Tallar la llum i l’aigua de les vivendes ocupades no serà delicte a Barcelona

Els magistrats de les seccions penals de l’Audiència Provincial de Barcelona han acordat que els titulars de vivendes ocupades il·legalment siguin exculpats del delicte de coaccions si tallen o no abonen el subministrament elèctric, gas o aigua. No obstant, els prop de 60 jutges penals d’aquest òrgan judicial no s’han afegit a la decisió de l’Audiència Provincial de Girona el 22 de novembre d’avalar el desallotjament exprés per part de la policia sense la prèvia autorització judicial en els supòsits en què l’ocupació s’hagi comès en les últimes 24 hores, al considerar-se un delicte flagrant. En el document no es fa cap menció a aquest aspecte.

Aquest acord dels jutges ha sigut remès a totes les altes instàncies judicials de Catalunya, entre les quals el Tribunal Superior de Justícia, la fiscalia i els presidents de la resta d’Audiències catalanes, així com al Consell de l’Advocacia de Catalunya i el Consell de Col·legi de Procuradors de Catalunya. Aquesta unificació de criteris és d’aplicació a tots els jutjats i tribunals de la província de Barcelona.

Els magistrats també han decidit que no es podran arxivar les denúncies per ocupacions de vivendes en les quals es desconegui la identitat de la persona que ha entrat il·legalment sense abans haver oficiat els cossos policials perquè esbrinin qui és. En el supòsit que tot i així no es pugui acreditar qui has usurpat la residència, es procedirà al sobreseïment provisional de la causa. Si els agents, al final, troben els autors d’aquest delicte es podria reobrir, sempre que la llei ho permeti. L’Audiència de Barcelona, a més, afirma que només es pot considerar delicte flagrant únicament quan l’ocupant de la vivenda sigui sorprès en l’acte.

Judicis ràpids

Notícies relacionades

Detinguda a l’aeroport de Barcelona amb 187 glans d’haixix al seu estómac: va estar tres dies per expulsar-les

Un de cada quatre infectats pel virus desenvolupa covid persistent

En el cas que es tinguin identificades les persones que han perpetrat l’ocupació il·legal i aquests siguin acusats d’un delicte de violació de domicili, es tramitarà el procediment a través d’un judici ràpid (diligències urgents) i si no hi ha una conformitat entre la defensa i les acusacions en el mateix jutjat de guàrdia, seran els jutjats penals els que s’sencarregaran de dictar la sentència. El tipus bàsic d’aquest delicte que castiga qui entra en una vivenda d’una altra persona o es manté en aquesta contra la voluntat del seu habitants està castigat a una pena de sis anys de presó a dos anys. En l’actualitat hi ha una demora important a l’hora d’assenyalar els judicis ràpids que, segons la llei, s’haurien de celebrar als 15 dies i, en canvi, el període d’espera és de més d’un any.

L’acord de l’Audiència de Barcelona no recull la petició de les escoles d’advocats de Barcelona, Madrid i Màlaga que han impulsat una proposta legislativa, recollida per Junts, per facultar la policia a poder desallotjar de forma immediata una ocupació il·legal d’una vivenda sense intervenció del jutge si es tracta d’un delicte flagrant (quan els ocupants són sorpresos a l’accedir a l’immoble o si els agents consideren que l’ocupació es va produir en les últimes 48 hores). La proposta de Junts sobre mesures «urgents» per combatre l’ocupació il·legal ha sigut ja admesa pel Congrés dels Diputats i s’ha publicat al Butlletí Oficial de les Corts Generals.