El valencià guanya per la mínima en la consulta a les famílies sobre la llengua a l'escola

La polèmica consulta de la Generalitat valenciana a les famílies amb fills en edat escolar sobre quina llengua prefereixen com a vehicular a l'escola s'ha saldat amb una victòria per la mínima del valencià. Un 50,5% de famílies han triat el català com a llengua base, enfront del 49% de famílies que han optat pel castellà. Així ho ha explicat el conseller d'Educació, José Antonio Rovira, a la roda de premsa en què ha donat a conèixer els resultats i, veient l'ajustat del resultat, ha destacat que "guanyen ambdues llengües i sobretot les famílies".

Per províncies, a Castelló un 70% de les famílies s'ha decantat pel valencià. A València també ha guanyat el valencià amb un 57% de vots, mentre que a Alacant, un 65% ha preferit el castellà. Les ciutats de València i Alacant s'han decantat ambdues per la llengua castellana.

A Alacant, la Vega Baja ha votat un 95% pel castellà, mentre que la comarca d'El Comtat ha votat un 87% pel valencià. A la província de Castelló, la comarca de l'Alt Maestrat ha votat un 94% pel valencià, i el castellà ha obtingut un 71% de suports a l'Alto Palancia. Finalment, a la província de València, la Ribera Baixa ha tret un 85% de suports al valencià i la Plana d'Utiel-Requena ha votat un 92% al castellà.

Per municipis

La conselleria també ha distribuït dades per municipis més grans. En el cas de les comarques del sud, Alacant ha votat un 83% pel castellà; Alcoi, un 60% pel valencià i Benidorm, un 53% pel castellà. Elda, Orihuela i Torrevieja el castellà ha obtingut més d'un 96% de vots. Dels municipis més importants d'Alacant, només Alcoi i Dénia han votat majoritàriament pel valencià.

La província de Castelló ha votat massivament pel valencià, i dels principals municipis només Segorbe ha votat majoritàriament pel castellà (71%). Almassora, Benicarló, Borriana, Castelló de la Plana, Onda, Vila-real, Vinaròs i la Vall d'Uixó s'han decantat pel valencià.

La província de València és on el resultat ha estat més repartit. A la capital, el castellà s'ha imposat amb un 64% dels vots (30.397) enfront del valencià amb un 36% (17.199). Utiel és la localitat que més massivament ha votat pel castellà amb un 95% dels vots. A Alzira, Gandia, Llíria, Sagunt, Sueca, i Xàtiva el valencià ha guanyat àmpliament. Torrent és l'altra ciutat que ha votat castellà, amb un 55%.

Participació

La participació mitjana de la consulta ha estat d'un 58%. En concret, 340.000 de les 580.000 famílies cridades a la consulta -les que tenen fills d'Infantil-3 a 3r de l'ESO- han votat en quina llengua volen que estudiïn els seus fills. La participació a les tres províncies ha estat molt semblant. On la mobilització ha estat menor ha estat al Rincón de Ademuz (38%), mentre que on més participació hi ha hagut ha estat a El Comtat (73%).

La franja escolar amb més participació ha estat la que va d'Infantil-3 a primer de Primària. Un 65% de les famílies amb fills d'aquestes edats (de 3 a 6 anys) han votat. Entre segon i cinquè de primària la participació ha rondat el 60% i a la resta de cursos ha participat un 50% de les famílies.

Llibertat educativa

La consulta sobre la llengua base a l'escola s'emmarca dins de la llei de llibertat educativa aprovada pel Govern valencià, en mans del PP, que contempla "donar llibertat a les famílies d'escollir la llengua en la qual els seus fills aprendran a llegir i escriure", ha recordat el conseller.

Rovira ha celebrat les dades de participació i assegura que "és un avenç molt important en la representativitat de les famílies en la presa de decisions, enfront de la situació actual on els Consells Escolars només els voten un 10% de les famílies", ha dit.

També ha destacat que els pares i mares "només tenen un pes del 33% en aquests organismes", la resta l'ostenten directors de centres, professors, alumnes i altres figures de la comunitat educativa. És per això que el conseller ha celebrat iniciatives com aquesta consulta que permeten a les famílies prendre decisions de forma més directa.

Els partits d'esquerres, sindicats educatius i associacions de pares i mares de l'escola pública van obrir fa mesos un front comú per intentar tombar la consulta, fins i tot als tribunals, al·legant que era "una bomba per al valencià". Aquests partits i associacions defensaven el model que se seguia fins ara on la llengua l'elegien els consells escolars de cada centre.

Notícies relacionades

El català guanya parlants, però retrocedeix com a llengua «habitual» i d’«identificació» a Catalunya

La neteja de plasma per tractar la covid persistent és ineficaç, segons un assaig clínic de Can Ruti

El conseller Rovira, per la seva banda, afirma el contrari, i diu que precisament a les zones castellanoparlants el que es busca és "promocionar" la llengua i "no imposar-la" com -considera- ha estat fins ara. "El nostre objectiu és incentivar que els estudiants de Requena triïn el valencià, perquè ara podran tenir un títol que els vindrà molt bé quan acabin d'estudiar", ha dit en referència a què els estudiants que treguin un 7 o més al batxillerat obtindran el C1.

"El que no tenia sentit -ha continuat- és que s'obligués els joves a fer una assignatura en una llengua que simplement no és seva malgrat haver demanat l'exempció del valencià, com és el cas".