El 46% dels peixos del Mediterrani tenen microplàstics

Fa temps que la ciència avisa: el mar Mediterrani, un dels ecosistemes més rics i diversos del planeta, està en greu perill. Hi tenim l’augment de temperatura, la contaminació, la sobrepesca, la urbanització descontrolada a la costa... Els factors d’amenaça són múltiples. Ara, però, un nou informe de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) alerta sobre com s’intensifica la degradació ambiental d’aquest mar.

Un dels aspectes que crida més l’atenció d’aquest treball és la presència de microplàstics al mar. Aquests elements, que són a tot arreu (els respirem i ingerim ben sovint), han aparegut en un 46% dels exemplars de peixos analitzats. Aquest tipus de contaminació no només afecta la fauna marina, sinó que també representa un risc per a la salut humana. El Mediterrani, de fet, és un dels mars més contaminats del món. Segons l’estudi de l’ICM-CSIC, més del 60% dels residus marins de la costa catalana són plàstics. "El problema està augmentant perquè no reduïm les escombraries ni gestionem els residus de la manera que caldria", constata Esther Garcés, una de les investigadores, en conversa amb aquest diari.

"Als països del nord del Mediterrani s’està abordant el problema i hi ha lleis europees pensades per frenar el desastre. Ara, si tots els estats no actuen de la mateixa manera, costarà resoldre aquest tema", considera Garcés. "Per aquesta raó hi ha plàstics a l’Antàrtida i l’Àrtic, perquè no actuem tots a l’una", afegeix.

A més dels plàstics, la contaminació química és una amenaça creixent. S’han trobat nivells preocupants de metalls pesants i compostos orgànics persistents com ara hidrocarburs i retardants de foc. Les emissions industrials, especialment de la indústria de l’embalatge d’aliments, la producció d’energia i la fabricació de metalls estan contribuint a empitjorar la situació.

"El mar té marge per recuperar-se pel que fa a la qualitat de l’aigua", afirma la científica de l’ICM-CSIC. "En realitat, en aquest aspecte, a la costa catalana, l’escenari no és pas dramàtic, però són imprescindibles dècades de fer les coses ben fetes perquè els ecosistemes es puguin recuperar", assenyala.

Biodiversitat en declivi

A banda del ja conegut escalfament accelerat –en estacions de monitoratge com la de l’Estartit i la Badia de Blanes, la temperatura de l’aigua ha augmentat entre 0,3 i 0,8 graus per dècada– i la pujada del nivell del mar, la sobrepesca també està alterant el funcionament de la biodiversitat marina, segons la investigació.

Notícies relacionades

La recepta de Ferran Adrià per a una alimentació sostenible: «És millor una bona sardina que una mala llagosta»

Marchena estudia la petició de revisió de condemna de Rosa Peral

La majoria de les espècies explotades comercialment estan en nivells de biomassa baixos o en situació de sobreexplotació. La pesca d’arrossegament, en particular, ha transformat el fons marí de manera semblant a com l’agricultura intensiva ha modificat els sòls terrestres. La falta de gestió efectiva i l’incompliment de regulacions han agreujat aquesta situació. Com a conseqüència, la biodiversitat marina està en declivi. Menys del 10% del Mediterrani està protegit i només el 0,04% té prohibició total de pesca, una xifra insuficient per capgirar la pèrdua d’espècies.

Per a Garcés, tot i això, la principal amenaça de la costa catalana és la "urbanització excessiva", que ha modificat els hàbitats litorals. "Hem posat ciment allà on hi hauria d’haver maresmes i hem impermeabilitzat tota la costa", es lamenta Garcés.