Ousman Umar: "L’ajuda a l’Àfrica ha de ser per alimentar ments, no estómacs"

Durant dècades, la solidaritat amb l’Àfrica s’ha vehiculat a través de l’ajuda alimentària. Ousman Umar, que va emigrar de Ghana sent menor i anys més tard va fundar a Barcelona l’oenagé NASCO Feeding Minds, demana canviar l’enfocament. "Hem d’alimentar ments, no estómacs", insisteix. Ha aconseguit obrir 17 aules digitals al seu país natal i ara vol fer un nou pas a través d’acadèmies pensades per impartir estudis professionalitzadors. Aquest últim projecte ha rebut el suport de la Fundació La Caixa a través de la seva Convocatòria de Cooperació Internacional.

La immigració s’ha convertit en el principal problema segons el CIS. ¿Com el fa sentir això?

Em sembla trist i, a més, un error terrible. Quan estem en fase de creixement tothom és benvingut. De fet, aquesta abundància és gràcies també a la mà d’obra barata que ve de fora. Però, quan les coses es torcen, es comença a culpar els altres en comptes de buscar la pròpia responsabilitat. Espanya també ha sigut un país d’emigrants, només cal rascar una miqueta en la mateixa història. És immoral no voler ajudar ara qui ho necessita.

Un viatge perillós i una rebuda cada vegada més hostil a Europa. ¿Els joves de Ghana continuen volent emigrar?

Jo vaig sortir amb 12 anys per travessar el desert i vaig tardar cinc anys a arribar a Barcelona, en un trajecte en què l’índex de supervivència és només del 3%. He vist morir amics al desert i al mar; he viscut al carrer fins que em van ajudar a tornar a néixer. D’altra banda, no oblidem que la guerra més sagnant és a la República Democràtica del Congo, amb la qüestió del control dels minerals pel mig, i ningú en parla. ¿De veritat creiem que algú es vol jugar la vida si té un futur a casa?

Vostè vol oferir-los un futur sense haver d’emigrar.

La tecnologia està democratitzant l’oportunitat de treballar en remot des de qualsevol racó del món. Per això demano que alimentem ments per generar oportunitats. Gràcies a les nostres aules digitals, tenim ara mateix 32 persones a Accra treballant en una oficina de NASCO per a clients espanyols. I 14 més estan treballant per a diversos bancs, sense pujar a cap pastera ni saltar cap tanca. Així es canvien les coses.

Han obert 17 aules digitals i ara volen ampliar-les a acadèmies. ¿Quines classes impartiran?

Tenim més de 6.300 alumnes repartits en uns 50 escoles, que són les que tenen accés a aquestes aules digitals. És un orgull, perquè ho hem aconseguit gairebé sense cap subvenció pública, amb l’ajuda d’amics i, després, d’empreses. Ara s’han quedat una mica obsoletes i les volem renovar gràcies al suport de la Fundació La Caixa; a més, valem aprofitar aquests espais per impartir una formació que no només ofereixi coneixements bàsics, sinó que els obri les portes del mercat laboral. Per exemple, amb una formació específica en programació, que ara estem dissenyant.

Notícies relacionades

Gálvez: "Hauríem de tenir una xarxa social pública que sigui democràtica"

Cada hora mor a Catalunya una persona esperant la dependència

¿Quin impacte ha tingut el projecte a Ghana?

En un primer moment pensàvem que ens seria difícil trobar escoles que hi volguessin participar i va ser al contrari; el més dur és haver de dir que no. La clau és respectar la cultura local i tenir la humilitat per no imposar una manera d’actuar. La relació ha de ser horitzontal i no vertical. Occident, amb molt bones intencions, ha enviat gairebé dos trilions de dòlars en concepte d’ajuda humanitària des que va acabar la Segona Guerra Mundial. No obstant, l’Àfrica és més pobra que fa 50 anys. Demano, una vegada més, un canvi d’estratègia: deixem d’alimentar estómacs per centrar-nos en les ments.