Les dones lideren el desenvolupament de les tecnologies del futur

Segons apunten les estadístiques, menys del 2% dels projectes científics i tecnològics d’avantguarda liderats per dones reben finançament. Per fer front a aquesta bretxa, la Unió Europea ha llançat una iniciativa per impulsar els projectes de deeptech liderats per dones. "No ens falta talent, sinó oportunitats", assenyala Cecilia Tham, una de les seleccionades en aquesta iniciativa que portarà a terme el seu projecte a Barcelona. La iniciativa, batejada com a Women TechEU, es proposa impulsar els projectes científics de "dones visionàries" centrades en el desenvolupament de les "tecnologies del futur". En l’última convocatòria, el programa va rebre més de 820 sol·licituds de tot el continent, de les quals n’hi va haver almenys 81 d’impulsades des d’Espanya. En total, segons anuncien des de la plataforma, s’han triat 160 projectes pioners liderats per dones i s’ha atorgat una subvenció de 75.000 euros a cada un d’ells, així com un programa de tutoria, coaching i formació especialitzada.

"Si ens volem endinsar en la ciència i la tecnologia del futur, la que canviarà el món de veritat, necessitem comptar amb totes les visions possibles. La irrupció de les dones en aquest àmbit, que fins ara ha estat molt masculinitzat, és clau perquè nosaltres veiem el món de manera diferent, detectem problemes que d’altres no veuen i, en general, posem la mirada en qüestions que durant molt de temps han quedat en segon pla", afirma Cunillera, que presentarà els resultats d’aquest projecte europeu juntament amb Barcelona Activa en el marc del Mobile World Congress.

Videojoc de pràctica

Entre les premiades d’enguany destaquen set dones espanyoles, que faran servir l’impuls d’aquesta iniciativa per desenvolupar projectes d’agricultura sostenible, biomedicina, intel·ligència artificial i fins i tot una ambiciosa plataforma per descobrir "quina serà la següent revolució científica que canviarà el món". EL PERIÓDICO ha parlat amb tres d’elles, que seran a l’MWC. L’enginyera Daniela Tost Pardell és una de les seleccionades en aquest projecte. La seva idea, explica, és desenvolupar un videojoc que ajudi els metges a practicar operacions complexes. "¿Pujaries a un avió sabent que el pilot no ha entrenat mai?

Doncs bé, de vegades els metges han de fer operacions que han pogut practicar poques vegades, i això augmenta exponencialment la dificultat de la seva feina i el risc per als pacients", explica la fundadora de Virmedex. El seu projecte planteja la creació de simuladors d’operacions en què es combina el "realisme fisiològic" amb entorns de realitat virtual i, sobretot, la dinàmica dels videojocs. "D’aquesta manera, tant els estudiants de medicina com els mateixos metges poden entrenar com fer una operació i fins i tot configurar el grau de dificultat", explica.

La seva empresa ja ha aconseguit llançar un simulador centrat en el control del bypass cardiopulmonar i un altre per a l’ús de la màquina de circulació extracorpòria (ECMO), que es fa servir en pacients amb insuficiència cardíaca i es va utilitzar àmpliament durant la pandèmia. L’objectiu, afirma Tost, és que aquest tipus d’eines puguin arribar a hospitals, universitats i empreses biomèdiques perquè els professionals de la salut puguin practicar. "Aquests simuladors permeten entrenar professionals en moments de risc, com la fallada d’una bomba de circulació o l’obstrucció accidental d’un tub de sang. En aquestes situacions, una resposta ràpida pot salvar vides", comenta l’enginyera catalana.

Ambició estel·lar

Cecilia Tham porta més de 25 anys a Barcelona i, segons explica ella mateixa, "des del primer dia" s’ha dedicat a l’emprenedoria. Ella també ha sigut seleccionada en el projecte europeu per a visionàries al món del deeptech i, en el seu cas, l’ambició és estel·lar. "El nostre objectiu és detectar tots aquells avenços amb un potencial disruptiu i, així, identificar patrons que ens permetin predir les pròximes grans patents científiques i tecnològiques que transformaran la nostra vida i que, en general, canviaran el món", afirma la fundadora de Futurity Systems. "Recopilem informació sobre estudis científics, patents, empreses, totes aquelles idees que tenen un potencial. Volem predir quin serà la pròxima gran revolució científica i tecnològica", afirma. El projecte barreja elements de deep tech, intel·ligència artificial, big data, anàlisi de dades en temps real, science driven innovation i future forecasting. "És una manera de dir que estudiem el present per anticipar-nos al futur", comenta Cham. L’objectiu, afegeix, és arribar a totes aquelles empreses i administracions que es moguin en entorns dinàmics per oferir-los un pronòstic clar de quines seran les grans apostes de futur dins del seu sector i, així, ajudar-les a elaborar estratègies i plans d’adaptació.

Autonomia respiratòria

Notícies relacionades

El trànsit sega set vides a Catalunya en una nit

La Mia, l’avatar de Mossos, pot recollir denúncies en 10 idiomes

Laura Lizama, el projecte de la qual també ha sigut seleccionat per les beques de la Unió Europea, està treballant en "un innovador dispositiu mèdic dissenyat per accelerar l’autonomia respiratòria en pacients intubats a l’uci". "Ara mateix, els pacients que requereixen ventilació mecànica necessiten altes dosis de sedació per tolerar aquesta pràctica, i això, de manera conjuntural, pot provocar atròfia muscular, que al seu torn pot empitjorar l’estat del pacient i dificultar-ne la recuperació", explica la fundadora d’Heecap. La idea consisteix a desenvolupar un sistema d’electroestimulació que permeti als pacients mantenir actiu la zona abdominal i, d’aquesta manera, evitar els efectes adversos derivats de l’atròfia.

En aquests moments, explica Lizama, ja s’ha aconseguit dissenyar un prototip d’aquest dispositiu i ja s’ha posat en marxa un estudi pilot per posar-lo a prova. Les primeres proves s’estan portant a terme a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell però tot apunta que pròximament s’hi uniran altres hospitals de Barcelona. En aquesta primera fase es reclutaran entre 10 i 15 pacients. El 2026 es portarà a terme la següent fase de l’assaig clínic, amb entre 80 i 100 pacients més. Un cop demostrada l’eficàcia d’aquesta eina, el següent pas a fer serà reclamar l’autorització del producte primer als organismes sanitaris europeus i, després, els nord-americans.