Catalunya realitzarà cribratges per detectar dèficits d’aprenentatge

Catalunya farà un pas clau cap a l’escola inclusiva a partir del curs vinent. Segons va anunciar la consellera d’Educació i FP, Esther Niubó, els centres d’educació primària i secundària realitzaran cribratges de tots els alumnes en els diferents nivells educatius a fi de detectar dislèxies i altres trastorns en els aprenentatges.

Els detalls els va oferir ahir la consellera en seu parlamentària. Segons va concretar Niubó, el Departament realitzarà quatre proves al llarg de les diferents etapes que serviran per fer una radiografia sobre els suports educatius que urgeix implementar. Així, entre finals del segon cicle d’infantil i primer de primària, s’introduirà una primera prova per identificar problemes del llenguatge. A tercer curs, es realitzarà un test de dislèxia. I a cinquè de primària i segon d’ESO es farà un cribratge genèric per detectar necessitats que no s’hagin identificat abans o entre alumnes que s’hagin incorporat al llarg del curs (matrícula viva).

"Volem garantir al màxim la inclusió i l’èxit de l’alumnat amb trastorns del neurodesenvolupament i l’aprenentatge en el nostre sistema educatiu i per a això hem posat en marxa un full de ruta orientat a la seva millora", va explicar la consellera sobre aquest treball coordinat amb els departaments de Salut i de Drets Socials.

"L’evidència mostra que aquestes deteccions són fonamentals per identificar de manera primerenca les necessitats específiques de l’alumnat i atendre la seva diversitat neurocognitiva a fi de garantir-ne l’èxit educatiu", va afegir la consellera. El Departament, a més, està treballant en un full de ruta per redefinir i actualitzar les funcions dels equips d’assessorament psicopedagògic (EAP).

En aquest sentit, la consellera va detallar que s’està realitzant una prova pilot en quatre municipis (Manresa, Sabadell, Vic i Cornellà) per analitzar i revisar les funcions dels equips d’assessorament pedagògic (EAP) que donen suport als centres educatius per atendre casos d’alumnes amb necessitats educatives especials.

Niubó va afegir que, de la informació obtinguda en aquestes quatre ciutats, s’extrauran mesures per actualitzar i equiparar les funcions dels EAP en el conjunt de ciutats catalanes, a fi de disposar d’un sistema educatiu "més inclusiu".

De fet, l’últim informe Faros, presentat setmanes enrere per l’Hospital Sant Joan de Déu, apuntava que massa sovint els trastorns del neurodesenvolupament estan darrere de les xifres d’abandonament escolar primerenc. El cas és que el 10% de la població escolar pateix algun trastorn en els aprenentatges com dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDA i TDAH), autisme o dislèxies. S’estima, no obstant, que les xifres són molt més elevades, ja que aquests percentatges es refereixen als casos diagnosticats i fa anys que els experts alerten de l’"infradiagnòstic" que existeix en aquest àmbit.

Respecte a altres mesures de millora educativa, una de les prioritats que s’ha fixat aquest Govern, Niubó va recordar l’acord amb l’OCDE –que implicarà un pla d’acció i tindrà quatre fases fins al 2028–, i va avançar que "les concrecions dels currículums de matemàtiques i llengües" que s’enviaran als centres escolars per clarificar els objectius dels aprenentatges ja estan a punt de publicar-se.

Aquest document té per objectiu donar resposta a les demandes dels docents –especialment a partir de la publicació dels nous currículums que van entrar en marxa en el curs 2022-2023– i, alhora, tranquil·litzar les famílies, sovint desorientades amb les noves metodologies educatives. De fet, aquestes concrecions també formen part de les mesures que va sol·licitar el grup d’experts que es va activar després del fiasco de PISA.

Notícies relacionades

La Fiscalia creu que la decisió de la pacient que va demanar l’eutanàsia és «ferma, lliure i autònoma»

Un professor d’institut de Badalona reconeix que va assetjar sexualment tres alumnes

Educació afectiva i sexual

En la seva compareixença, la consellera també va explicar que s’està treballant en un pla per adaptar l’educació afectiva i sexual a les diferents etapes educatives. Amb referència a la planificació educativa, va assegurar que "no es tanca" cap centre educatiu públic de cara al curs vinent malgrat el descens de la natalitat.