Elvira Bisbe: "Cal planificar les especialitats mèdiques que faran falta en 10 anys"

Catalunya ha de començar a "planificar" ja quines especialitats mèdiques es necessitaran en 10 anys. En l’actualitat, falten metges de família, pediatres, psiquiatres. Però no tants cirurgians cardíacs o neurocirurgians. "Si, tal com creiem, ara arribarem al pic de jubilacions de metges, hem de mirar com estarem en 10 anys", va avisar ahir la nova presidenta del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Elvira Bisbe, en un afterwork d’EL PERIÓDICO, juntament amb el director d’aquest diari, Albert Sáez. Falten metges, va reconèixer la doctora –"s’han anat jubilant més metges dels que hem sigut capaços de formar"–, però aquesta realitat, va advertir, "no és uniforme" en totes les especialitats mèdiques.

Bisbe, que és la primera dona a presidir aquest organisme de 131 anys de trajectòria i que substituirà, almenys pels pròxims quatre anys, l’històric Jaume Padrós, va posar èmfasi també en el fet que el sistema ha de ser capaç de "retenir talent". "Aquesta ha de ser una de les prioritats. Catalunya és un atractiu brutal per formar; el problema és que, quan els tenim formats, com que la vida a Barcelona és caríssima, se’n van a altres comunitats amb el mateix salari i millor qualitat de vida".

Aquesta anestesista de l’Hospital de l’Esperança, a Barcelona, creu que tot i que el salari "importa", no és l’única clau. Bisbe va posar el focus en la "vivenda", cada vegada més inaccessible per a més gent, i en el transport, com Rodalies. "Tant de bo tinguéssim un Rodalies com Déu mana, perquè no hauria de viure tothom a Barcelona. Però si cada vegada que vens de Manresa tardes una hora i quart...", va lamentar.

Preguntada per la proposta del Ministeri de Sanitat de prohibir als caps de servei d’hospitals públics i als MIR treballar també en la privada, Bisbe s’hi va mostrar totalment contrària. "Ara mateix tenim una falta de metges, no s’han de posar més pals a les rodes. Si això arribés a passar –va afirmar–, els metges més competitius demanarien una excedència per anar-se’n al sector privat i descapitalitzaríem la medicina pública". Per a la presidenta del COMB, "no és una bona idea".

Quant a l’ús del català en el sistema sanitari, Bisbe va defensar que "tots els metges i infermeres que viuen a Catalunya han d’acabar aprenent" aquest idioma. "Hi ha evidència que parlar en la llengua materna del pacient millora la seguretat clínica. Hem fet una enquesta entre metges d’altres països i el 80% volen aprendre el català, però es queixen que l’oferta formativa és poc adaptable a la seva realitat", va explicar.

Al llarg de la conversa amb Sáez, Bisbe va anar desgranant els reptes de la professió mèdica. Per exemple, la burocràcia. "Un metge de capçalera dedica el 30% de la seva jornada a la paperassa. És una burocràcia inadmissible, quan falten metges". Algunes de les mesures que va proposar Bisbe i que des de fa anys defensa el COMB és que les baixes curtes, de tres dies, no hagin de ser fetes pels metges de capçalera, sinó que n’hi hagi prou amb una autodeclaració responsable del treballador, com passa "en molts països d’Europa". És veritat, no obstant, que ara ja hi ha una part de les baixes mèdiques que són fetes pel metge de l’hospital, quan el pacient ha sigut operat o ha estat ingressat per alguna patologia.

"Concentració hospitalària"

La presidenta del COMB va valorar molt positivament que les visites telemàtiques, en assumptes que no són greus (com els resultats d’unes analítiques), hagin augmentat després de la pandèmia. "Això és bo per a tothom. Fins i tot per al planeta, ja que evita desplaçaments innecessaris. En aquest sentit, la pandèmia ha trencat cotilles", va opinar.

Preguntada per la quantitat d’hospitals (de tercer nivell, però també comarcals) a Catalunya, la presidenta del COMB va reconèixer que "és possible" que s’hagi de canviar el model sanitari. Hi ha dues opcions: o bé que un metge amb experiència en una determinada patologia es desplaci a determinats llocs o que sigui el malalt el que ho faci. "Haurem d’anar concentrant hospitals. I potser els centres més allunyats s’utilitzarien més per a la convalescència del pacient".

Notícies relacionades

Salt reforça el dispositiu policial per evitar nous disturbis

Els humans van arribar a Europa fa almenys 1,4 milions d’anys

Va posar el focus en el fet que els joves d’avui són "els més ben formats de tots els temps". Els metges joves d’ara tenen "la mateixa il·lusió i vocació" que tenia en el seu moment la generació de Bisbe. "Però les prioritats, no obstant, han canviat molt. No dic que treballar 15 hores, com fèiem nosaltres, sigui l’ideal. Dic que els joves d’ara volen i necessiten flexibilitat, volen viure a més de treballar. Les empreses que vulguin retenir talent han d’oferir flexibilitat i conciliació", va assenyalar.

De totes les reformes que necessita el sistema, la "més urgent", segons Bisbe, és en l’atenció primària, ja que és la "porta d’entrada al sistema". Creu, com el doctor Manel del Castillo, gerent de Sant Joan de Déu i president del comitè Cairos, que la sanitat pública és òptima resolent problemes complexos, però no tant en les patologies simples. Bisbe va valorar del Cairos que, per primera vegada, hi ha un òrgan amb "voluntat" de canviar les coses, ja que fins ara les propostes anaven caient en sac foradat.