Aniversari del crim de Mas d’Enric

"Necessitem que el Govern admeti què va fallar per tancar el dol"

Antoni, María Antonia, Carmen i Rafaela López

Un any després de l’assassinat de la cuinera de la presó del Catllar, Núria López, per un reclús, els seus germans concedeixen la seva primera entrevista i revelen que la dona havia presentat informes contra l’intern, «del qual molts tenien por», per conductes incorrectes. Afirmen sentir-se abandonats per la nova Conselleria de Justícia, que no s’ha posat en contacte amb ells, i denuncien la instrumentalització del nom de la seva germana per part de funcionaris en les seves reivindicacions sindicals.  

"Necessitem que el Govern admeti  què va fallar per tancar el dol"
5
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Germán González
Germán González

Periodista.

ver +

¿Per què fan aquesta entrevista?

Antoni: per continuar denunciant la laxitud del Govern actual. No volem que una altra família passi per això, necessitem tancar el nostre dol. Un any és prou temps perquè la Generalitat emeti el seu informe sobre les negligències i fallades, tal com apareix en el sumari, i l’entregui al jutjat. L’anterior consellera, el secretari Amand Calderó... van ser correctes en tot moment i ens van donar eines per superar el dol. Però amb la nova Administració notem un buit important.

Rafaela: Necessitem que la Generalitat digui què van fer malament, que ho reconeguin.

¿S’han sentit abandonats?

A: Pel nou equip del conseller Espadaler, totalment. Ens assabentem dels actes de record a través de tercers o dels mitjans. Hem hagut de comunicar-nos amb la conselleria per recordar-los que som víctimes i que ens donin veu en l’acte de demà. Justícia ha de saber que no hi ha un portaveu de la família i que la família som tots els germans, cosins o nebots i que cada un decideix com passar el seu dol i nosaltres decidim passar el dol amb discreció. Com era la meva germana.

María Antonia: L’únic que els interessa és el soroll de les manifestacions dels funcionaris.

¿Com es van assabentar de l’assassinat de la seva germana?

A: Quan vaig veure la notícia de la mort d’una treballadora de Mas d’Enric li vaig trucar i, com que no va contestar, li vaig enviar un missatge: "¿Estàs bé?». Va ser traumàtic, ens en vam assabentar l’endemà. Una altra mala gestió de la Generalitat.

M.A.: Jo soc contacte d’emergència de la meva germana, però ningú em va trucar. Aquell dia vaig parlar amb ella. S’havia demanat assumptes propis per cuidar la seva gossa malalta però li van dir que no, que tenien molta gent de baixa i no podia faltar. Li vaig dir que jo aniria a Tarragona a cuidar-la, que no es preocupés.

¿Com era la Núria?

M.A.: Enèrgica, creativa... Va obrir un blog de receptes de pastissos que feia per a restaurants i amics. Li agradava aprendre idiomes. La seva gossa, a la qual havien diagnosticat càncer, era com la seva filla. La va operar i tenia una llista de projectes per aprofitar l’any que havia guanyat.

R: Estava molt il·lusionada perquè havia aconseguit una plaça fixa. Va començar treballant de cuinera a la presó a Brians 2 i el 2015 se’n va anar a Mas d’Enric.

A: Li agradava donar segones oportunitats. Molts dels presos l’apreciaven perquè els tractava sense tenir gens en compte el seu passat. Si aquest pres la va assassinar, va ser perquè ella transmetia amor i ell ho va interpretar malament.

¿Se sentia insegura?

M.A.: Estava cansada que el pres que la va assassinar estigués per sobre d’ella jeràrquicament, com a responsable de l’equip de cuina. S’havia queixat diverses vegades, havia presentat informes de conductes incorrectes, va dir que la increpava. A ella la va sorprendre molt que ell fos a la cuina.

R: Ella no va ser l’única persona que es va queixar: funcionàries, infermeres, metges... Hi havia presos que li tenien por.

A: Aquest home va matar una prostituta perquè es va enamorar d’ella i ella no el va correspondre. A la presó es va negar a anar a teràpia psicològica, va agredir un altre pres però la sanció no es va complir i va tornar als quatre dies a la cuina. Els dos directors de la presó ens van explicar que van fallar, no s’hi podia haver incorporat sense ser sancionat. Volem que la Generalitat ens ho aclareixi en el seu informe.

¿Saben què va passar aquell dia?

A: La funcionària va sortir de la cuina amb alguns presos en el seu temps de descans i dins no hi havia ningú vigilant. Ell es va quedar sol amb la meva germana i va actuar. Continuo sense entendre com es permet que un pres que no ha complert el seu càstig estigui en contacte amb armes blanques.

R: Cada vegada que arriba un rumor t’enfonses. Tens malsons, no pots dormir. Jo no recordo el somriure de la meva germana, em ve l’última imatge. Volem pau i equilibri.

M.A.: Primer ens van dir que no havia patit però quan vam agafar el cos i vam veure com estava... Aquestes mentides fan molt mal.

¿Què creuen que necessiten les presons?

A: Falta coherència tant per part dels funcionaris com també dels polítics. Els policies van de dos en dos. ¿Per què a la presó un psicòleg està sol amb 10 persones? Aquesta setmana hi va haver un cas similar a Extremadura. Una dona que donava segones oportunitats ha sigut assassinada per la incapacitat dels polítics de respondre a les necessitats de les persones que estan en risc.

¿Són partidaris de les segones oportunitats?

A: Les presons existeixen perquè creiem en la reinserció, que les persones poden canviar. Hi ha professionals que ho fan possible però han d’estar segurs. Els polítics prenen mesures de cara a la galeria, com l’anunci d’ahir que els funcionaris siguin agents de l’autoritat.

¿Van acudir a les manifestacions dels funcionaris?

A: Fins al 10 de maig. Les seves reivindicacions són seves. Només els vam demanar que no utilitzessin la seva imatge ni el seu nom.

¿Se senten utilitzats?

A: L’assassinat de la meva germana s’ha instrumentalitzat. Ens diuen que hi ha en marxa una campanya de donacions per sufragar les despeses d’una demanda però no l’hem demanat. La defensa de la nostra germana és nostra i podem fer front a aquestes despeses. Nosaltres demanem justícia per a la meva germana, no l’ha de demanar cap funcionari, ells que defensin les seves causes.

¿Han rebut pressions?

M.A.: Ens van atacar per oposar-nos a un projecte per fer una escultura en memòria de la meva germana, ja que no ens semblava bé el model que havien seleccionat amb la seva imatge i la de la seva gossa. Aquesta situació ens causa més dolor, ja que es consideren víctimes, quan ho som nosaltres. No puc treballar, pateixo d’ansietat i pànic de sortir al carrer.

Notícies relacionades

¿Quin és l’últim record tenen de la Núria?

Carmen: Quan la vaig felicitar perquè era el seu aniversari em va dir: "Sé que tinc molta llum i que em mereixo el millor».