Anna Gómez Llauradó: "Adif ens gira l’esquena: no ve ni a les reunions"

El primer que em passa pel cap és: "Buf, una altra». ¿Quantes són? No ho podem ni quantificar. La plataforma fa un any que és vigent. Vam néixer perquè estàvem al límit com a usuaris. Des de llavors que no paren d’haver-hi episodis complicats. Un rere l’altre. Hem arribat a pensar que potser ens estaven castigant per haver nascut. El nostre lema és que no volem ser eterns, que hem nascut amb la finalitat de desaparèixer. Estem en lluita i volem que el sector ferroviari funcioni per no ser necessaris.

El seu objectiu al principi va ser combatre un problema que també es va donar aquest dissabte: la falta d’informació.

La nostra primera plataforma va ser la República Independent de l’Últim Vagó i, efectivament, ens dedicàvem a oferir informació sobre els retards. Era una manera de suplir la comunicació que no facilitava ni Renfe ni Adif. Després d’unes quantes jornades tràgiques, la situació va arribar a ser molt tibant i diversos usuaris van defensar que la solució passava per tallar vies. El xat es va posar molt tens i vam pensar a fer les coses bé perquè si tallàvem vies, al final, quedaríem detinguts i acabaríem sent els dolents de la història. Ens vam convertir en la plataforma actual, Dignitat a les Vies, i ens dediquem a gestionar les coses i a mirar d’aportar el nostre gra de sorra parlant amb els polítics.

¿De qui és la responsabilitat de tant de caos ferroviari?

D’una banda, d’Adif. De Renfe també, tot i que és un mal menor. Recordo que els responsables d’Adif ni tan sols es van presentar en una reunió que teníem convocada. Sempre ens han girat l’esquena. La Generalitat ens insta a parlar amb Renfe. Entesos, parlem amb Renfe i quan els preguntem per què no arriba el tren ens diuen que no ho saben i que és qüestió d’Adif. Ens sentim com en un ping-pong. Adif gestiona les seves estacions, les de mitjana distància. I Renfe, el personal i els trens.

¿Tan difícil és, almenys, oferir informació als usuaris afectats?

Això diem nosaltres. No volem que hi hagi incidències, tot i que les acceptem. Però no tolerem que passin les hores i no hi hagi comunicació. Una persona encallada en un tren amb informació és una incidència. Sense informació és un segrest. Estem en defensa del transport i a favor del tren, però del tren digne. A les reunions hi anem amb idees; tenim companys que són tècnics i aporten solucions. No ens encarem amb ningú sinó que parlem amb tothom. El tren és el futur, però digne i en condicions. A Europa funciona ¿per què aquí no?

¿Per què?

A Catalunya hi falten vies i afecte. A més, el sud pateix un abandonament brutal. El corredor Tarragona-Barcelona és el que té més passatgers de tot Espanya i som de les zones amb els trens més antics. Quan van entrar vagons nous se’n van anar a Girona i dos que els sobraven ens el van donar a nosaltres.

Notícies relacionades

Neix Noster, la nova marca en l'elevació catalana que uneix tradició i modernitat

Granollers i Mataró, contra el tancamentde grups d’I3 i primer d’ESO

¿La responsabilitat és només d’Adif i de Renfe?

Dels polítics també. Del ministre de Transport, Óscar Puente, i de la consellera de Territori, Sílvia Paneque. Però els polítics, en general, es donen la culpa uns als altres i ho paguem nosaltres. A qualsevol país seriós hi hauria dimissions. La consellera sempre al·lega que ella s’ha trobat la casa així, però no pot ser l’excusa permanent. Les vies són d’Adif i Adif és a Madrid, però si no li arriben els diners no arreglen vies. No parem de contactar amb Territori, però no ens truquen per demanar-nos ajuda. Amb qui parlem diàriament és amb Antonio Carmona, director del servei ferroviari a Catalunya, que un dia em va dir que nosaltres li ensenyàvem coses que ell no veia. Però dirigeix un castell en ruïnes. Hi ha una falta d’inversió increïble.