Manresa passa del 27% al 75% de taxa de reciclatge amb els contenidors tancats

La capital del Bages és la primera ciutat important de Catalunya –més de 80.000 habitants– en la qual s’ha apostat per un sistema de recollida selectiva eficient i també és un dels exemples en què s’inspirarà Barcelona per estudiar la instal·lació de contenidors tancats amb xip.

La Lluïsa avisa que no tothom està convençut: "Conec molta gent que encara no ha anat a buscar la targeta i que no té gaire idea de què haurà de fer a partir d’ara". El tancament dels contenidors d’aquest barri és un exemple del desplegament progressiu del sistema de contenidors intel·ligents que l’ajuntament va decidir posar en marxa. De moment, ja està actiu a nou barris. A l’estiu, funcionarà ja a tota la ciutat al complet. De moment, passejant per barris diferents, s’evidencien les diferències: en alguns, hi ha contenidors amb xip, mentre que en d’altres, els contenidors es poden continuar obrint sense limitació.

Resultats positius

"Fa sis anys vam decidir que no podíem continuar amb un percentatge tan baix de reciclatge, necessitàvem un model avançat", explica l’alcalde de Manresa, Marc Aloy (ERC), a EL PERIÓDICO. Així es va gestar la implementació d’aquest sistema, que, per descomptat, ha tingut els seus detractors, però que, segons les dades del consistori, està donant ja uns resultats molt positius: "Als barris en els quals ja està en vigor, hem passat del 27% al 75% de reciclatge". "No vam voler fer proves pilot sols en alguns barris, vam pensar que era millor desenvolupar-ho de forma progressiva però a tota la ciutat", assenyala Aloy. El consistori ha firmat un contracte de gestió de residus de 100 milions d’euros per als pròxims 10 anys.

¿I com funcionen aquí els contenidors intel·ligents? El paper i el vidre estan sempre oberts i es poden utilitzar sense fer servir la targeta. En canvi, es tanquen les fraccions orgànica, envasos i resta. Els envasos i els residus orgànics es poden obrir cada dia de la setmana a qualsevol hora, utilitzant el xip identificador de cada ciutadà (encara no està disponible l’aplicació mòbil). El contenidor verd fosc de la resta, en canvi, com que no recicla, només s’obre un dia a la setmana (dilluns o divendres). A tot això hi ha una excepció: els bolquers. "Les famílies que utilitzen bolquers a casa poden utilitzar aquest contenidor que no recicla tres vegades per setmana si ho notifiquen", afegeix Aloy.

Queixes

Com passa amb tots els canvis, el nou sistema no ha agradat a tots els veïns del municipi. "No pot ser que cada vegada que necessites anar a llençar les escombraries hagis d’estar pendent de la targeta", diu l’Enric. "A més, sovint pot ser que es generin escombraries per alguna raó concreta, si has organitzat una festa, per exemple, i no pots utilitzar el contenidor de la resta perquè ja has gastat el dia a la setmana permès", afegeix el Luis.

L’alcalde admet que han arribat algunes queixes: "Les famílies amb persones grans que utilitzen bolquers –són més grossos i fan mala olor– reclamen poder obrir més dies els contenidors i ho estem estudiant per millorar-ho". També hi ha qui està molest perquè s’ha canviat la distribució de les àrees de reciclatge i ara té uns contenidors a prop de casa.

Un altre problema és la desobediència: alguns veïns no han recollit la seva targeta identificativa i deixen les bosses d’escombraries a terra, al costat dels contenidors. "A la gent li molesta que d’altres no compleixin i, si convé, treballarem per multar els incívics", adverteix Aloy, que també destaca la gran quantitat de xerrades informatives fetes.

On aquesta desobediència ha tensat el sistema ha sigut a Torelló, municipi d’Osona de 15.000 habitants. "Els veïns ens han dit que l’esforç era massa i per aquesta raó flexibilitzarem les restriccions d’obertura dels contenidors", explica a aquest diari Marçal Ortuño, l’alcalde (també d’ERC). "Potser vam voler ser massa ambiciosos, però les dades demostren, amb un índex del 82% de reciclatge, que ho estàvem aconseguint", considera.

Després de diverses reunions per atendre la indignació de molts veïns, que no estaven d’acord amb el sistema i van recollir firmes per aturar-lo, l’ajuntament farà marxa enrere. "A la ciutadania li pot costar entendre que cal complir el que exigeix la Unió Europea. A més, com que en paral·lel s’ha apujat la taxa, la gent ha interpretat que les dues decisions anaven de la mà i no ha entès els arguments que defensen el sistema", lamenta l’alcalde. Ara, es tornaran a obrir alguns contenidors i es mirarà de desenvolupar el sistema però de forma més gradual: "Reduïm una marxa però continuarem avançant perquè estem convençuts que funciona".

Des de Manresa, Aloy, que entén la situació d’altres municipis, assumeix que canviar el sistema de gestió de residus no dona rèdit electoral: "Sé que no em donarà vots, però el planeta és per sobre d’això".

Aloy, a banda d’haver contactat ja amb tècnics de Barcelona, s’ha reunit també amb representants de ciutats com per exemple Rubí o Olesa de Montserrat, que estudien com aplicar uns sistemes semblants. "Els diria que busquin acords polítics amb tots els partits per evitar polèmica i perquè és necessari abordar l’assignatura dels residus", afirma. A la comarca del Bages, tots els municipis menys un tindran en els pròxims anys un model de recollida selectiva avançat (ja sigui porta a porta o contenidors intel·ligents). "Si anem tots a la una, és més senzill avançar", defensa.

Vilassar de Mar o Manlleu

Notícies relacionades

Controlar les pantalles amb un ‘joystick’ a la boca

L’extensió global de gel marí arriba a la xifra més baixa des que hi ha registres

També municipis com Vilassar de Mar o Manlleu, tots dos amb una població de 21.000 habitants, han tancat els seus contenidors durant els últims mesos.

A Catalunya hi ha ja 376 municipis amb models eficients: 303 utilitzen el porta a porta i 73, els contenidors tancats. La majoria, no obstant, encara són pobles. Poques ciutats importants han decidit afrontar les polèmiques i resistències que comporta el canvi cap a un sistema més eficaç, però també més exigent amb els ciutadans.