Sense fills, ¿qui et cuidarà?

Sense fills, ¿qui et cuidarà?

Feed

1
Es llegeix en minuts
Sílvia Cóppulo

La childfree o la childfreebyelection, és a dir, estar lliure de fills o la infecunditat voluntària, creix. El terme childfree existeix des de principis del segle XX, però no va ser fins a la dècada de 1970, que les feministes el van utilitzar per denotar com un grup diferent les dones que no tenien fills voluntàriament. El sufix free es va elegir precisament per generar la sensació de llibertat.

El nivell educatiu o d’ingressos, les dificultats laborals, el tipus d’unió de la parella o la reducció de llibertat personal intervenen en l’elecció conscient de no tenir descendència. Però a més, hi ha un motiu clau: no es tenen fills perquè no es desitgen, perquè l’opció de tenir-los no ve gaire o gens de gust.

Hi ha persones que saben molt aviat que no volen tenir fills i no dubten mai. D’altres prenen la decisió més tard i llavors la poden proclamar com a part de la seva identitat. I també n’hi ha que dubten sobre si sí o si no, amb la por de perdre’s alguna cosa important.

Notícies relacionades

L’opció de no voler tenir fills es multiplica com una bola de neu amb l’aparició d’influencers i comunitats de suport a les xarxes, tot i que l’acceptació social canvia més lentament. L’estigma, o almenys la incomoditat que genera aquesta elecció, es manté especialment en comunitats tancades o molt religioses. Llavors sorgeix una pregunta típica i sovint inoportuna: qui et cuidarà quan et facis gran?

Tenim estratègies efectives per gaudir d’una vida feliç en la vellesa: desenvolupa xarxes de suport social (com un club de lectura, per exemple), tingues una actitud activa i saludable (perquè el benestar físic i psíquic estan interrelacionats), fes servir la tecnologia per a connectar-te –també emocionalment– amb la família i els amics; planifica el teu futur econòmic, explora opcions d’habitatge –com el cohousing– que ofereix suport i companyia, i pensa també en la possibilitat de demanar cuidadors professionals si et cal. Perquè organitzar la vellesa aporta seguretat i benestar i és enriquidor fins i tot si es tenen fills.