Treballadors i educadors socials afirmen sentir-se "desprotegits"

"Jo convivia amb adolescents que s’autolesionen, que de vegades consumeixen... i sovint sents por, t’agradaria tenir més companys a prop per si passa alguna cosa. Ho hem parlat molt amb les companyes. Fem una feina d’una perillositat elevada i no es valora", denuncia Alex Longas, educador social que durant quatre anys ha treballat en el torn nocturn d’un pis de la Generalitat per a menors sentenciats per agredir els seus pares. El cas és que el crim d’una treballadora social a Badajoz presumptament a càrrec de tres menors ha fet fer saltar les alarmes de col·legis professionals, sindicats i plataformes dels serveis socials a Catalunya. "Escolteu-nos abans que sigui massa tard", és el lema d’una protesta convocada per avui.

Longas ara treballa en un centre de justícia juvenil, on els menors són privats de llibertat i estan sotmesos a importants mesures de seguretat. "Quan feia torns de nit al pis estava sol. Ara, quan tinc un problema, truco a seguretat i tarden 30 segons. Si fos al pis i hagués de trucar als Mossos i esperar que vinguessin, podria passar de tot", diu Longas, que treballava en un dels dos únics pisos pilot a Catalunya on viuen menors que han agredit els seus pares però estan en llibertat. La resta d’ells resideixen al seu domicili o ingressen als centres penals de menors.

"Abans que sigui tard"

L’educador explica que ha decidit denunciar públicament la situació perquè assumeix que la feina que fa s’assembla molt a la de María Belén Cortés, la treballadora social assassinada a Badajoz. "No penso que la solució sigui aplicar més seguretat o pagar-nos un plus de perillositat: necessitem ràtios més baixes i més atenció en salut mental", apunta Longas.

Més enllà d’aquesta tipologia de centres, la queixa s’ha estès entre els treballadors d’altres serveis socials. "Les condicions laborals de l’àmbit social no sempre garanteixen la seguretat i el benestar dels treballadors. La falta de mitjans, la sobrecàrrega de tasques i les males condicions en l’entorn laboral són aspectes que s’han d’abordar amb urgència", lamenta el Col·legi de Treball Social de Catalunya. "És una tragèdia que posa en evidència la precarietat i la falta de protecció dels serveis socials: inseguretat, invisibilització i condicions laborals fràgils", protesten també des del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC).

De cops de puny a mossegades

"Fa moltíssim temps que denunciem el problema de la inseguretat en aquest sector", es queixa Joaquín Seisdedos, responsable d’UGT-Serveis Públics. El 2024, aquesta delegació del sindicat va reportar 108 accidents d’empleats als centres de menors de la Conselleria de Drets Socials. És a dir, centres de nens tutelats que no han comès cap delicte però estan desemparats i no poden viure amb cap familiar. "Parlem d’agressions constatades: cops de puny, mossegades, fractures, caigudes... I aquestes dades són només dels centres públics, que suposen el 10% del total", afegeix Antonio Gutiérrez, responsable d’Acció Social d’UGT.

Notícies relacionades

La filla de l'imam de Salt: "El 70% dels que han provocat aldarulls no coneix el meu pare"

La Junta admet incidències amb els menors detinguts

Des del sindicat assenyalen que la violència i les agressions han anat in crescendo en els últims anys. "Falta personal per cobrir l’atenció necessària dels menors, que cada vegada són més violents i pateixen més problemes de salut mental i problemes de conducta. No hi ha recursos per tractar-los", afegeix Seisdedos. "No arribem al centenar de places de salut mental per atendre els menors, en necessitaríem cinc vegades més. Com que no estan ben atesos, responen amb molta agressivitat", afegeix Gutiérrez.

"Jo he vist com una nena arrencava l’arracada a una educadora, amb la ferida que comporta. També nens amb ganivets de 20 centímetres. Cops de puny, cadires volant... Ni se’ns protegeix ni se’ns reconeix", explica Gerald Llach, de la plataforma Acció Social Catalunya".