El Govern exigeix al ministeri que desmantelli l'esquelet de la central tèrmica de Cercs
Aquest és un primer pas per avançar en la demolició de la construcció, condició que l'alcalde posa per debatre sobre la instal·lació d'una futura central hidroelèctrica reversible al municipi
Abans de construir infraestructures necessàries per a la transició energètica, sembla raonable desfer-se de les restes de l'era del carbó. En el cas de Cercs, es planteja instal·lar-hi una central hidroelèctrica reversible a prop de l'embassament de la Baells. El problema és que la comarca encara conviu amb l'esquelet tòxic (s'acumulen trossos de ferro rovellat, fuel, fibrociment, amiant, hidròxid de sodi i àcid sulfúric) de l'edifici de la central tèrmica.
L'ajuntament i els veïns fa temps que reclamen que es desmantelli, però els canvis de propietat successius (de FECSA a Endesa, d'Endesa a Enel i de Viesgo a Repsol) deixen aquest "cadàver" en uns llimbs preocupants.
Ara, segons ha pogut saber El Periódico, el Govern ha decidit canalitzar el problema i Sílvia Paneque, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Energètica, ha enviat una carta a Sara Aagesen, la ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic perquè abordi l'assumpte. "Els actes de vandalisme i saqueig a l'antic complex i les conseqüències que pot tenir el deteriorament del recinte ens preocupen", afirma Paneque a la missiva, que confia en el "compromís" del Govern amb la "desaparició d'infraestructures obsoletes".
Desbloqueig
La consellera aposta per renaturalitzar l'espai amb urgència i convida Aagesen a visitar el Berguedà perquè pugui analitzar la situació i alhora conèixer el projecte de central hidroelèctrica reversible (un tipus de centrals que actuen com a bateries per emmagatzemar energia generada amb fonts renovables als embassaments).
Fonts coneixedores del projecte asseguren que el pla per fer realitat la que seria la tercera central reversible de Catalunya ha contribuït a accelerar el procés de desmantellament que fa temps que està pendent. L'alcalde de Cercs, Urbici Malagarriga, veu amb bons ulls aquest pas, però, després de tants anys de lluita, prefereix "no donar res per fet" fins que les excavadores no comencin a enderrocar aquesta central fantasma.

El pueblo espera la decisión sobre el futuro de los restos de la central. /
Propers passos
Notícies relacionadesEl Govern està esperant ara la resposta del ministeri liderat per Aagesen, però tenint en compte la bona sintonia entre els dos executius, es pot intuir que aquest és un pas endavant per avançar en la demolició de la vella central. El ministeri haurà d'examinar el cas i exigir a l'empresa competent (encara no és clar quina de totes les propietàries serà) que s'encarregui de les obres, que no s'haurien d'allargar durant molts mesos. La clau és el procés burocràtic anterior als treballs.
En cas que la companyia no assumeixi la seva responsabilitat, seria el ministeri qui hauria de fer front a l'operatiu, que després hauria de ser sufragat per l'empresa. Serà a partir de llavors quan a Cercs es podran posar sobre la taula altres projectes com el de la central reversible. Les darreres setmanes s'ha iniciat el tràmit de concessió d'aigua per part de l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua), un primer procés perquè el promotor de la central –l'energètica pública d'Àustria– rebi la primera llum verda per part de l'agència. Després, vindran el diàleg amb el territori i les autoritzacions d'impacte ambiental, però es tracta d'un projecte encara a mitjà termini.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Nous títols i temporades Les 11 sèries que no et pots perdre aquest abril
- Previsió meteorològica Una vintena de comarques, inclosa la de Barcelona, en avís groc per intensitat de pluja
- Investigació científica L’Hospital del Mar descobreix per què el càncer de pàncrees és tan agressiu
- Habitatge Barcelona projecta les primeres demolicions per començar a construir 3.360 pisos entorn de la Sagrera el 2029
- Indemnització rècord El Suprem eleva fins als 3 milions més interessos la indemnització pel dany neurològic causat per negligència mèdica en un part
- Famosos El canvi radical d'Antonio Orozco després de pesar 127 quilos: "El meu metge em va dir que em podien passar cinc coses"
- Menys incidents La població de senglars a Collserola cau per la sequera i el control de fauna
- Polèmica editorial Anagrama es desvincula d’‘El odio’ i torna tots els drets del polèmic llibre a Luisgé Martín
- Jubilació Això és el que perds de pensió si decideixes jubilar-te abans de temps
- La policia mirarà milers de guanteres per veure si tens aquest objecte dins del cotxe (serà obligatori)