El 51% de famílies valencianes trien el català com a llengua escolar i el 49% opten pel castellà

La llengua catalana s’ha imposat per la mínima en la consulta de la llengua base entre les famílies, amb un 50,5% dels vots. Així ho ha assegurat el conselller d’Educació en la roda de presentació de resultats, on ha destacat que «guanyen totes dues llengües i sobretot les famílies».

Per províncies, Castelló ha votat un 70% valencià, Alacant un 65% castellà i València un 57% valencià. Les ciutats de València i Alacant s’han decantat totes dues pel castellà en la consulta.

Participació

La participació mitjana de la consulta ha sigut d’un 58%, en concret 340.000 de les 580.000 famílies han votat en quina llengua volen que estudiïn els seus fills. La participació a les tres províncies ha sigut molt semblant; la que menys s’ha mobilitzat és el Racó d’Ademuz (38%), mentre que la que més ha sigut El Comtat (73%).

Des dels 3 anys fins a 1r de Primària la participació ha sigut més alta (65%), de segon a cinquè ha oscil·lat entorn del 60% i en la resta dels ensenyaments la mobilització ha rondat entorn de la meitat de les famílies.

Llibertat educativa

La mesura de la consulta de la llengua base s’emmarca dins de la llei de llibertat educativa aprovada pel Consell delPartit Popular, sustentada a «donar llibertat a les famílies d’escollir la llengua en què els seus fills aprendran a llegir i escriure», va explicar el conseller.

Rovira ha celebrat les dades de participació i assegura que «és un avenç molt important en la representativitat de les famílies en la presa de decisions, davant la situació actual on els Consells Escolars només els voten un 10% de les famílies», va explicar.

També va ressaltar que els pares i mares «només tenen un pes del 33% en aquests organismes», la resta l’ostenten directors de centres, professors, alumnes i altres figures de la comunitat educativa. Malgrat tot, el conseller va celebrar aquesta manera de prendre decisions més directa per a les famílies.

Promocionar el valencià

Els partits de l’esquerra, sindicats educatius i Ampes de la pública van obrir fa mesos un front comú per mirar de tombar la consulta, fins i tot en els tribunals, al·legant que era «una bomba per al valencià». Aquests partits i associacions defensaven el model que se seguia fins ara on la llengua l’elegien els consells escolars.

Notícies relacionades

La influència del castellà cap al català és major que a la inversa en parlants bilingües i varia segons l'edat

El nou sistema de recollida de residus arriba ja a 55.000 persones a Manresa

El conseller Rovira, per la seva banda, afirma el contrari, i diu que precisament a les zones castellanoparlants el que es busca és «promocionar» la llengua i «no imposar-la» com –considera– ha sigut fins ara. «El nostre objectiu és incentivar que els estudiants de Requena triïn valencià, perquè ara podran tenir un títol que els anirà molt bé quan acabin d’estudiar», va dir amb referència a l’obtenció del C1 al treure un 7 o més a batxillerat.

«El que no tenia sentit –va prosseguir– és que s’obligués els joves a fer una assignatura en una llengua que simplement no és seva malgrat haver demanat l’exempció del valencià, com és el cas», va reivindicar Rovira.