Ratolins amb pelatge de mamut llanut

Una empresa nord-americana ha anunciat el naixement dels primers rosegadors modificats genèticament per tenir un pelatge similar al dels grans mamífers extints.

Ratolins amb pelatge de mamut llanut
2
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Els seus creadors parlen d’un "èxit extraordinari" que acosta cada vegada més el "somni de desextingir una espècie ja desapareguda". L’empresa nord-americana Colossal Biosciences va anunciar ahir el naixement dels primers ratolins amb pelatge de mamut llanut. "Aquest èxit ens acosta un pas més al nostre objectiu de tornar a la vida el mamut llanut", afirmen des de la companyia després de donar a conèixer una notícia que ha despertat grans aplaudiments en part de la comunitat investigadora i, d’altra banda, ha tornat a activar el debat sobre si és científicament i moralment acceptable portar de tornada espècies desaparegudes al món actual.

Els animals que protagonitzen aquesta història van ser creats mitjançant tècniques d’edició genètica avançada. Els investigadors van recopilar les dades de 121 mamuts (conservats al permagel) i elefants per identificar tots els gens relacionats amb l’adaptació al fred, el pelatge i el metabolisme. Aleshores, van modificar simultàniament set gens ja presents als ratolins per aconseguir certs canvis estructurals en la seva aparença. Per exemple, amb la desactivació de gens com l’FGF5 es va aconseguir un pelatge més llarg i amb un creixement fins i tot tres vegades més ràpid del que acostuma a ser normal, amb el canvi del TGFA es va aconseguir una textura ondulada i amb l’alteració de l’MC1R es va obtenir un color molt més clar, pràcticament daurat, respecte al dels ratolins silvestres. També es van modificar certs gens relacionats amb el metabolisme que, almenys sobre el paper, farien que aquests animals siguin molt més resistents al fred. Com al seu dia ho van ser els mamuts.

Els seus creadors afirmen que els "ratolins llanuts" estan sans, fet que indica que, almenys segons el que ha reportat l’empresa a través d’una nota de premsa i un preprint no revisat, les modificacions genètiques fetes no han sigut perjudicials per als animals. "Aquests ratolins ens permeten provar hipòtesis sobre la relació entre seqüències específiques de l’ADN i certs trets físics. També demostra la nostra capacitat per utilitzar eines i enfocaments avançats en edició genètica per generar determinats fenotips predictibles", comenta Beth Shapiro, directora científica de Colossal. "Som davant un pas important per validar el nostre enfocament de ressuscitar trets que s’han perdut amb l’extinció i que volem restaurar", afegeix.

Notícies relacionades

Debat ètic

El debut d’aquests ratolins ha suscitat una onada de reaccions en la comunitat científica. El biotecnòleg Lluís Montoliu, del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC), afirma que som davant un "èxit científic incontestable" i recorda que darrere d’aquest avenç hi ha, entre d’altres, la figura del "visionari" George Church, genetista de Harvard. "Hi ha investigadors que no donen puntada sense fil. Són capaços de portar a terme idees que la resta de mortals descartem per impossibles o inviables", comenta Montoliu en declaracions al Science Media Centre Espanya (SMC). També hi ha veus més crítiques. "El treball és interessant, però la idea que puguem portar de tornada alguna cosa de l’extinció és una falsa esperança", afirma Louise Johnson, de la Universitat de Reading (Regne Unit).

Temes:

Animals Beth