"Respiràvem amiant sense saber-ho"

Fa dos anys que al Joan –un nom fictici–, que ronda els 70 anys, li van detectar un mesotelioma o càncer de pleura (la membrana que revesteix el pulmó) a l’Institut Català d’Oncologia (ICO). Malgrat que ara està jubilat, va ser propietari d’un taller de reparació de vehicles. De fet, va començar a treballar molt abans en aquest sector: als 13 anys. Tota la seva vida va estar exposat a l’amiant, un mineral prohibit a Espanya des del 2002 i que, de manera lenta i silenciosa, ha acabat fent-lo emmalaltir.

"Vaig obrir el taller de reparació de vehicles fa 50 anys. En aquells anys no hi havia mascaretes ni prevenció de riscos. Al cos entraven tant les coses bones com les dolentes. I les dolentes eren les que desconeixíem. Ningú ens informava dels productes químics que portaven els materials", explica aquest veí de Barcelona. Al taller del Joan hi havia mantes amb amiant, elements que fa molts anys que van deixar d’existir i que els treballadors, llavors, utilitzaven com a protecció per si saltaven espurnes. L’amiant era molt efectiu per "protegir del foc i de la calor".

Mantes protectores

"Amb aquelles mantes tapàvem els cotxes. Agafaven molta pols i les sacsejàvem. Després respiràvem tot allò sense saber que portaven amiant". També hi havia asbest a les pastilles de fre dels cotxes, que generaven pols. "Bufàvem i després tot ho respiràvem. Abans hi havia amiant en un munt de coses, no només a les teulades", afegeix.

Com explica l’oncòleg Ernest Nadal, director científic de l’ICO, tot i que les pintures (utilitzades en tallers de cotxes com el del Joan) també contenen elements químics, estan més relacionats amb càncers a les vies urinàries, no amb el de pleura. "El mesotelioma és una malaltia molt lligada a les fibres de l’amiant", assenyala Nadal, que tracta el Joan. "Vaig començar a ser conscient de la malignitat de l’amiant quan es va començar a dir que podia produir càncer. El que no m’imaginava és que em tocaria a mi".

Immunoteràpia, la solució

Notícies relacionades

Brussel·les aconsella proveir-se de queviures per a una emergència

A la recerca del temps perdut

"Jo també he sigut fumador i m’esperava més un càncer de pulmó, no de pleura", explica aquest pacient, que es mostra molt agraït a l’ICO i al doctor Nadal. La immunoteràpia va aconseguir parar-li el tumor, tot i que fa tres o quatre mesos va començar amb la quimioteràpia. "M’està donant bons resultats, perquè en l’últim TAC van veure que m’havia baixat el càncer", assegura. Malgrat que li van detectar el tumor fa només dos anys, ja feia 10 o 15 que no treballava al taller.

El mesotelioma és un càncer de desenvolupament lent que sol diagnosticar-se en persones grans que han estat molt temps exposades a l’amiant. "Fa quatre dècades no hi havia cap mena d’informació –insisteix el Joan-. També es treballava amb fibra de vidre, que després es va saber que era perjudicial per als pulmons. "No hi havia protecció ni cultura de la prevenció", lamenta.