Cinc anys del confinament
Cristina Marín: "Aguanteu, no esteu sols"
La cirurgiana Cristina Marín, del madrileny Hospital de La Princesa, va enviar un àudio i 100.000 cartes d’ànim als ingressats per covid, iniciativa que va desbordar totes les previsions i li va valer el Premi de la Pau de Dresden.

Març, 2020. La pandèmia de la covid iniciava el seu ascens imparable. Als hospitals, els pacients no podien estar acompanyats ni rebre visites. Llavors comença aquesta història. Al madrileny Hospital de La Princesa. Amb un àudio. El que va enviar als seus familiars i coneguts la cirurgiana Cristina Marín Campos. Demanava que escriguessin cartes d’ànim als ingressats que, amb molta angoixa, patien en absoluta soledat a les habitacions. Només en les primeres 24 hores va rebre més de 100.000 cartes. Amb l’ajuda de família i companys les va filtrar, imprimir i repartir cada dia.
Dibuixos i escrits de nens, missatges de gent gran de les residències, de reclusos... Un regalim de solidaritat que es va estendre als altres centres sanitaris madrilenys, espanyols i del món. Cinc anys després, la doctora Marín recrea aquells dies i, emocionada, diu que hi ha ferides que encara no s’han tancat. "Estàvem tots en mode supervivència, intentar ajudar en tot el que poguéssim", recorda.
Adjunta del Servei de Cirurgia General i Digestiu de La Princesa, recorda després de sortir de quiròfan com va sorgir aquella idea que es va fer viral i que el 2021 li va valer el Premi de la Pau de Dresden, que es concedeix a la ciutat alemanya i reconeix personalitats que han contribuït al foment de la pau i al cessament de diferents crisis. Està dotat amb 10.000 euros, i els va donar a una organització benèfica.
"Al principi, els primers dies, hi havia molta por. L’hospital es va bloquejar per complet. No només perquè estava absolutament desbordat amb pacients, sinó també perquè estava totalment tancat. No hi havia visites. Estaven sols. Molts, per desgràcia, morien al principi de la pandèmia perquè la infecció era molt més greu que ara...", relata.
A la cirurgiana la va afectar tot el que va viure en primera línia amb companys que, com ella, destrossats, assolats, atenien sense parar els malalts que no paraven d’ingressar, combatent un virus desconegut. "Vaig pensar que potser podíem fer-los arribar missatges des de fora, no dels seus familiars, sinó de tota la societat, que estava tancada a casa i podia sentir-se útil ajudant-los". Així va començar tot.
Diu la doctora Marín que té una família gran i que cada dia, al xat del grup, llegia missatges de desconcert. "Estaven avorrits a casa, no sabien què fer, no sabien el que estava passant a l’hospital i estaven molt preocupats per mi i per coneguts ingressats. Llavors vaig pensar a enllaçar les dues realitats. Veure que hi havia tanta gent confinada a casa sense res a fer i que els pacients se sentien sols i que estaven clínicament molt greus".
Marín va enviar un whatsap a una amiga pneumòloga i li va comentar la idea. La va entusiasmar. Va començar enviant a la seva família un àudio explicant-los la iniciativa. "Els va semblar fenomenal i ho van reenviar als seus coneguts. En només 24 hores, a l’e-mail, tenia 100.000 cartes de desconeguts; desbordava tota la capacitat. Vaig haver de comprar més espai a Gmail", evoca.
Solidaritat
Els pacients esperaven amb emoció aquell alè diari de solidaritat procedent de l’exterior i que arribava amb la visita del personal sanitari. Les cartes tenien un tema comú: "Aguanteu, no esteu sols".
L’e-mail de la doctora Marín va rebre la primera onada. Després les cartes arribaven a una altra adreça de correu que va crear per a aquesta finalitat. Va córrer com la pólvora. Altres hospitals de Madrid es van interessar per la iniciativa. Altres ciutats d’Espanya i altres països, es van afegir al projecte. Cada dia imprimia entre 50 i 100 missatges i al final de la seva jornada repartia les cartes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La primera ‘generació sense fills’ es prepara pel "fantasma de la vellesa": el 20% d'adults de 55 a 64 anys no han estat pares
- Millorar la mobilitat La primera rampa mecànica per a vianants de Barcelona començarà a construir-se a l’octubre a Montbau
- ‘Anuario de la música en VIVO’ 2024 Madrid destrona Barcelona
- Multimilionari José Elías: «Si no vens, la resta no té sentit»
- Escola inclusiva Un terç dels alumnes catalans amb altes capacitats pateix assetjament escolar
- Vaga convocada L’Estat negocia amb els sindicats que el nou operador de Rodalies “s’ubiqui dins del grup Renfe a tots els efectes”
- Tribunals Tallar la llum i l’aigua de les vivendes ocupades no serà delicte a Barcelona
- Tribunals Piqué reconeix davant la jutgessa entre llàgrimes que va recórrer a Rubiales per cobrar la comissió d'Aràbia Saudita per la Supercopa
- Informe de PWC Les empreses nuclears avisen que tancar Ascó i Vandellòs destruirà a Catalunya 10.500 llocs de treball
- Successos Detinguda a l’aeroport de Barcelona amb 187 glans d’haixix al seu estómac: va estar tres dies per expulsar-les