El llop perd protecció

La rebaixa de la protecció del llop a Europa va entrar en vigor divendres passat, tot i que la decisió es va prendre fa 90 dies en la reunió del Comitè Permanent del Conveni de Berna, que inclou la Unió Europea i el Consell d’Europa. El llop va canviar d’annex (del 2 al 3) i passa de ser "fauna estrictament protegida" a "fauna protegida". ¿Què significa aquesta modificació? A partir d’ara, països que no formen part de la Unió Europea però que sí que van subscriure el Conveni de Berna, com per exemple Suïssa, Noruega, Sèrbia, Albània i Moldàvia, ja poden capturar llops sense necessitat de tantes justificacions prèvies com es requerien. Això no vol dir que no hagin de justificar-ho i garantir que el llop continua estant conservat. El grau de protecció està pensat perquè el llop no torni a extingir-se en molts llocs d’Europa dels quals precisament va desaparèixer i als quals ha tornat recentment.

Però de moment, i tot apunta que per poc temps, la situació no canvia per als estats membre de la Unió Europea. Perquè es flexibilitzi la custòdia del llop a la UE és necessari modificar la directiva Hàbitats, una cosa que la Comissió Europea ja ha proposat en les últimes hores. El que suggereix la Comissió és donar més llibertat als estats membre per gestionar les seves poblacions de llop i canviar els annexos IV i V de la directiva Hàbitats, cosa que haurà de ser aprovada pel Parlament comunitari.

Pròxims passos

La modificació del Conveni de Berna (de 1979) que aquest divendres ha entrat en vigor, no obstant, era imprescindible perquè després els Vint-i-set poguessin abordar aquests canvis en una directiva que fins ara no s’havia modificat. "En algunes regions, les bandades s’han convertit en un veritable perill per al bestiar; per aquesta raó proposem un canvi de legislació que ajudarà a gestionar les poblacions i alhora a protegir la biodiversitat", ha declarat la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen.

El que previsiblement passarà és que el llop passarà de l’annex IV al V. ¿Però què signifiquen els annexos? La directiva situa el llop en l’annex IV en la majoria d’estats. Aquest annex a la llei descriu el carnívor com una espècie estrictament protegida que s’ha de conservar. Permet captures puntuals i molt justificades (es fan a França), si es garanteix un estat de conservació de l’espècie "favorable".

L’annex V de la directiva, en canvi, que serà el general quan s’oficialitzi el canvi de la directiva, és un apartat una mica més lax: continua estant protegit però s’autoritza una certa explotació, que queda en mans del respectiu govern, sempre que l’estat de conservació sigui favorable.

Els estats membre, no obstant, continuaran tenint la possibilitat de mantenir un nivell més elevat de protecció del llop, si així ho considera necessari en virtut de la legislació nacional.

Aquest és, per ara, el cas d’Espanya. Malgrat que el nord-oest del país ja està inclòs en aquest annex V menys rígid –al qual aspiren passar els altres països europeus si es canvia la directiva Hàbitats–, el llop està específicament protegit per part del Govern. Per tant, tot i que la meitat d’Espanya regida per l’annex V passi al IV, el llop no quedarà desprotegit. No obstant, n’hi hauria prou amb un gir de posició per part del Govern o un canvi a la Moncloa per rebaixar l’estatus del llop i permetre’n la caça.

Notícies relacionades

La marea lila reivindica les cures

BCN viu per primera vegada la dissensió del feminisme

En els últims mesos, algunes comunitats autònomes liderades pel PP ja han expressat el seu desacord amb la protecció del llop a Espanya. En certs territoris, la tensió entre el sector conservacionista i els ramaders ha crescut. En punts d’Astúries, en forma de protesta, han aparegut caps de llops morts de manera furtiva. És important remarcar que fins i tot estant estrictament protegit per ordre governamental, la població de llops a Espanya no ha experimentat un gran creixement en els últims anys, a diferència del que passa a la resta d’Europa.

On sí que ha crescut la presència del llop és a Catalunya, però gràcies a exemplars procedents de França, que han fet incursions més enllà del Pirineu. El Govern treballa en un pla per garantir la protecció del cànid –si es reprodueix, cosa que pot passar, ja que ja s’ha detectat una femella– i, alhora, compensar els ramaders afectats per atacs.