El moviment que ens defineix

Però també podem anar al gimnàs i fer exercici físic, fer bicicleta, córrer, nadar, fer treball de força, estiraments i algun tipus d’esport en concret. Fins i tot competir. Així activem el nostre sistema cardiocirculatori, respirem profundament i rítmicament, movem musculatura gran, activem sistemes de drenatge de toxines… i el nostre organisme entra a la roda normal de funcionament i de relació que ens porta a un estat de salut més global.

L’exercici físic comporta beneficis demostrats, i prevé i millora problemes de salut com la HTA, la diabetis mellitus, les dislipèmies, les malalties cardiovasculars, el càncer, les malalties osteomusculars… Afavoreix millores cognitives i ajuda a prevenir la demència, i al promoure més les relacions socials, millora l’estat emocional i redueix així el risc de patir malalties mentals. Millora la qualitat del son i, per tant, afavoreix el descans reparador, amb els beneficis que això comporta en l’esperança de vida i la disminució de la mortalitat.

L’estil de vida que portem actualment s’allunya molts cops de l’ideal de vida activa. L’evidència científica és molt clara envers els beneficis d’un estil de vida actiu, i el sedentarisme ja és un factor més de risc per a moltes malalties… factors de risc que no se sumen entre si, sinó que es multipliquen. L’OMS té com a objectiu disminuir en un 15% les poblacions amb comportament sedentari cap a l’any 2030. Per això és molt necessari promoure els hàbits de vida saludable, disminuir les conductes sedentàries i incentivar la pràctica d’exercici físic regular en tots els grups d’edat, dels 5 als 65 anys o més, independentment del sexe, el context cultural i la situació socioeconòmica.

Notícies relacionades

Els missatges de la dona de la cèl·lula gihadista desarticulada a Barcelona: «Els declararem la guerra i els separarem el cap del cos»

Estat dels embassaments avui a Catalunya

Tant els professionals de la salut com els de l’esport tenim molta feina per fer: tant important és la feina de prevenció, educació, promoció de l’activitat física i l’exercici en la població sana, com la feina de prescriure aquesta activitat o exercici físic a les persones amb malalties cròniques i discapacitats, com a eina terapèutica que complementa els tractaments de base.

Cada cop hi comença a haver més unitats interdisciplinàries en hospitals i en atenció primària que treballen en equip per atendre problemes de salut des de diferents àmbits per fer conscient el pacient de què és el que ha de canviar en la seva vida per millorar la seva salut. Una de les eines que incorporen és l’activitat física, prescrita per a cada cas en concret segons la situació del pacient en cada moment. El pacient entra en un aprenentatge d’autocura, guiada, en el qual pren responsabilitat del que ha de fer per estar bé: fer cada dia una mica d’exercici físic és una d’aquestes eines. I, al llarg del procés, el pacient veu que, si s’adhereix als hàbits de vida saludable que se li mostren, es troba millor. Tot això requereix una actitud conscient de voler-ho fer amb l’ajuda d’uns professionals formats entre els quals encara queda feina per fer.