 zones de la meitat nord de Catalunya en les quals hi ha una forta restricció de pesca, acordada entre les associacions de pescadors, la comunitat científica i el Govern central. "S’ha de destacar la bona predisposició dels pescadors, cal remarcar que pactes com aquest no s’han obtingut en altres llocs com la Comunitat Valenciana i Andalusia, malgrat que s’ha intentat", assenyala Jordi Grinyó, un dels coordinadors. Però abans d’alliberar els coralls i les gorgònies mitjançant el curiós sistema bàdminton, és necessari un tortuós complex de restauració.

Aquests tipus d’organismes no es poden sostenir si no estan adherits a una base. "Utilitzem una espècie de cola i massilla perquè s’enganxin a un substrat que pot ser una pedra o una closca", assenyala Biel. Després, els alimenten en uns aquaris perquè s’acabin de recuperar fins que estiguin a punt per tornar al seu hàbitat.

L’organisme queda dret

Notícies relacionades

Catalunya augmentarà els estudis d’FP a 7.583 places el curs que ve

El càncer rar causat per l’amiant no disminueix

No s’introdueixen al mateix lloc en el qual van ser pescats, sinó que es deixen en aquestes àrees protegides seleccionades per a així frenar la degradació del fons marí, que, a entre 50 i 400 metres de profunditat, mostra signes preocupants de declivi. Els pescadors, en diverses ocasions, han participat en aquestes devolucions al medi natural.

Els coralls i les gorgònies es deixen caure fins al fons del mar com si fossin un volant de bàdminton: "El pes empeny cap a baix, per la pedra o la closca, de tal forma que l’organisme, que pesa menys, es queda dret". Això és important, perquè, si les gorgònies queden de costat i no dretes, no podran alimentar-se –sobreviuen gràcies al plàncton i els petits organismes en suspensió, com zooplàncton i fitoplàncton, que capturen amb els pòlips– i ho tindran difícil per prosperar. A més d’aquest mètode, també s’utilitza l’aparell BiLi (de BioLiberador). És una gàbia que es pot submergir a més metres de profunditat per col·locar-hi els organismes agrupadament. Els resultats estan sent "esperançadors", indiquen.