L’activitat humana als rius frena l’expansió de la llúdriga a Catalunya

La recuperació de la llúdriga és una de les històries més repetides d’èxit en el món de la biodiversitat. En poc temps, aquest mamífer carnívor especialitzat en hàbitats fluvials va passar de fregar l’extinció a Catalunya a recolonitzar una quantitat de territoris considerable. No obstant, les dades actuals demostren que l’expansió s’ha estancat.

Un estudi realitzat per investigadors catalans i publicat a la revista Biodiversity and Conservation adverteix que la freqüentació humana i la falta de complexitat estructural d’alguns rius, que més aviat sembla que siguin canals artificials, frena perillosament la propagació de les llúdrigues en certes àrees de Catalunya.

«Ens hem dedicat a analitzar quines circumstàncies condicionen les llúdrigues i hem comprovat que aquests dos aspectes impedeixen que la quantitat d’individus continuï augmentant com ho hauria de fer», explica a aquest diari Arnau Tolrà, ecòleg especialitzat en aquest animal i principal autor de la investigació. En concret, s’ha monitorat l’activitat d’aquests mamífers a les conques del Besòs i la Tordera, on la pressió humana és «considerable».

«Hem vist que la presència puntual de persones no és un problema, però, si és habitual, llavors la llúdriga rarament pot criar a la zona», constata Tolrà. L’estudi adverteix que els parcs fluvials d’oci enganxats al riu són un inconvenient: «L’ideal és que el terreny freqüentat estigui més lluny i que als voltants del riu no hi hagi activitat constant».

Rius més diversos

¿I què és exactament la complexitat estructural fluvial i per què és tan important? «L’essencial per a la llúdriga és que s’alternin zones on l’aigua baixa amb més velocitat i zones on flueix més lentament», afirma Tolrà. «El riu ha de ser un espai heterogeni, amb vegetació, arbustos, arbres caiguts i marge per créixer pels dos costats del llit i crear braços adjacents», afegeix. Les petites basses de més profunditat en què l’aigua s’estanca, sovint formades per restes de vegetació arrossegades per les crescudes, són una benedicció per a les llúdrigues.

El problema és que quan es realitzen les mal anomenades «neteges» de cursos aquesta complexitat desapareix. Si el curs es canalitza amb elements artificials i es converteix en rectilini, sense meandres, no es genera l’hàbitat necessari. Crescudes com la d’aquest cap de setmana o la que es va viure durant el Gloria van ser «ideals» per reforçar aquests ecosistemes fluvials heterogenis.

Espècie paraigua

«Per aquesta raó és clau que les decisions de gestió dels rius tinguin en compte aquests requeriments ecològics», afegeix Tolrà. Si s’aconsegueix, no només s’afavoreix la llúdriga sinó que s’activa un engranatge molt més ampli. «Aquest animal és una espècie paraigua –si la protegeixes, preserves de manera indirecta altres espècies que formen part del seu hàbitat–, i per tant, les conseqüències són positives per a tot el riu», defensa Tolrà.

Durant els 90, quan la llúdriga agonitzava a Catalunya, es va prohibir caçar-les i es van prendre mesures per millorar la qualitat de l’aigua dels rius. Gràcies a aquestes dues decisions, aquest carnívor de pelatge llustrós va reaparèixer a gairebé totes les conques catalanes (menys en el Foix i el Gaià). Però en el dia d’avui es continua catalogant com a amenaçada i el Govern està elaborant un pla de recuperació per a totes les espècies amb aquesta classificació.

Notícies relacionades

Neix Noster, la nova marca en l'elevació catalana que uneix tradició i modernitat

Granollers i Mataró, contra el tancamentde grups d’I3 i primer d’ESO

Malgrat la gran capacitat de dispersió que tenen els exemplars juvenils, l’estratègia de reproducció de la llúdriga no és especialment prolífica. Tan sols crien una vegada a l’any (tenen entre un i tres cadells) i la mare es dedica durant un any a la cura de les cries, que després tenen una taxa de supervivència baixa. Per tant, tot i que hi hagi menjar disponible i a ningú estigui permès caçar llúdries, si la pressió antròpica no es redueix i la morfologia dels rius no es renaturalitza, aquest animal ho tindrà difícil per continuar conquistant rius i rierols.

«Però ara estem observant que hi ha densitats molt baixes i hi podria haver més territoris colonitzats». A la conca del Besòs hi ha una parella i en la de la Tordera, dues. Que la celebració que va suposar la recuperació de la llúdriga no es quedi en anècdota i continuï, per deixar enrere l’actual paralització depèn ara de les decisions que es prenguin a l’hora de gestionar els rius.