Gestió de residus a Catalunya

Tretze municipis de l’àrea de Barcelona i Tarragona planegen implantar contenidors intel·ligents

contenedores inteligentes

contenedores inteligentes

4
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Redactor i coordinador de l'equip d'informació de l'àrea metropolitana de Barcelona

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +

Les dades evidencien que la gestió dels residus, en el dia d’avui, és encara una assignatura pendent. Per exemple, Barcelona i 26 ciutats de la seva àrea suspenen en reciclatge i se situen per sota de l’objectiu europeu. De fet, la Unió Europea obliga a prendre mesures que capgirin l’actual situació. Per aquesta raó, i també per tenir municipis més sostenibles, cada vegada més municipis estan optant per implantar sistemes de recollida selectiva eficient, com el porta a porta o els contenidors tancats o intel·ligents. El porta a porta presenta un percentatge de reciclatge encara més gran que els contenidors tancats, però sol ser més difícil d’aplicar a grans urbs.

Barcelona, segons va avançar aquest dimarts EL PERIÓDICO, ja es planteja com desenvolupar aquest model que, malgrat alguns inconvenients i les resistències de certs veïns, en general està obtenint bons resultats, com prova el cas de Manresa. Però no només la capital catalana estudia com desplegar un sistema de contenidors intel·ligents. Altres municipis metropolitans ja s’han interessat en aquest format de recollida de residus per millorar les seves dades de reciclatge, que a l’àrea de Barcelona són molt negatius.

Cornellà de Llobregat, Gavà i Montcada i Reixac, per exemple, segons ha pogut confirmar aquest diari, ja han contactat amb l’lAgència de Residus de Catalunya (ARC) per abordar l’assumpte. Però hi ha altres ciutats, com Sant Vicenç dels Horts, Pallejà, Castellbisbal, Sant Cugat i Cerdanyola del Vallès, que també ho estan estudiant de forma preliminar.

Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans, per la seva banda, sospesen l’alternativa dels contenidors intel·ligents quan l’aplicació de la nova taxa de residus ja estigui rodada.

I després hi ha els casos de Sant Just Desvern i el Prat de Llobregat, que ja han començat a fer proves en certs barris però que han d’acabar de desenvolupar el model a la resta del municipi. També Tarragona, una capital de província, ha contactat amb experts per avaluar la implantació de contenidors intel·ligents.

Cal recordar que la nova taxa, que obliga a pagar pels residus generats i el seu tractament i que la UE recomana individualitzar, no obliga a tenir contenidors intel·ligents o porta a porta. Però alguns ajuntaments han aprofitat l’increment de la taxa i fins i tot noves licitacions de contractes de neteja per analitzar quin sistema els convé per reciclar millor.

«Per a les ciutats es tracta d’un repte molt important, però és viable aconseguir-ho», explica Teresa Guerrero cap de recollida selectiva de l’ARC. L’exemple de Manresa, la ciutat més gran que ho està posant en pràctica, és una de les inspiracions per a alguns dels consistoris que estudien la possibilitat de transformar el model de recollida d’escombraries. En el cas de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), els seus 36 municipis es van comprometre el 2019 al ‘residu 0’ en un Programa Metropolità de Prevenció i Gestió de Recursos i ResidusMunicipals (PREMET) vigent fins aquest 2025. Des d’aleshores, és la primera vegada que les ciutats fan passos consistents cap a aquest horitzó canviant el seu model de gestió de residus.

Tasca pendent

A Catalunya hi ha ja 376 municipis, la majoria pobles, amb models eficients: 303 utilitzen el porta a porta i 73, els contenidors tancats, que per als ciutadans poden ser una mica menys rígids que el porta a porta. Els contenidors tancats es poden obrir utilitzant una targeta personal, un dispositiu o una aplicació mòbil. Aquest sistema, que permet un control exhaustiu dels residus dipositats per cada ciutadà i que possibilita l’aplicació d’incentius fiscals si es recicla bé, és més flexible que el porta a porta perquè les fraccions de vidre, paper, envasos i orgànica es poden tirar qualsevol dia de la setmana. En canvi, el porta a porta sí que especifica quin dia cal rebutjar cada tipus de residu.

En realitat, certes ciutats de la metròpolis ja tenen actiu el porta a porta només en alguns barris o només per als comerços. Fonts coneixedores d’aquests casos asseguren que serà compatible combinar aquestes opcions amb els contenidors intel·ligents, que es podrien integrar a tota la ciutat. Però encara són pocs casos. Si s’analitza el mapa de les 73 localitats amb municipis intel·ligents desplegats al complet, a prop de Barcelona amb prou feines apareixen el Papiol, Montgat i Ripollet. Per tant, el fet que tantes ciutats de l’AMB (Barcelona inclosa) estudiïn un canvi de model obre la porta que en els pròxims anys les dades de reciclatge facin un salt en positiu.

Notícies relacionades

Fonts de l’ARC aplaudeixen aquest «pas endavant» i asseguren que donaran suport a tots els municipis, com s’ha fet fins ara, que apostin per un model eficient. Fa temps que la Generalitat ofereix ajudes per als que decideixin aplicar sistemes com els contenidors intel·ligents i fa anys que ja no se subvencionen els contenidors oberts «normals».

Un altre factor important per al desenvolupament de canvis en el sistema de residus és el moment en què es troba el present mandat. Aquest maig es compliran dos anys de les passades eleccions municipals i, en general, aquests canvis importants que requereixen esforços i un canvi de rutina per part dels ciutadans no s’acostumen a anunciar a pocs mesos d’una nova campanya electoral. Per tant, és clau, sostenen les mateixes fonts, que els governs municipals aprofitin els pròxims mesos per accelerar la transició cap a un sistema de recollida de residus més eficients i que permetin assumir els objectius europeus de reciclatge.