Cada hora mor a Catalunya una persona esperant la dependència

Quasi 10.000 persones (en concret, 9.529) van morir l’any passat a Catalunya mentre esperaven rebre alguna prestació reconeguda en la llei de dependència, la xifra més alta de tot Espanya. De fet, en els últims anys, Catalunya i Andalusia acumulen aproximadament la meitat de les persones que moren en llista d’espera.

L’any 2024, les dues autonomies van concentrar el 45% dels morts (35.252) que figuraven a les llistes de tot Espanya, segons el 25è dictamen de l’Observatori per a la Dependència, elaborat per l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials i difós ahir, que mostra que cada 15 minuts mor una persona mentre està atrapada en el «laberint burocràtic de la llei».

Per exemple, dels 9.529 morts a Catalunya, 5.529 tenien el dret reconegut però estaven pendents de la resolució de la prestació, i 4.080 es trobaven a l’espera de ser classificats, segons la seva dependència, en grau 1, 2 i 3.

De fet, les llargues llistes d’espera, a més de la falta de recursos i personal, fan que el temps mitjà des que una persona registra la sol·licitud fins a la resolució de l’expedient de dependència sigui de 271 dies a Catalunya i 334 a Espanya. En aquest paràmetre, Catalunya no encapçala el rànquing d’esperes, lidera t perAndalusia amb 602 dies (quasi dos anys). Però, tot i així, figura entre les autonomies amb més mala puntuació (3,6, tot i que ha millorat sobre anys anteriors) en l’escala de valoració del sistema que aplica des del 2008 l’Observatori Estatal de Dependència basant-se en 18 indicadors, que demostren que existeixen grans dèficits i «enormes desigualtats territorials».

Davant aquesta situació, l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials creu que el sistema de dependència ha millorat a causa del finançament extra posat en marxa del 2021 al 2023 amb el pla de xoc del Govern de coalició, però encara és low cost, amb «prestacions i serveis de molt baixa intensitat o quantia que no corresponen a les necessitats de les persones en situació de dependència».

Així, el 2024 es va arribar al màxim d’inversió en el sistema amb 12.189 milions d’euros, però aquesta quantitat només suposa el 0,8% del PIB, és a dir, la meitat del que dediquen la mitjana dels països de la UE. Amb aquest pressupost s’ha augmentat en 106.558 les persones ateses, però «la burocràcia i l’escàs desenvolupament del sistema en algunes comunitats han impedit complir l’objectiu del pla de xoc en la reducció de les llistes d’espera».

Els ‘llimbs’

Notícies relacionades

Gálvez: "Hauríem de tenir una xarxa social pública que sigui democràtica"

Ousman Umar: "L’ajuda a l’Àfrica ha de ser per alimentar ments, no estómacs"

Al tancament del 2024 només hi havia 26.106 persones menys «als llimbs de la dependència», per la qual cosa, al ritme de l’últim any, «es trigarà 10 anys i mig a aconseguir la plena atenció». De fet, el 2024 finalitza amb 270.325 persones a l’espera d’un procediment: 142.466 persones amb dret reconegut en espera d’atenció, 36.778 menys que l’any anterior. Però a aquesta xifra cal afegir 127.879 persones pendents de valoració, 10.698 més que fa un any.

En aquest context, el Govern ha aprovat una reforma de la llei de discapacitat i dependència que suprimeix algunes retallades que es van efectuar en l’etapa del PP i reconeix noves prestacions i serveis. No obstant, l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials s’ha mostrat molt crítica amb aquest avantprojecte de llei perquè no comporta que hi hagi un finançament extra.