El Congrés dona llum verda a l’esperada Agència Estatal de Salut Pública

«Coordinarem vigilància, avaluació de riscos i resposta ràpida a futures crisis sanitàries. Cinc anys de la pandèmia i hem après la lliçó: estar preparats salva vides», es va felicitar la ministra Mónica García. Del seu departament dependrà una institució que, com ella mateixa es va encarregar de dir, és «un deute amb la societat».

L’agència és una demanda que es remunta a la llei de salut pública de l’any 2011. El punt d’inflexió: una pandèmia que va posar sobre la taula la necessitat apressant de disposar d’un organisme que tingués entre les seves principals funcions la coordinació de la vigilància en salut pública, l’avaluació dels riscos en salut, la preparació i alerta en crisis sanitàries i l’assessorament i suport a qualsevol institució pública o comunitat autònoma que ho necessiti. Dues de les grans incògnites són qui la dirigirà i on s’ubicarà la seu.

«Molt a fer»

Ahir mateix, la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS) advertia que encara «queda molt a fer» per estar preparats davant futures crisis sanitàries. Els professionals de la salut pública reclamen «un reforç urgent de les estructures sanitàries, més protecció i promoció de la salut a través de l’enfortiment de l’atenció primària i la necessitat de formació, col·laboració i coordinació entre els diferents agents».

Des de SESPAS remarquen que, tot i que existeixen «molt bons diagnòstics» sobre el que va passar durant la pandèmia i les mesures necessàries per millorar, com l’informe sobre l’Avaluació de l’acompliment del Sistema Nacional de Salut davant la pandèmia de la covid-, «és imprescindible actuar de manera immediata». Això inclou la creació de plans de contingència robustos i l’agilitació dels mecanismes de detecció i resposta.

La societat científica insisteix que l’eix de l’atenció a la població davant epidèmies i altres riscos per a la salut s’ha de basar en la prevenció de malalties, la protecció i la promoció de la salut en una xarxa sòlida d’atenció primària i en una ciutadania ben informada. «No existeix el risc zero i les mesures preventives i de control adoptades en situacions d’incertesa han d’explicar-se amb la màxima transparència possible, i s’ha de possibilitar la deliberació sobreaquestes mesures», afegeix Eduardo Satué, president de la societat científica. «Com més forta sigui la xarxa de col·laboració en la societat civil, més possibilitats hi ha de respondre de manera eficaç a les alarmes, com van demostrar els professionals sanitaris, la responsabilitat dels quals la ciutadania va presumir», recorda. A més, és «fonamental sospesar els beneficis esperats de les mesures que s’adoptin davant els seus possibles efectes adversos, sempre preservant al màxim l’equitat». Les epidèmies no coneixen fronteres, de manera que la formació, la col·laboració i la coordinació entre els professionals, les administracions i els països són fonamentals, assenyala SESPAS.

Quinze anys de retard

Són gairebé quinze anys de retard en la posada en marxa d’un organisme que hauria d’haver nascut ja abans que Espanya, com el món, visqués una pandèmia, assenyalen els experts. I que després d’aquesta crisi sanitària encara no és una realitat. La creació del Centre Estatal de Salut Pública, nom que tenia previst llavors, estava planificada per aprovar-se el juliol del 2022 per «millorar la gestió de les emergències sanitàries».

Notícies relacionades

Un de cada quatre infectats pel virus desenvolupa covid persistent

Els aerogeneradors de Roses faran 260 metres d’alt

Era prioritari per al Govern. Així ho anunciava llavors el president del Govern, Pedro Sánchez. El febrer de 2023, Carolina Darias, en aquell moment titular de Sanitat, portava al Consell de Ministres la creació de l’Agència Estatal de Salut Pública (AESAP).

El maig d’aquell any, amb José Manuel Miñones al capdavant de la cartera, Sanitat indicava que se seguia «avançant en la llei», que seria la que recollís els estatuts en els quals es fixarien tots els detalls, com la seva ubicació i qui la dirigirà, un altre aspecte primordial. Però l’avanç electoral va paralitzar el procés, com va passar amb altres lleis. A partir de gener del 2024, el Ministeri de Sanitat va reprendre el procediment. El Consell de Ministres aprovava novament aquell mes el projecte de llei per a la creació de l’organisme.