Francesc Roca: "Reservarem places per retallar la bretxa de gènere"
El primer canvi introduït pel Govern del PSC en la Conselleria d’Educació va ser afegir «i FP» al seu nom i nomenar un secretari: el professor jubilat Francesc Roca, regidor a Tarragona entre el 2015 i el 2019. Després de sis mesos en el càrrec, i una setmana després de presentar les novetats del curs que ve, rep EL PERIÓDICO per avançar el seu model d’FP recollit en l’esborrany de decret que ja tenen a punt.

El fet que, de les més de 7.500 noves places, les de grau mitjà tripliquin les de grau superior (3.000 versus 1.000), més les 1.000 de PFI i les gairebé 1.000 més d’FP bàsica, té dues lectures. D’una banda, una de molt positiva: la necessària lluita contra l’abandonament escolar primerenc. De l’altra, una de no tan bona: hi ha una certa por que s’estigui posant fre a l’FP superior.
Compte! Estem parlant d’un increment sobre una oferta que ja tenim. Continuem apostant pels graus superiors, en què tenim línies estratègiques interessants, com el recent acord ferroviari. I el ministeri té prevista una nova família professional, la intel·ligència artificial (IA). ¿Des d’un grau mitjà puc arribar a fer alguna cosa d’un grau superior d’IA? I tant que sí. La nostra aposta és treballar en temes estratègics, com la IA i la descarbonització, perquè Catalunya sigui un referent en FP dual intensiva. De fet, Catalunya, des del 2012-2013, és un model de referència en dual intensiva, i creiem que, per créixer, hem d’alinear totes les polítiques d’aquesta conselleria amb el que necessiten els sectors estratègics, com poden ser les energies renovables, l’hidrogen verd [la descarbonització] i l’acord ferroviari. Enfocar l’FP dual intensiva a demanda amb aquests sectors.
¿Quines mesures concretes preveuen perquè les empreses apostin per l’FP dual intensiva, ara només el 26,4% del total?
Estem treballant amb les empreses perquè entenguin que l’FP dual intensiva és una manera de tenir persones formades per assegurar el futur d’aquests sectors. Tenim sensors al territori per quan es necessiten empreses. I la realitat és que els territoris són molt diferents. A Reus hi ha un clúster TIC, i la seva realitat és que hi ha empreses i potser falten alumnes. Si tenim gent ben formada tothom hi surt guanyant, però per aconseguir-ho cal invertir no només en diners sinó també en temps.
Els docents, de fet, també es queixen que no tenen prou temps per cuidar les empreses.
Hem mirar d’actualitzar el model de gestió que tenim en aquest moment als instituts.
¿En quin sentit?
Un centre de formació professional avui dia està compost per joves, adults, l’oportunitat de fer microformacions, temes modulars, etcètera. Tot això requereix una anàlisi, i l’estem fent, d’un nou model de gestió.
¿Quedarà recollit en el decret que preparen per desplegar la llei estatal a Catalunya? ¿Tenen una data prevista respecte a quan el poden tenir a punt?
Sí, està recollit en l’esborrany. Aprovar un decret són 10 mesos. Al departament hi tenim un primer esborrany, però ara l’hem de compartir amb el SOC.
¿Serà per al 2026?
Sí, per a aquest setembre no arribem. Però és un decret molt necessari, que ens donarà peu a replantejar-nos el model.
Una altra de les assignatures pendents és atraure docents, sobretot en famílies com la informàtica, que també creixerà i que ja tenia problemes per completar les plantilles amb les places actuals. ¿Confien que trobaran els 490 nous professors que han de menester per a aquest creixement? ¿Tenen cap pla?
Quan vam fer l’estudi per al creixement que comentem, una de les variables que vam tenir en compte va ser si hi havia espai per atendre tota aquesta demanda, i una altra si hi havia prou professors. També tenim previst, tal com diu el reial decret, i sempre d’acord amb els agents socials, incorporar a l’FP les figures dels experts i dels experts júniors.
¿Seria com la del professor associat a la universitat?
En efecte. Hi ha comunitats autònomes que ja ho han regulat i és una de les coses que recull l’esborrany del decret català.
¿La idea és flexibilitzar la contractació de docents?
Jo no parlaria de flexibilitzar sinó d’incorporar aquest coneixement. El món universitari ha acceptat la participació d’unes persones que des d’un punt de vista no són professors. Per a nosaltres això suposa un enriquiment per als alumnes i per al currículum i un repte en què també els docents aprendran dels no docents. Hi ha alumnes d’FP que avui són enginyers a qui estic convençut que els faria il·lusió poder participar com a docents d’FP: és una manera de tornar una part del que has après.
Una altra assignatura pendent important per a l’FP és la bretxa de gènere. Encara tenim titulacions amb un cent per cent d’alumnes homes, en ple segle XXI. ¿Com ho arreglem?
Els instituts ho estan intentant amb exemples, amb jornades de portes obertes, amb referents femenins... Però és important, de cara a un futur, reservar places per a determinats col·lectius.
¿Un futur pròxim?
Sí. No ho tenim a punt per a aquest curs, però per a la pròxima convocatòria ens obrirem. Els acords estratègics que estem firmant, com el de Rodalies, ens donen marge per introduir aquesta reserva de places.
Notícies relacionades¿Com la plantegen? ¿Semblant a la fórmula utilitzada per accedir als cossos de bombers o mossos?
Sí. En aquesta legislatura es farà. De ben segur. Hem de mirar quin marge tenim, però hi estem encaminats. Per a aquest curs no hem fet aquests deures, però per al pròxim ho tindrem a punt. Fins i tot per a altres col·lectius.
- Maten un home a trets a la sortida d'una discoteca a Terrassa
- Estigma i maternitat El repte de les mares amb trastorn mental: acceptació, acompanyament, activisme
- El moviment ens defineix
- MULTIMÈDIA Catalanisme i educació (capítol 1): les herències de les polítiques educatives a Catalunya
- Comerç exterior ¿Quins aliments exporten les empreses catalanes i quins països els compren?