El Govern decideix avui si aixeca més restriccions per sequera

Sobre la taula hi ha la possibilitat d’eliminar restriccions en certes unitats d’explotació hídrica, després que en les últimes hores els embassaments de les conques internes hagin recuperat reserves després de les abundants pluges. Des de l’agost del 2022 no s’arribava a un volum d’aigua embassada com l’actual. En aquests moments, en la majoria de localitats proveïdes pel sistema dels rius Ter i Llobregat està declarada la "fase d’alerta", que encara comporta algunes mesures de prevenció a l’hora de consumir aigua.

Segons el Pla Especial de Sequera, el document que indica quan i com es pot canviar d’estat, és possible sortir de l’alerta i passar a la prealerta quan en el sistema Ter Llobregat s’acumulen 300 hm3. L’últim registre disponible és de 255 hm3, tot i que es calcula que aquesta quantitat continuarà pujant durant els pròxims dies. A aquesta situació cal sumar-li els pronòstics meteorològics, que, sense ser exactes, auguren una primavera normal o humida. Si això passa, no hi ha dubte que s’arribarà a aquesta xifra.

¿Final de la sequera?

Fonts de l’ACA expliquen que és a partir del llindar de prealerta quan es considera que la sequera ha remès. Illa i Paneque avaluaran avui les dades que presentin la directora general de Transició Hídrica, Concha Zorrilla, i el director de l’ACA, Josep Lluís Armenter. La idea de l’Executiu català és ser prudents i eliminar restriccions si les xifres ho permeten. Una altra possibilitat és no abordar encara el canvi i optar per la prudència i esperar una o diverses setmanes més. Malgrat el que està recollit en el Pla Especial de Sequera, les decisions sobre els canvis de fase poden prendre’s de manera política.

Notícies relacionades

Detinguts tres menors d’un pis tutelat per matar la seva educadora

Catalunya realitzarà cribratges per detectar dèficits d’aprenentatge

El Govern no ha de decidir únicament sobre el sistema Ter Llobregat, que proveeix Barcelona i la majoria dels habitants de les conques internes, sinó també sobre les altres unitats. Cal recordar que pot ser que en una conca no hi hagi sequera i en una altra sí. A l’Alt Empordà, per exemple, diversos municipis segueixen en fase d’emergència, per les escasses reserves de l’embassament Darnius Boadella i l’aqüífer Fluvià Muga.

Les masses d’aigua subterrània triguen més a recarregar-se que els aqüífers perquè l’aigua es va escampant per les àrees fluvials i es filtra de manera lenta –les pluges també han sigut essencials per als hàbitats naturals dels rius (han afavorit diverses espècies d’amfibis i a la vegetació)–. Però en el cas del pantà Darnius Boadella, la pujada ja es percep. L’embassament acumula, després de les precipitacions, més de 19 hm3 d’aigua. Aquesta dada, segons el document que regeix les decisions hídriques, permet sortir de l’emergència a certes poblacions alimentades per aquest embassament.