¿Renovables o morir?

Des del punt de vista de la descarbonització i la gestió més immediata, res a dir i tot a celebrar, com ara el triomfal retorn a Catalunya de La Caixa i de Criteria. Potser, amb sort, també aviat de Naturgy? És veritat que les renovables tenen a Catalunya més bona imatge que rendibilitat, ara mateix, i que aquest impuls promès pel Govern, en un moment de màxim neguit energètic mundial, només pot tenir bona acollida al sector i alimentar l’esperança que d’aquí al 2030 es pugui assolir l’objectiu de gaudir de molta més electricitat, més barata i amb molta menys dependència dels combustibles fòssils. Ara bé, les renovables són de debò la solució? O només són un pegat més per anar fent? Si alguna cosa ha quedat clara aquests dies és que només els països europeus que no han renunciat a l’energia nuclear estan mínimament armats –també econòmicament– per fer front al que pugui anar venint.

Notícies relacionades

L'espectacular poble de conte a només 30 minuts de Vic

Quatre de cada 10 nens i adolescents catalans no tenen accés a cap activitat d’oci educatiu a l’estiu

Si parles amb experts sense cap biaix ideològic, et treuen la calculadora i et diuen que, amb renovables o sense renovables, l’electricitat la seguirem pagant caríssima mentre el tema nuclear segueixi essent tabú, aquí. Podem parlar d’una diferència de 130 euros el megawatt a 60 euros. També et criden l’atenció sobre el magne esforç de la Xina per trobar alternatives a l’urani per a la fissió nuclear. Els abundants jaciments de tori tot just acabats de descobrir al gegant asiàtic poden obrir tot un món nou. Reactors nuclears més segurs, menys aptes per fabricar armes. No serà d’avui per demà perquè la tecnologia no està ni de bon tros adaptada. Però la lògica diu que sí, que acabarà passant. On serem llavors nosaltres? Seguirem pensant que tot s’arregla amb hidrogen verd?

Tot això no és pas una crítica al pla del Govern. Ja és molt que Illa estigui donant tranquil·litat a les empreses energètiques en lloc d’empènyer-les a fugir. Però tard o d’hora haurem d’admetre que, si no volem ni contaminar ni acabar sopant amb espelmes (literalment), haurem de deixar de girar l’esquena a l’energia nuclear. I vista la fesomia i l’actitud de Putin, jo diria que això serà molt més d’hora que tard.