707 localitats reben ajudes per millorar les xarxes d’aigua

En total, 707 localitats han rebut ajudes. Tot i que certs municipis estan tenint dificultats per tirar endavant aquestes obres, sobre el paper, totes aquestes obres haurien d’arrencar en els pròxims mesos; si no, hi ha el risc que es perdi la subvenció. El principal objectiu és guanyar eficiència i posar fi a les fuites, ja que algunes localitats perden un 30% o un 40% de l’aigua. En alguns casos aquests treballs, que suposaran una revolució de les canonades, serviran també per substituir canonades de fibrociment per altres materials com el PVC (policlorur de vinil), un tipus de plàstic molt versàtil i àmpliament utilitzat en diverses indústries a causa de la seva durabilitat.

La majoria dels municipis que reben les ajudes no concreten quantes canonades de fibrociment seran substituïdes, ja que aquest no és l’objectiu principal de les actuacions. Però hi ha 13 pobles que a l’hora de demanar la subvenció sí que han especificat la seva intenció de retirar les canonades amb amiant: el Bruc, Biure, Malgrat de Mar, Sant Jaume de Llierca, la Sénia, Tona, les Avellanes i Santa Linya, Castelló d’Empúries, Mieres, la Vansa i Fórnols, Piera, Sant Feliu de Pallerols i Gironella. Tots aquests pobles no només reclamen accions per millorar l’eficiència, sinó que demanaven la injecció econòmica per eliminar elements de fibrociment.

En certs llocs, les actuacions se centren en barris concrets, en els quals les xarxes són especialment antigues. Però hi ha ajuntaments, com el de la Sénia o Tona, que plantegen renovar bona part de les seves canonades de distribució en baixa, és a dir, la que es distribueix pel municipi. La resta de consistoris, molts de ciutats rellevants, esmenten la renovació de xarxes de subministrament, una operació que també comportarà, en algunes ocasions, el reemplaçament del fibrociment. També localitats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona es beneficiaran de les ajudes.

Començar de seguida

No s’havien invertit mai tants diners a reparar i actualitzar les xarxes d’aigua. Per fer aquesta "revolució de l’eficiència", sobretot en zones rurals, és clau emprendre les obres al més aviat possible. Per tant, una conseqüència conjuntural de la sequera, juntament amb la reducció de la despesa domèstica, la millora de l’eficiència, que s’hauria d’acostar al 80%, i l’ús d’aigua regenerada, serà la substitució d’algunes canonades de fibrociment per altres materials. De fet, després de fuites d’aigua amb forta pressió, poc habituals però de gran magnitud per la imatge de guèiser, ja és normal que les companyies facin el canvi.

Notícies relacionades

Els pantans de Catalunya arriben al 44,71% de la seva capacitat gràcies a les últimes pluges

Ábel Bereményi, antropòleg: «La mobilitat social té un cost social i emocional molt cruel per al poble gitano»

Des de l’ACA i el Govern no es descarta que s’obrin més subvencions amb l’objectiu d’ajudar els municipis a completar la modernització de les seves xarxes. En alguns casos, són els ajuntaments els que, fins i tot amb la subvenció, han de fer front a una part de la quantitat necessària per tirar endavant les obres.

En el cas dels baixants dels edificis, la responsabilitat, en canvi, recau en els propietaris o les comunitats de veïns. Aquests baixants no sempre apareixen als mapes de l’amiant, ja que són difícils de detectar a vista d’ocell. Però són uns elements que no tenen res a veure amb les xarxes de distribució. Així com la presència de fibrociment al subsol no preocupa l’Administració, els baixants, exposats a l’aire lliure, sí que són part dels deures pendents inclosos en el pla per erradicar l’amiant, que s’ha de desplegar amb urgència durant els pròxims mesos, quan el Parlament doni llum verda a la llei.