"Parlar amb ella m’enriqueix"

El programa es va posar iniciar fa 25 anys amb l’objectiu de facilitar les relacions i la col·laboració entre generacions, que, en ocasions, viuen molt allunyades entre si, però poden ajudar-se mútuament. Els estudiants que arriben a Barcelona d’altres llocs necessiten un lloc on viure i el preu dels lloguers és sovint inabastable. I cada cop hi ha més persones grans que disposen d’habitacions lliures i necessiten ajuda o companyia si pateixen soledat no desitjada. Per tant, amb el projecte social, si tots dos congenien, les dues parts en surten guanyant. Una –la sènior– aporta la casa i l’altra –la més jove– brinda companyia i ajuda. És el cas del Carles i la Montserrat, que estan "encantats" amb la seva convivència. El Carles remarca que els avantatges d’aquesta opció no sols estan relacionats amb el considerable estalvi del lloguer, sinó que "ha guanyat" una companya de pis amb qui aprèn "cada dia".

"Feta a si mateixa"

"A l’entrar en el programa vaig demanar conviure amb una persona inquieta, emprenedora, i la Montserrat és una persona feta a si mateixa, que ha hagut de treure’s les castanyes del foc i que va destacar en diverses feines, sobretot en les assegurances. Per això, m’explica moltes coses, com es va desenvolupar en la vida laboral, la seva forma de veure els negocis i com que jo tinc un vessant emprenedor, m’agrada molt parlar amb ella, m’enriqueix moltíssim", explica. El Carles va estudiar enginyeria però vol ser professor perquè busca una ocupació més "creativa".

Un altre dels avantatges de viure amb un sènior, segons el Carles, és que la casa està "ordenada i neta", res a veure amb la vivenda que compartia amb nou joves, on "hi havia plats bruts per qualsevol lloc" i la convivència era "caòtica". Tots dos es reparteixen les tasques domèstiques.

"El Carles fa unes pizzes molt bones i jo soc més de guisats, unes vegades els cuina ell i d’altres jo. Solem menjar junts i a la tarda de vegades m’ajuda a fer la compra, perquè vaig tenir un infart i em canso moltíssim i, si m’ajuda a caminar, vaig més segura", explica la Montserrat, que qualifica la convivència amb el jove de "perfecta". L’estudiant també l’acompanya al metge, al banc, a fer tràmits... "El programa té una sèrie de normes, com que no pots arribar a casa a partir de les 10.30 hores i has de tenir una bona relació amb la persona gran, però jo no ho faig per obligació, sinó que he agafat carinyo a la Montserrat i intento ajudar-la com puc", diu el Carles.

La Montserrat es va apuntar al projecte perquè es trobava "sola" i la seva filla, que viu a França, volia que tingués companyia, "sobretot a les nits". De fet, la filla ja va buscar una altra estudiant, la Carla, que va viure amb la seva mare durant quatre anys. Però la jove es va acabar traslladant a Suïssa i ara, sempre que torna a Barcelona, la visita. "Em considera com la seva àvia", explica.

Notícies relacionades

Elvira Bisbe: "Cal planificar les especialitats mèdiques que faran falta en 10 anys"

Salt reforça el dispositiu policial per evitar nous disturbis

El caràcter de la Montserrat afavoreix la bona convivència, afegeix el Carles. "Normalment, amb la vellesa, tothom s’agreja una mica però la Montserrat sempre somriu i veu la part bona de les coses. Aquesta mentalitat fa que sigui tot més agradable", diu.

L’experiència està sent tan positiva que el Carles i la Montserrat es plantegen conviure durant dos anys, perquè el màster de l’universitari acaba aquest curs però estudia fer una especialització, també a Barcelona. El Carles no troba a faltar la convivència amb altres joves o les festes en pisos d’estudiants. I si tingués fills, "els recomanaria que convisquessin amb persones grans perquè et poden aportar molt, més enllà de l’estalvi econòmic", acaba dient.