BCN planifica el desplegament dels contenidors intel·ligents
L’ajuntament proposa a l’oposició una prova pilot per a 50.000 habitants a quatre zones de la ciutat i visites a tres municipis amb experiència
La capital catalana vol arribar a una taxa de reciclatge del 65% el 2035, com demana la UE
No farà falta comprar dipòsits, ja que els instal·lats amb el nou contracte tenen un disseny preparat
La intenció és «prendre decisions de la forma més consensuada possible», confirmen fonts municipals

L’Ajuntament de Barcelona ha començat a estudiar com desplegar contenidors d’escombraries intel·ligents per millorar el reciclatge a la ciutat. Si la capital catalana vol complir la normativa europea d’arribar a una taxa de reciclatge del 65% el 2035, ha d’evolucionar el seu sistema de recollida selectiva. En altres paraules: necessita que es recicli més i millor. La taxa de recollida de residus se situa actualment en el 41%, encara a un bon marge de distància del que marquen els objectius europeus.
El primer pas que ha decidit fer el consistori ha sigut la creació d’un grup de treball que analitzi com implementar els contenidors d’escombraries intel·ligents. Es tracta de dipòsits tancats, que només s’obren amb una targeta o un clauer personalitzats perquè el sistema sàpiga qui hi està dipositant residus. Per obrir el contenidor n’hi ha prou d’acostar el clauer a un lector situat a la part frontal. La porta es desmagnetitza i la tapa es pot aixecar sense cap problema accionant el pedal o bé la manyopla.

La Josefa, veïna del barri de Sant Andreu, llença les escombraries en un contenidor intel·ligent. | ZOWY VOETEN /
Prova pilot a quatre zones
El canvi de model no implica comprar nous contenidors per a Barcelona, ja que els instal·lats amb el nou contracte de neteja el 2022 ja tenen un disseny preparat per a la incorporació del lector. El repte més important és administratiu: l’obertura individualitzada dels contenidors està vinculada a un model de taxa justa de recollida de residus, és a dir, que qui més recicli obtingui un descompte en la taxa anual ordinària.
Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, el planejament municipal és començar amb una prova pilot a quatre zones de la ciutat, una per a cada adjudicatari del nou contracte de neteja municipal, i una vegada consolidada anar estenent el nou sistema progressivament. Aquestes quatre zones, encara per decidir, allotjarien uns 50.000 veïns. Decisions com les ubicacions i el calendari es prendran en el marc de la taula de treball, on primer s’avaluarà la metodologia a seguir. El govern municipal de Jaume Collboni va impulsar aquest grup de treball fruit del compromís que va adquirir en la comissió d’Urbanisme del novembre, a petició de Junts. L’Executiu i els grups de l’oposició, junt amb l’equip tècnic de l’ajuntament, ja han iniciat la deliberació. Entre tots compartiran i faran el seguiment dels treballs necessaris per estudiar-ne el desplegament. Propiciar un acord transversal és una via més lenta però molt més segura que impulsar en solitari la mesura, que té elevats costos polítics perquè obliga la població a canviar d’hàbits.
La intenció és "prendre decisions de la manera més consensuada possible", confirmen fonts municipals a EL PERIÓDICO. De moment aquest grup només s’ha reunit una vegada, quan es va constituir el 21 de gener. Segons ha pogut saber aquest diari, s’hi va acordar establir un calendari per visitar quatre experiències d’altres municipis.
Tres d’aquestes ja tenen data per a les tres pròximes setmanes: a Sant Just Desvern el 12 de març, a Manresa el 18 de març i a la Seu d’Urgell el 24 de març. En la de Sant Just i en la de la Seu d’Urgell (que serà telemàtica) hi participarà l’alcalde de la població junt amb tècnics i els regidors de l’oposició que ho requereixin. El Govern també ha enviat als grups municipals un estudi d’experiències en contenidors intel·ligents d’altres municipis i s’han compromès a concretar aquesta mateixa setmana la segona sessió del grup de treball.
Resultats en altres municipis
De forma prèvia, l’ajuntament ha avaluat els resultats en altres municipis catalans que han desplegat els contenidors intel·ligents. "Tècnics de residus de Barcelona ja ens han trucat per conèixer el model de Manresa amb detall i hi estem en contacte per facilitar-los tota la informació que necessitin", explica l’alcalde de la capital del Bages, Marc Aloy. Manresa s’ha convertit en una de les ciutats més importants en l’aposta per aquest model.
El consistori barceloní també s’ha fixat en ciutats com Sant Just Desvern, Montgat, Tarragona i Montmeló, a més de Pamplona, Palma de Mallorca i Bilbao. I fins i tot ha comprovat el sistema de Verona i Pisa. Amb aquesta avaluació, ha constatat que aquest model pot ser clau per aconseguir els objectius marcats en la normativa vigent.
De moment, Govern i oposició tenen feina. Des de Junts, la regidora Francina Vila va explicar a EL PERIÓDICO que, tot i que veuen "favorable aquest pas", no comparteixen que els contenidors tinguin "sols la funció identificadora de l’usuari i el permís d’accés per dipositar les escombraries". "Es pot aspirar a introduir-hi més funcionalitats", com el percentatge de reciclatge.
Per als Comuns, establir aquestes quatre zones amb 50.000 habitants "es queda una mica curt" i recorda que tots els municipis metropolitans estan impulsant millores en la recollida de residus. "Barcelona, que normalment és qui lidera les polítiques ambientals, s’està quedant una mica enrere", es lamenten fonts del grup a aquest diari.
Per contra, Rosa Suriñach, regidora d’ERC, celebra que es parteixi d’una prova pilot i no d’una implementació massiva. Fins i tot li sembla "excessiu" incloure 50.000 veïns en un inici. Lamenta la falta d’informació per ara, demana concreció al Govern i li recorda que no poden tornar a repetir-se "errors del passat amb sistemes que generen rebuig".
De la mateixa manera, el PP assegura que està disposat a "escoltar i veure com es materialitza" el canvi, però de moment no concreta la seva postura. "Tenim poca informació", assegura.
L’experiència del porta a porta de Sant Andreu va servir perquè l’Ajuntament de Barcelona desplegués els primers contenidors intel·ligents. Aquest altre sistema va ser diana de nombroses crítiques, tant veïnals com polítiques, que van forçar la introducció de millores necessàries. El fort rebuig social va frenar els plans de l’ajuntament, que estava decidit a expandir el porta a porta a Horta i Sant Antoni, barris als quals finalment mai va arribar. Fonts municipals aclareixen a EL PERIÓDICO que el sistema que ara es vol començar a implementar no té res a veure amb el porta a porta. La idea en aquest cas és començar de zero.
Notícies relacionadesEn el porta a porta, les persones que facin 40 aportacions d’orgànica anuals reben una bonificació del 30% en la taxa municipal de recollida de residus. El consistori afirma que el sistema contribueix a aconseguir bons resultats de recollida selectiva, ja que en aquest àmbit s’obtenen uns resultats de més d’un 70%. En aquest nou model per a tota la ciutat, cal veure com s’aplicaran les bonificacions, ja que pot presentar certa dificultat en els casos d’inquilins i turistes.
Des de la Generalitat, a través de l’Agència Catalana de Residus (ARC), s’incentiven municipis importants com Barcelona a estudiar la posada en marxa de mètodes de recollida selectiva com el dels contenidors intel·ligents. Teresa Guerrero, cap de recollida selectiva de l’ARC, assegura en conversa amb aquest diari que els resultats solen ser "positius" i que es poden constatar "en poc temps".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tribunals Piqué reconeix davant la jutgessa entre llàgrimes que va recórrer a Rubiales per cobrar la comissió d'Aràbia Saudita per la Supercopa
- Natura L'espectacular poble de conte a només 30 minuts de Vic
- Amb Paula Navarro Per què Jonathan Andic, hereu de Mango, ha suspès sobtadament el seu casament
- El cas de Ter Stegen
- Transport públic Un veí de Sant Andreu exigeix traslladar una parada de l’H6
- Entrevista Quimi Portet: «El català és una llengua maltractada que jo veig profundament sexi»
- Alcalde amb una missió Albiol s’atrinxera en un carrer de Badalona per avortar l’ocupació d’un pis
- Salut Els mals hàbits disparen la inflamació crònica, una epidèmia silenciosa relacionada amb el 50% de les morts
- GUERRA A UCRAÏNA Starmer anuncia una coalició de països disposats a desplegar-se a Ucraïna si es firma un acord de pau
- Congrés republicà Junqueras reforça el seu poder a ERC i aconsegueix un aval del 90% al seu nou full de ruta