Desenes d’ajuntaments xoquen amb dificultats per reparar fugues

No obstant, desenes de municipis de Catalunya tenen serioses dificultats per portar a terme aquests treballs. Malgrat les importants subvencions ofertes per l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), els ajuntaments han de fer front a diversos obstacles que compliquen l’execució dels projectes, com per exemple els terminis ajustats, la necessitat de fons addicionals i les limitacions estructurals de moltes localitats, segons expliquen a aquest diari els alcaldes consultats.

D’altres, com Begur o Palafolls, ja han començat a executar els treballs de millora. "Ha suposat un esforç important perquè part de la inversió ha sigut municipal i no és fàcil abordar operacions com aquesta", explica Maite Selva, alcaldessa de Begur, que veuria amb bons ulls ampliar el termini de marge perquè altres ajuntaments arribin a temps.

El Govern, a través de l’ACA, ha concedit ajudes a un total de 707 localitats, amb l’objectiu de millorar l’eficiència de les xarxes de distribució d’aigua. Aquestes subvencions rares vegades cobreixen la totalitat del cost de les obres que s’han de fer. Les ajudes, en alguns casos, sí que arriben a la gairebé totalitat dels projectes (el 80% o el 90%). Però en d’altres no arriben al 50%. Els municipis, per tant, en molts casos, han d’assumir la resta del finançament, cosa que genera una pressió addicional en uns pressupostos locals ja limitats.

Projectes ambiciosos

Aquest problema és especialment apressant a les localitats més petites, on la falta de recursos tècnics i logístics sovint dificulta l’execució de projectes ambiciosos. La situació també s’agreuja en les urbanitzacions allunyades dels nuclis urbans, on les infraestructures d’aigua són més antigues i l’eficiència en la gestió és baixa. Segons les dades de l’ACA, en algunes localitats es perd fins a un 30% o un 40% de l’aigua a causa de fugues i fuites, cosa que remarca la urgència de la modernització de les xarxes.

A banda del problema del cofinançament, les subvencions de l’ACA tenen un límit temporal per executar-se, cosa que encara afegeix més dificultats. Els ajuntaments han de portar a terme les obres en terminis estrictes, circumstància que genera incertesa i estrès en els consistoris, que temen no poder completar els treballs en el temps establert. Alguns representants locals reclamen a l’Administració que busqui la fórmula per ampliar els terminis. Les zones rurals de Catalunya, en particular, s’han vist greument afectades per la ineficiència de les infraestructures d’aigua. En aquests municipis, la falta de manteniment i l’antiguitat de les xarxes han provocat problemes continus de fuites d’aigua, cosa que no només representa una pèrdua econòmica, sinó que també posa en risc el proveïment en moments d’alta demanda o en situacions de sequera com la que s’ha viscut.

Carrers aixecats

Davant aquest panorama, les subvencions atorgades per l’ACA per iniciar un procés de modernització i eficiència, davant un futur de sequeres cròniques, són clau per donar un tomb a la situació. El cap de proveïment de l’ACA, Jordi Molist, va destacar en el seu moment que la situació de les xarxes d’aigua en moltes localitats catalanes era un "problema endèmic" que afectava especialment els municipis més petits i que aviat s’havien de veure tots els carrers de Catalunya aixecats per aquestes obres, una cosa que en el dia d’avui no està passant de manera generalitzada.

Tot i que les subvencions són una mesura important per fomentar la modernització de les xarxes, la solució implica una planificació a llarg termini que no només contempli la substitució de canonades o la reparació de fugues, sinó també la millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua en tots els sectors.

Prioritat del Govern

Notícies relacionades

Un radar de la Jonquera sanciona 411 conductors al dia

Les novetats de Mossos a l’MWC: un cotxe patrulla hipeconnectat amb un dron al sostre i un predictor de delictes

L’augment del consum d’aigua, impulsat en part pel creixement de la població i el turisme, ha generat una pressió addicional sobre els recursos hídrics de Catalunya. En aquest sentit, es fa imprescindible un enfocament que combini la modernització de les infraestructures amb una conscienciació col·lectiva sobre l’ús responsable de l’aigua, tant a nivell domèstic com empresarial.

El Govern de Salvador Illa ha destacat des del primer dia que les polítiques hídriques són una de les seves prioritats. Des de la direcció general de Transició Hídrica, amb Concha Zorrilla al capdavant, s’han accelerat algunes de les obres necessàries per produir més aigua. Però encara s’ha de garantir que totes les subvencions podran ser utilitzades per als municipis. La idea és que existeixi una col·laboració constant entre Generalitat i administracions locals per assegurar que la gestió hídrica sigui cada vegada més precisa (i també més digitalitzada) en tots els nivells per blindar un futur sostenible pel que fa al proveïment d’aigua.