Catalunya només canviarà les canonades d’amiant per deteriorament o fuita

L’amiant ha de desaparèixer dels edificis públics abans del 2028 i de les propietats privades abans del 2032, com la Unió Europea requereix. Per fer-ho, Catalunya compta amb el Pla per a l’Erradicació de l’Amiant, que ja està en marxa des de la legislatura passada i que, per començar aquesta ingent tasca (es calcula que encara queden a Catalunya quatre milions de tones d’amiant), s’ha centrat en els edificis i les teulades. Però el pla també contempla un altre focus d’amiant: el subterrani, el que es troba en baixants i canonades.

Fonts del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica expliquen a EL PERIÓDICO que aquest material no és perillós si no es manipula. Per tant, només es substituirà quan es canviïn les canonades per una altra raó, per exemple, per millorar l’eficiència o per renovar la xarxa. Aquestes fonts destaquen l’aposta de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) a l’hora de recolzar econòmicament els municipis que renoven les seves xarxes.

Instrument essencial

L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) tenia l’encàrrec d’elaborar un mapa de detecció de les cobertes amb fibrociment a tot el territori. Aquest mapa constituirà un instrument essencial per establir les prioritats de retirada i permetrà que tots els municipis disposin del seu propi cens de cobertes amb amiant. Posteriorment, es complementarà el cens amb altres ubicacions d’amiant, com baixants, canonades subterrànies, materials d’ús industrial, etcètera.

El pla posa el focus en les teulades d’uralita, però les canonades amb prou feines s’esmenten. Tant l’ACA com les companyies subministradores insisteixen que aquests elements de fibrociment no suposen riscos per a la salut.

Josep Tarrés, doctor especialitzat en els efectes de l’amiant per a la salut, afirma que, en el dia d’avui, no s’ha pogut demostrar que la ingesta de partícules d’amiant estigui relacionada amb cap malaltia: "La relació entre aquest material i el càncer digestiu s’ha mantingut sempre en l’etapa de possible, no s’ha pogut demostrar mai de forma contundent". "Tot i així, aquestes canonades s’han de retirar igualment, perquè quan es manipulen, les fibres poden afectar les vies respiratòries dels treballadors", considera.

Tot i que es tracti d’un document que és mig provisional i molts ajuntaments encara no hagin complert la seva obligació de deslliurar-se de l’amiant, almenys hi ha la intenció de disposar d’un inventari detallat d’aquest material a les teulades. En el seu moment, també va sortir a la llum la presència de fibrociment al metro i TMB assegura que un 90% està retirat.

Dipòsits i subministrament

Però aquests elements amb prou feines apareixen. Quan en el document es diu que l’amiant es presenta en diferents formats, es posen com a exemples els dipòsits d’aigua i les xarxes de subministrament. Però només es parla d’intervenir per detectar-lo com una "mesura complementària". "Amb l’aprovació de la llei per a l’erradicació de l’amiant es pot valorar estendre l’obligació a altres tipus d’intervencions (...) com les xarxes d’aigua", diu el text. En el dia d’avui, no obstant, aquesta llei encara no té el vistiplau del Parlament.

Malgrat que l’ACA i les companyies distribuïdores garanteixen que la presència d’aquest material no té riscos per a la salut, les entitats antiamiant exigeixen substituir aquestes canonades de manera urgent. "Si hi ha un problema amb l’asbest visible, millor ni pensar en les xarxes d’aigua soterrades", diu Fernando Saavedra, membre de l’Associació de Víctimes Afectades per l’Amiant a Catalunya. Des de la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona) opinen que el desconeixement és total. Expliquen que, en molts casos, després que s’hagi rebentat una canonada, els veïns descobreixen que molts dels tubs que passen per sota dels carrers són de fibrociment. La federació lamenta la falta d’"estudis solvents" que detallin els perills per a la ciutadania i critiquen que no existeixi un cens.

Almenys el 30%

Notícies relacionades

El Govern exigeix al ministeri que desmantelli l'esquelet de la central tèrmica de Cercs

Controlar les pantalles amb un ‘joystick’ a la boca

No passa igual amb l’amiant subterrani. "Quan es van elaborar els mapes, les canonades baixants ja eren difícils de detectar amb la vista aèria", diu Saavedra. "¡Imagina’t amb aquestes canonades!", afegeix. Els tubs es van instal·lar en la majoria dels municipis catalans als anys 70 i 80. Alguns es van retirar. Però d’altres encara hi són. Tot i així, les dades de què disposen les administracions són poc precises. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO de fonts que coneixen de primera mà aquestes infraestructures, almenys el 30% de les canonades de Catalunya contenen fibrociment.

Europa ha arribat a diversos acords per reduir deu vegades el límit de l’exposició a l’amiant. Amb la nova normativa europea, les empreses hauran d’identificar els materials que potencialment podrien tenir amiant abans d’enderrocar un edifici o d’iniciar el manteniment dels locals construïts abans de l’entrada en vigor de la prohibició d’aquest producte.