El 8M davant el tsunami masclista:"Cal continuar avançant sense concessions"

Al Despatx Oval, Donald Trump dinamita els programes de diversitat, i de la Casa Blanca a Silicon Valley el nou ordre llança frases com "les companyies estan castrades: necessitem més energia masculina" (Mark Zuckerberg) o teories segons les quals "els mascles alfa amb molta testosterona decideixen més bé i són més aptes per dirigir la república" (Elon Musk).

Davant aquest tsunami neomasclista, El PERIÓDICO va convocar més de 20 dones destacades de generacions i àmbits tan diferents com l’astronauta Sara García, la historiadora Mary Beard, la directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Judit Carrera; la periodista Sandra Barneda o l’escriptora Tamara Tenenbaum per entaular un diàleg plural per auscultar el moment actual i, sobretot, empènyer cap a noves finestres de futur.

Obre foc Beard amb un bany de realitat: "El camí del progrés no és mai senzill. Les coses van cap enrere de tant en tant però no tornen mai al principi". Tot i això, el consens general és que ens trobem en un moment "descoratjador", "delicat" i "perillós". "La contrareacció al feminisme té ara més visibilitat que el mateix feminisme: hi ha tot un seguit de líders que estan capitalitzant el masclisme i ni tan sols són tots homes: hi ha, per exemple, Giorgia Meloni i Alice Weidel –apunta Tenenbaum–. La nova dreta està canviant la cara i no li cal ni un masculinisme extrem".

Cristina Gallach, que fa 30 anys que està a les bambolines de la política internacional, prevé sobre aquesta "aliança perversa" que s’està forjant, i des de la direcció del CCCB, la politòloga Judit Carrera insisteix en el fet que l’elecció de Trump ha accelerat la greu crisi de la democràcia que, arreu del món, posa en risc els drets i llibertats més bàsics que havien articulat el sistema internacional sorgit després de la Segona Guerra Mundial. "Ara el dret a l’avortament, la reivindicació de les llibertats sexuals i les identitats no normatives o la defensa de la igualtat i la justícia social són el blanc dels nous feixismes", afegeix Carrera.

Les andanades arriben amb la força de les màquines llançapilotes. Segurament la revolució feminista dels últims anys ha canviat més les mentalitats que no pas l’estricta realitat –la bateria de dades assenyala amb tossuderia els comptes que hi ha pendents–. El moviment dona signes de divisió i fatiga, i hi ha un gruix d’homes –especialment els joves– rebotats que abracen aquesta reacció que té a internet un fabulós motor de tracció.

La realitat és que l’agenda del canvi no ha canviat gaire durant l’última dècada. Persisteixen des de les violències masclistes fins a la crisi de les cures, que continuen recaient sobre l’esquena femenina i de dones migrants precaritzades. O la bretxa salarial. O els greuges en salut. ¿Què s’hi pot fer? ¿Quins tallafocs es poden activar?

En aquest diàleg a 20 veus, que bascula entre mesures concretes i nous imaginaris polítics, la neuròloga Mercè Boada toca un dels nervis del tema: la conciliació, la corresponsabilitat en les cures i l’educació amb perspectiva de gènere, l’antídot més efectiu contra les violències. En aquest sentit, per a la periodista Sandra Barneda és vital aconseguir "impulsar polítiques que garanteixin la igualtat real i mirar d’evitar la desmobilització davant tots els que volen frenar el progrés": "No n’hi ha prou amb resistir –afegeix–, sinó que hem de seguir amb fermesa i sense concessions".

Els joves

Una de les obsessions que travessen bona part de reflexions que es fan a l’entorn d’aquesta qüestió és la deriva reaccionària dels homes joves. Davant d’això, la il·lustradora Raquel Riba Rossy –nom civil del personatge de còmic Lola Vendetta i martell del masclisme mil·lennista– proposa més pedagogia i sobretot cos a cos. "Abans que demonitzar els nanos, s’han de crear espais, si pot ser cara a cara, on puguin ser inclosos i així reflexionar en equip". "És urgent que els joves entenguin que la igualtat no és un atac a ningú, sinó un benefici per a tothom", afegeix l’astronauta Sara García.

Notícies relacionades

¿Quan és el canvi d’hora del 2025? Data de l’arribada de l’horari d’estiu

El bomber que va atendre les víctimes del Moncayo: «Les condicions climàtiques eren extremes. A l’arribar, un ja havia mort»

Ara bé, si hi ha algú que en tota aquesta simfonia de veus té una visió panoràmica respecte a les lluites per la llibertat és la sociòloga Marina Subirats, testimoni a París del maig del 68 i que planteja tres idees bàsiques: el moviment per la igualtat ha d’aparcar divisions internes si vol encarar la gran tempesta; ha d’incloure els homes que entenguin que "la preservació de la vida és un element civilitzador", i ha d’elaborar estratègies de confrontació. "No avançarem solament pensant que tenim raó, sinó que hem de plantar cara amb el llenguatge que ells entenen, que és el dels diners, i, per exemple, boicotejar les empreses que es dediquen a desmantellar els plans d’igualtat".

"Perseverança i persistència". Aquestes són les paraules que són més conjurades. La filòsofa Marina Garcés convida a reconèixer el que s’ha aconseguit fins ara i també a posar els llums de carretera per pensar fora d’aquesta "acció-reacció en la qual sembla que sempre estem perdent i guanyant". Carrera entén que el feminisme que en aquests temps adversos pot servir de brúixola ha de ser "integrador, obert a la diferència, capaç de generar aliances i solidaritat en l’actual context de polarització, i alhora contribuir a alimentar imaginaris polítics que estiguin carregats de futur".