Un mamífer fantasma

"¿Veus aquest tronc tan gran? Està col·locat aquí des del temporal Gloria. Aquest arbre caigut, per a les llúdrigues, és el paradís". Arnau Tolrà, que uns minuts abans ha aturat el cotxe a prop de les Llobateres, uns aiguamolls de la comarca de la Selva, recorre ara el curs del riu Tordera amb unes botes impermeables que li arriben fins a la cintura.

Fica els peus a l’aigua i avança amb compte, des de dins del riu, per examinar cada detall i poder detectar possibles rastres. Fa anys que aquest ecòleg segueix les poblacions de llúdriga de dues zones conquerides per l’animal fa relativament poc: les conques dels rius Tordera i Besòs.

Tolrà rep EL PERIÓDICO en un tram de riu que gairebé s’ha convertit en una de les seves "oficines" de treball més habituals. El so del cabal, que baixa amb una força considerable després de les últimes pluges, es barreja amb el soroll dels cotxes i camions que passen per la carretera C-35. Des d’una petita bassa que s’ha format gràcies a la presència de diverses branques acumulades, explica quines són les necessitats ecològiques d’aquesta espècie.

"Per a les llúdrigues, són ideals els trams mitjans i baixos dels rius, on l’aigua no flueix amb tanta intensitat", precisa. Tolrà prossegueix el seu camí, riu amunt. Més endavant, assenyala una altra petita bassa. "Aquí l’aigua té més profunditat i és un lloc ideal perquè les llúdrigues s’alimentin", afirma. Quan el riu entra en estiatge, els peixos es concentren en aquests punts, que permeten a les llúdrigues poder gaudir d’autèntiques bacanals d’aigua dolça: anguiles, crancs, barbs.

Escames reveladores

A prop d’aquest lloc idoni per a la captura hi ha unes pedres que sobresurten. "Mira, aquí tenim una latrina", mostra Tolrà. Sobre les roques hi ha restes d’excrements. L’investigador els analitza i hi detecta algunes escames de barb: "Són recents, segurament d’aquesta nit; això significa que les llúdrigues continuen aprofitant aquesta zona per pescar".

Però els moviments d’aquesta espècie, que té una gran capacitat de dispersió, van més enllà del curs dels rius. "Quan plou de manera abundant, el riu creix i es formen nous braços als dos costats", comenta Tolrà. Aquest fenomen s’anomena connectivitat lateral i és essencial per a la vida de les llúdrigues. "La femella i les cries poden passen hores al seu refugi, que pot estar una mica lluny del riu, per exemple als aiguamolls propers, si n’hi ha, com passa en aquesta altura de la Tordera," detalla.

Notícies relacionades

«ChatGPT és el meu amic i el meu terapeuta»: cada vegada més usuaris troben en la IA un «refugi emocional»

L’escola acusada d’ultracatolicisme acomiada el director

L’expedició surt del riu i Tolrà comença a caminar cap a les Llobateres. "Per a les llúdrigues és fantàstic poder alternar el riu amb la llacuna", exposa. Així poden utilitzar un lloc per buscar peixos i un altre per descansar. Sobre el llot es poden veure diferents empremtes. "Aquestes són de cabirol", explica l’expert. Però a prop n’hi ha altres en les quals sí que s’intueix la forma d’una petita mà, amb les ungles marcades. Tolrà s’ajup per desenganxar d’un tronc la càmera de fototrampeig que té instal·lat en aquest lloc de passada. Revisa els últims vídeos i comprova el que era evident. No hi ha cap dubte que la família de llúdrigues que té monitorada continua vivint aquí. Però, perquè la població augmenti en aquesta conca, són necessàries unes "polítiques ambientals adequades".

El plomatge turquesa del blauet talla el cel a tota velocitat i interromp la conversa. Després se sent un xipolleig que fa saltar les alarmes. Però no es veu cap llúdriga. Ha sigut una falsa alarma. Es tracta d’una tortuga de rierol (Mauremys leprosa), un rèptil que aquí comparteix espai amb la tortuga de Florida (Trachemys scripta), el seu homòleg invasor. Tolrà ja avisa que de dia és complicat observar les llúdrigues: "Han adquirit hàbits crepusculars per evitar les persones".