Dos mètodes de recollida selectiva amb pros i contres

La recollida selectiva de residus avança, per exigència d’Europa, cap a uns models més eficients. Es deixen enrere els contenidors oberts i anònims en favor de sistemes que fomentin la implicació ciutadana. Els contenidors tancats amb identificació, que s’estudia implantar a Barcelona, i el sistema porta a porta, molt estès sobretot en localitats petites, busquen augmentar el reciclatge i reduir la fracció de residus que acaba barrejada, malgrat que la seva implantació no sempre és fàcil.

Contenidors intel·ligents.

Els contenidors tancats amb identificació són una evolució del sistema tradicional. En lloc de contenidors oberts i accessibles per a qualsevol, s’instal·len dipòsits tancats que només es poden obrir amb una targeta personal, un dispositiu o una aplicació mòbil. Aquest sistema permet un control més exhaustiu dels residus que diposita cada ciutadà i possibilita l’aplicació d’incentius fiscals en funció de l’ús. "Aquests sistemes individualitzen la responsabilitat: si utilitzes 40 vegades a l’any el contenidor d’orgànics i menys de cert nombre de vegades el de resta, l’ordenança fiscal et pot aplicar una taxa inferior", diu Teresa Guerrero, cap de recollida selectiva de l’Agència Catalana de Residus (ARC). En funció de com s’aplica a cada localitat, els contenidors poden obrir-se cada dia, sempre amb la targeta identificativa o el mòbil (en alguns casos). En d’altres, sols en dies concrets de la setmana. Aquesta restricció de dies se sol aplicar al contenidor on es llença la fracció de la resta. En molts casos, l’obertura es limita a pocs dies a la setmana perquè la ciutadania utilitzi amb més assiduïtat els contenidors de reciclatge (vidre, envasos, orgànica i paper).

Porta a porta.

El sistema porta a porta, per la seva banda, elimina completament els contenidors de la via pública. Cada llar rep diferents galledes o bosses específiques per a cada fracció de residu, que ha de dipositar a la porta del seu domicili en els dies i horaris establerts. D’aquesta manera, es garanteix que els residus arribin correctament separats a les plantes de tractament. "És un model que està aconseguint millores molt sòlides, perquè la gent s’implica més al sentir-se identificada amb les seves escombraries. Al tenir la galleda a casa, l’usuari es fa més responsable", apunta Guerrero. Aquest model, difícil d’aplicar a grans ciutats per la seva complexitat i els seus costos, mostra un rendiment encara millor que el dels contenidors tancats, però alhora, exigeix una organització més gran per part dels ciutadans i dels serveis de recollida. En molts municipis, també s’acompanya de sistemes d’identificació per ajustar l’impost de residus en funció del comportament ambiental dels veïns. Són molts els consistoris que estan buscant fórmules per donar avantatges econòmics a qui utilitza els contenidors de reciclatge i utilitzen poc el de resta.

Sistemes mixtos.

Hi ha també models mixtos, que barregen el porta a porta (per exemple, per als comerços) amb els contenidors tancats (per a la resta dels veïns). També hi ha les àrees tancades d’emergència amb accés restringit (per als turistes o habitants de cap de setmana) o els contenidors de "treu i posa". "Moltes vegades, tancar els contenidors i limitar-ne l’accés provoca que a la gent li faci vergonya fer-ho malament i s’esforci a reciclar millor", assenyala Guerrero. Aquestes àrees poden anar combinades amb qualsevol dels dos sistemes anteriors.

Resistències veïnals.

Malgrat els seus bons resultats, aquests models no estan exempts de dificultats i polèmica. En alguns municipis, part de la ciutadania es mostra reticent als canvis. "Hi ha veïns que no s’adapten bé i poden sentir-se molestos, sobretot al principi, pel canvi d’hàbits. Però l’experiència demostra que, amb el temps, el sistema es normalitza i la participació millora", afirma Guerrero.

En alguns casos, també s’ha observat com la posada en marxa d’aquests sistemes ha necessitat temps per millorar l’operativa. Hi ha hagut errors: contenidors que no sempre s’obrien, escombraries acumulades als voltants dels contenidors per gent que no utilitzava les targetes o desobediència a l’hora d’aplicar el porta a porta. "Si s’hi detecten residus mal dipositats, es poden sectoritzar els contenidors i, en cas d’incidències repetides, identificar-ne els possibles responsables" i obrir la porta a les sancions, suggereix Guerrero, que també reconeix que sempre és necessària una bona campanya comunicativa.

Notícies relacionades

"Parlar amb ella m’enriqueix"

Sense fills, ¿qui et cuidarà?

El canvi de model és inevitable per complir la legislació vigent, que obliga a finançar el servei de recollida de residus mitjançant taxes. "Un primer pas és augmentar les taxes generals per cobrir els costos del servei, però amb aquests sistemes podem gestionar-les de manera més justa, i premiar els que reciclen correctament", conclou Guerrero.

Actualment, la recollida selectiva a Catalunya arriba a un 47%. El 2023, els resultats van confirmar la millora que suposen els nous models: "Els municipis que han implantat contenidors intel·ligents van arribar a un 67% de recollida selectiva, mentre que el sistema porta a porta va arribar fins a un 77%".