Justícia
Catalunya reconeixerà els funcionaris de presons com a agents de l’autoritat
El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, anuncia que el Govern es posa «mans a l’obra» per implementar aquesta mesura, històricament revindicada pels sindicats
Les presons de Lledoners i Ponent retiren de les cuines els interns condemnats per crims de sang
El Govern rebutja l’ús d’aerosols a les presons catalanes després de rebre informes negatius

El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, con el president de la Generalitat, Salvador Illa /
El Govern català impulsarà el reconeixement de la condició d’agents de l’autoritat per als funcionaris de presons a Catalunya, cosa que suposarà equiparar-los als Mossos i a la resta de forces de seguretat de l’Estat. Així ho ha anunciat aquest dimecres el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, en el ple del Parlament. «El Govern posa fil a l’agulla en el procés de reconèixer els funcionaris de presons com a agents de l’autoritat», ha destacat. Aquesta és una de les velles reivindicacions dels sindicats de presons i que en els pròxims mesos serà una realitat.
Aquesta mesura arriba en el primer aniversari de l’assassinat, a mans d’un intern, de la Núria, la cuinera del centre penitenciari Mas d’Enric, a qui aquest dijous, el dia exacte de la seva mort, s’homenatjarà a la porta del centre penitenciari on treballava, amb la inauguració d’una placa en la seva memòria. «Em sumo a les paraules en memòria de la Núria. Demà farà un any del seu assassinat, per tant, vull enviar tota la solidaritat als seus familiars i als seus companys», ha dit Espadaler.
En resposta parlamentària, durant la sessió de control, Espadaler ha afirmat que ha sigut conscient «des del primer dia de la reivindicació històrica dels funcionaris de presons per convertir-se en agents de l’autoritat», mentre que ha recordat que, ja en la primera intervenció a la comissió de Justícia del Parlament, va dir que abordaria la qüestió «escoltant les diferents opinions i estudiant-ne la viabilitat». El conseller ha remarcat que la condició d’agents de l’autoritat ja la tenen reconeguda els Mossos, els policies, també els locals, els vigilants d’aparcament, els bombers, els metges o els vigilants del transport públic. Quan entri en vigor aquesta mesura, els presos que agredeixin un funcionari de justícia, per exemple, podran ser jutjats, entre altres possibles delictes, com a autors d’un atemptat a l’autoritat.
La reforma
Notícies relacionades«A aquest aspecte no hi arribem amb prejudicis en un sentit o en un altre, sinó amb la voluntat de prendre una decisió argumentadament. I després d’escoltar les opinions de tots i d’un procés d’anàlisi, els anuncio que hem decidit impulsar una reforma legislativa per concedir la condició d’agents de l’autoritat als funcionaris de presons», ha afirmat Espadaler.
Aquesta condició legal d’agents de l’autoritat, ha precisat el titular del departament de Justícia, atorgarà als funcionaris penitenciaris «una protecció especial en l’àmbit penal i també en el desenvolupament normal dels serveis públics». La reforma tindrà tres efectes: reconèixer la condició d’agent de l’autoritat al personal directiu i funcionari de les presons que exerceixen a l’interior dels centres; aplicar el principi d’indemnitat per rescabalar els empleats públics de presons de les lesions o danys materials soferts en l’exercici de les seves funcions i garantir la formació inicial i continuada d’aquest col·lectiu, perquè pugui accedir a una millor capacitació i promoció professional, segons Espadaler. «Aquesta és una peça més en un context molt més ampli. Un context en què destaca la formació, tan inicial com continuada, pels funcionaris de presons. La formació serà el centre de gravetat de la política del departament en aquesta legislatura».
- Successos Roben un mòbil d’un restaurant de Barcelona i els atrapen perquè el telèfon està en xinès
- Sequera a Catalunya Estat dels embassaments avui a Catalunya: puja el nivell de les reserves
- Catalunya Ràdio 'Que no surti d'aquí' cancel·la la seva emissió aquest dimarts després de la polèmica amb Ter Stegen i deixa a l'aire la seva continuïtat
- La consellera de Drets Socials viu a cavall de Madrid i Barcelona
- Tribunals Un professor d’institut de Badalona reconeix que va assetjar sexualment tres alumnes
- Consellera del Govern L'oposició critica que Martínez Bravo visqui entre Madrid i Barcelona i li demana que corregeixi "aquest fet inèdit"
- Tribunals La jutgessa cita com a imputats a Bartomeu i Sandro Rosell pel 'cas Negreira'
- En una sentència El TC anul·la la reforma del Reglament del Senat amb què el PP va intentar retardar l’amnistia
- Investigació La desigualtat també arriba al llit: per què les dones tenen menys orgasmes en relacions heterosexuals
- Incidents L'imam desnonat a Salt: "Que els joves no facin res; estem en un terreny d'entesa"