El valencià guanya la consulta de la llengua vehicular a l’escola

El valencià va guanyar per la mínima la consulta de la llengua base entre les famílies, amb el 50,5% dels vots. Així ho va comunicar el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, en la presentació de les dades. "Guanyen les dues llengües i, sobretot, les famílies", va dir.

Per províncies, Castelló va votar un 70% valencià; Alacant, un 65% castellà, i València, un 57% valencià. Les ciutats de València i Alacant es van decantar pel castellà. A Alacant, la Vega Baixa va votar un 95% pel castellà, mentre que la comarca del Comtat va votar un 87% pel valencià. A la província de Castelló la comarca de l’Alt Maestrat va votar un 94% en valencià i el castellà va tenir el 71% de suports a l’Alt Palància. Finalment, a la província de València, la Ribera Baixa va treure un 85% de suports al valencià i la Plana d’Utiel-Requena va votar un 92% el castellà. La sorpresa la va donar la comarca de la Serrania, qualificada com a castellanoparlant, que, paradoxalment, va votar majoritàriament pel valencià a les aules.

El conseller va tornar a ressaltar que "pràcticament el 100% de les famílies tindran plaça en la llengua de la seva elecció". "Estimem que passarà una cosa semblant a l’admissió escolar, que sempre hi ha un 2% d’estudiants que no tenen plaça on demanen. Intentarem pal·liar-ho de la millor manera possible", va dir.

Dades per municipis

La gran novetat d’aquesta consulta és que les famílies han pogut triar directament la llengua base a la qual volen que estudiïn els seus fills. L’actual sistema educatiu valencià estableix que no hi pot haver una diferència de més del 20% en el temps d’estudi de les llengües. Per exemple, si un nen estudia la meitat de les assignatures en valencià, ha de fer el 30% en castellà i el 20% en anglès. Això és a les zones valencianoparlants.

No obstant, en educació infantil els percentatges canvien al ser el període en què el nen o nena aprèn a llegir i a escriure i és millor centrar-se en una llengua. És un 65% (de castellà o de valencià) a les zones valencianoparlants i un 80% de castellà a les zones castellanoparlants. A les zones de predomini lingüístic castellà aquesta llengua pot suposar fins a un 80% o 90% de l’ensenyament, ja que és possible demanar l’exempció, i rebre tan sols l’assignatura d’anglès en una altra llengua. Així, depèn d’on hagi votat la família els resultats varien.

La conselleria també va oferir dades dels municipis més grans. Alacant va votar un 83% en castellà; Alcoi, un 60% en valencià, i Benidorm, un 53% en castellà. Elda, Oriola i Torrevella van votar més d’un 96% en castellà. Dels municipis més importants d’Alacant, tan sols Alcoi i Dénia es van posicionar majoritàriament pel valencià. La província de Castelló va votar massivament pel valencià, i dels principals municipis només Sogorb va votar majoritàriament en castellà (71%). Almassora, Benicarló, Borriana, Castelló de la Plana, Onda, Vila– real, Vinaròs i la Vall d’Uixó es van decantar pel valencià.

La província de València és on el resultat de la consulta va estar més repartit. A la capital, el castellà es va imposar amb un 64% dels vots, davant el valencià amb un 36%. Utiel és la localitat que més massivament va votar pel castellà, amb un 95%. A Alzira, Gandia, Llíria, Sagunt, Sueca i Xàtiva el valencià va guanyar àmpliament. Torrent és l’altra ciutat que va votar castellà, amb un 55%.

Notícies relacionades

Enèsima jornada de caos a la xarxa ferroviària catalana

Francesc Roca: "Reservarem places per retallar la bretxa de gènere"

La participació mitjana de la consulta va ser d’un 58%, en concret 340.000 de les 580.000 famílies van votar. Ara queda el més difícil, desplegar el model. El repte és que totes les famílies tinguin satisfeta la seva petició de llengua, i José Antonio Rovira va remarcar que la conselleria es planteja fins i tot contractar reforços si fan falta per garantir la llengua triada.

Les famílies no tornaran a votar la llengua base dels centres, tan sols les dels menors que comencin l’etapa escolar als 3 anys, o a batxillerat els pròxims anys. Aquest procés s’integrarà a l’admissió escolar, igual que si algun estudiant decideix que vol canviar de llengua base i necessita moure’s a un altre aula o un altre centre educatiu.