Catalunya agilitza desenes de projectes de renovables

¿Què ha fet l’Executiu de Salvador Illa per retallar terminis i agilitzar tràmits? En primer lloc, s’ha consolidat de forma definitiva l’ampliació de personal que treballa per donar resposta a les propostes de parcs eòlics i fotovoltaics. També s’ha simplificat un tràmit ambiental i s’ha aprovat un document que ha de servir com a guia en qüestions de biodiversitat per a les companyies interessades en instal·lar promocions d’energies renovables a Catalunya, com ja va avançar aquest diari mesos enrere. El temps d’espera es redueix molt, sobretot, quan el projecte està ben presentat.

Però, a més d’aquestes decisions tangibles, el Govern també ha apostat per enviar un missatge de confiança a les empreses d’energia verda. De portes endins, càrrecs de l’Executiu han teixit complicitats amb el sector i han mediat amb alcaldes per desbloquejar projectes. De portes enfora, s’ha intentat també transmetre receptivitat.

Impacte en l’entorn

"Des del primer dia, hem deixat clar que volem facilitar la presència de renovables a Catalunya", afirma la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, en conversa amb EL PERIÓDICO.

"La transició energètica tindrà un impacte sobre l’entorn –el 2% de la superfície de Catalunya, es calcula–, però és imprescindible fer-la", constata la consellera. "On no hi hagi renovables, no hi haurà possibilitat de generar noves inversions", afegeix.

Malgrat els passos que s’han fet per accelerar els processos, desenes de projectes continuen esperant resposta de l’Administració. Una situació que, si perdura, pot acabar amb molts dels parcs renovables proposats, ja que, en ocasions, els promotors desisteixen i opten per intentar tirar endavant un projecte similar en un altre lloc.

N’hi ha prou amb un parell de dades per entendre la magnitud que va tenir l’embut burocràtic. Des del 2019, s’han tramitat 38 parcs eòlics i tan sols quatre s’han construït. Dels altres, 16 segueixen en tramitació.

La conselleria pilotada per Paneque encara té previst posar en marxa més mesures destinades a resoldre el problema. En les pròximes setmanes, avança la consellera, el Govern firmarà un acord per modificar el decret existent (segurament en forma de decret llei, per tant requerirà l’aval del Parlament).

La modificació inclourà, previsiblement, l’eliminació de l’autorització administrativa per a autoconsum fotovoltaic de menys de 500 quilowatts. També es buscarà la fórmula per permetre que els promotors puguin canviar la titularitat d’un parc abans que es posi en funcionament. Això permetrà que, quan una empresa desisteixi de construir un parc, una altra companyia, o fins i tot l’energètica pública catalana (L’Energètica), pugui encarregar-se d’assumir la seva posada en marxa i passar a liderar-lo.

El Departament dona molta importància a L’Energètica, que es pot implicar en tota mena de projectes estratègics i està en ple creixement. Una altra tasca pendent serà aconseguir que el tràmit urbanístic i l’ambiental puguin avançar en paral·lel, per no perdre temps. L’acord de Govern, que s’anunciarà aviat, ha de contribuir a marcar el full de ruta. Però l’element clau que assenyalarà el camí a seguir és, segons Paneque, el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER), que el Govern espera aprovar aquest 2025.

Ordenació del territori

"Aquesta serà l’eina definitiva, ja que tindrà rang de normativa urbanística i marcarà on pot anar cada projecte", constata la consellera. Aquest pla clarificarà a quins llocs es poden instal·lar parcs eòlics, fotovoltaics o plantes de biogàs. Paneque, de fet, destaca l’impuls al biogàs com a energia renovable, una decisió que ha satisfet els inversors. "El PLATER ha de servir també perquè l’ordenació territorial no estigui sotmesa a la decisió d’alcaldes i alcaldesses, de vegades de pobles petits, que no sempre tenen les eines per abordar la gestió", creu la consellera.

Notícies relacionades

20 frases i imatges feministes per a un bon Dia de la Dona 2020

Dia de la Dona: ¿Què va passar el 8 de març del 1857?

L’Ajuntament d’Alcover, per exemple, va aprovar recentment una norma que, pràcticament, restringia la instal·lació de parcs eòlics i solars. "No es pot permetre que hi hagi ajuntaments que aprovin aquest tipus d’ordenances", opina Salvador Salat, portaveu de la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF) a Catalunya. "Els ajuntaments han d’entendre que les renovables no són un càstig, sinó una oportunitat econòmica social, si la transició es realitza de manera ordenada", defensa Paneque.

Fonts de les patronals eòlica i fotovoltaica admeten que hi ha "brots verds" i que en poc temps s’ha avançat, però exigeixen anar més de pressa i prendre més mesures, no tant per als projectes del futur, sinó per acabar de desbloquejar completament els que encara estan en tramitació. L’entitat Renovem-nos insisteix en la necessitat de progressar molt de pressa per reduir emissions perquè existeix el risc d’arribar tard si no es continua alleugerint el pas de la transició ecològica.