El 40% de les lesions dels mossos són agressions al detenir sospitosos

Segons un informe presentat al Comitè de Salut Laboral dels Mossos, el 40,37% d’aquests accidents van ser per patir cops de puny, bufetades, puntades de peu, cops de cap i estrangulacions durant l’exercici de les seves funcions com a policies, principalment al carrer. D’aquests sinistres, 196 van acabar en baixa laboral, i 1.014, no.

Fonts del Departament d’Interior assenyalen que la majoria de policies pateixen aquestes lesions que acaben en accident laboral quan fan la seva feina a la via pública o en comissaries detenint o immobilitzant sospitosos. Si encreuem l’increment dels accidents laborals, en els quals un de cada quatre és a conseqüència de cops, amb l’augment dels delictes contra els policies l’any passat a Catalunya, s’entén millor el risc de lesions que poden patir els agents.

En concret, el 2024 es van cometre 4.928 delictes d’atemptat a l’autoritat i resistència o desobediència, cosa que significa que n’hi va haver un 4,2% més que el 2023. Fonts d’Interior recorden que l’any passat també va augmentar la plantilla dels Mossos i hi ha més agents que mai al carrer, fet que podria explicar l’increment dels accidents laborals i els delictes que pateixen.

Segons dades facilitades per la mútua d’Interior, el total d’accidents laborals del 2024, 3.158, és superior als 2.825 del 2023 i als 2.646 del 2022. Malgrat això, el nombre de sinistres que van acabar en baixa laboral ha descendit: van ser 1.137 el 2024, 1.170 el 2023 i 1.051 el 2022. Interior destaca que l’índex d’incidència, que té en compte els accidents amb baixa respecte al nombre de treballadors, va baixar l’últim any, igual que l’índex de freqüència, que són els accidents respecte al nombre d’hores treballades.

Els sindicats policials també constaten la pujada dels atacs als policies i una pèrdua d’autoritat. En declaracions a aquest diari, la portaveu del sindicat SAP-FEPOL, Imma Viudes, explica que l’últim any han incrementat les assistències als agents que han rebut atemptats amb lesions i sense en actuacions al carrer. Per això creuen que també hi ha mes agressions als Mossos. "Notem que la delinqüència és cada vegada més violenta i moltes vegades les protestes acaben en agressions contra policies. Estem en el punt de mira", assenyala Viudes, que afegeix que el sindicat dona cobertura legal als agents davant les possibles lesions que pateixen. El Departament d’Interior ofereix assistència jurídica als mossos que ho demanen, però molts decideixen acudir als sindicats.

Des de dins del mateix cos policial es destaca que les intervencions que es fan al carrer acostumen a ser més conflictives des de la covid, ja que s’ha notat que cada vegada hi ha menys respecte a l’autoritat i els enfrontaments acostumen a ser més violents, amb sospitosos que es resisteixen a acatar una ordre o no dubten a llançar objectes i colpejar els agents. Sindicats policials remarquen també altres factors que cal tenir en compte, com la manca de preparació dels policies o que porten material, com els antiavalots i les armilles, desfasats.

Sinistres de tot tipus

El segon motiu dels accidents que pateixen els policies, a molta distància de les lesions que reben, és per sobreesforç físic, (14,7%), seguit per cops contra un objecte durant un gir (7%) i caigudes del treballador (6,5%). Entre altres causes que van provocar aquestes incidències laborals en els Mossos, hi ha la col·lisió amb un vehicle, descàrrega elèctrica, contacte amb substàncies perilloses, quedar atrapat o aixafat, mossegades o esgarrapades, picada per un insecte o un peix i traumes psíquics, que només van generar dos accidents laborals.

Respecte al tipus de lesió que pateixen, l’informe assenyala que un 25,89% van ser per esquinços o torçades, cosa que vindria a indicar que moltes es produeixen durant l’activitat policial dels agents. Després es van registrar ferides i lesions superficials (20,32%), lesions internes (14,5%) i lesions superficials als ulls (12,5%). A més, respecte a la part del cos lesionada, la majoria d’accidents laborals indiquen que en van ser múltiples (22,12%), i després hi havia la cama comptant el genoll (18,7%), el braç inclòs el colze (10,2%), els dits (7,4%) i les mans (6,5%).

Les regions on els policies tenen més accidentabilitat són, per ordre, Barcelona (22%), Tarragona (21%), la Metropolitana Sud (16%) i Girona (14,7%), i les que menys, l’Alt Pirineu i Aran (5,6%), Central (7%) i Ponent (9,2%).

Notícies relacionades

Gálvez: "Hauríem de tenir una xarxa social pública que sigui democràtica"

Ousman Umar: "L’ajuda a l’Àfrica ha de ser per alimentar ments, no estómacs"

L’any passat únicament es van donar 11 sinistres laborals considerats greus per la mútua que atén els agents del cos policial català. El conjunt d’aquests accidents tenen lloc durant les intervencions, als centres de treball habituals (com pot ser una comissaria), en altres edificis públics o en el desplaçament durant la jornada laboral.

Les dades indiquen que 2.485 homes van patir aquests accidents laborals i 673 dones. Majoritàriament, eren agents en la franja de 41 a 55 anys. Aquesta és la franja d’edat amb més proporció d’agents. No obstant això, l’any passat es van produir accidents protagonitzats per 587 dones i per 1.049 homes d’entre 26 i 30 anys. Diverses fonts apunten que es tracta de policies acabats d’incorporar al cos i que la seva "falta d’experiència" pot exposar-los als "factors causals dels accidents". Malgrat això, des de sindicats s’apunta que majoritàriament són agents que com a primer destí van a la comissaria de Ciutat Vella a Barcelona, un districte amb molta conflictivitat.