Mónica Berdún: "Els professors no estan formats per a aquests casos"

El fill de Mónica Berdún, d’11anys, va començar a ser "disruptiu" a l’escola en fa quatre, quan en tenia 7. "Era un nen que tenia set de coneixement, sempre volia saber coses i, de sobte, no volia anar a l’escola", relata la mare. L’Àlex és el segon fill de Berdún, i ella ja veia que hi havia coses en les quals el seu petit "destacava molt".

Per exemple: ell sol era capaç de fer moltes construccions de Lego sense el paper d’instruccions. "Se les inventava ell sol. Tenia un vocabulari molt ric per ser tan petit. Però, al ser el meu segon fill, hi havia coses que per a mi eren normals", diu la Mónica. Per a moltes escoles i equips d’assessorament i orientació pedagògica (els anomenats EAP), "tenir altes capacitats és ser Einstein, i això és un clixé", critica la mare. "El meu fill és molt espavilat, però no és Einstein. Pregunta molt, i és molt insistent". Va ser difícil avaluar-lo a l’escola, per això el van portar a un psicòleg privat, que va ser qui els va dir que tenia "altes capacitats".

La detecció de l’Àlex va ser "un canvi molt gran per a tota la família". Entre altres coses, perquè també es va avaluar la Mónica i aleshores va descobrir que ella també té altes capacitats. "Vaig poder comprendre moltes coses de la meva infància", assenyala. I lamenta que per a les famílies sigui "tan dur i intens" tenir un fill amb altes capacitats. "Cada nen és un món. I el col·le és complicat. Molts profes són negacionistes [de les altes capacitats], hi ha molt desconeixement", diu la mare.

Avorriment a l’aula

El que a l’Àlex li passava a l’escola és que "s’avorria". "Si estan tota la setmana tractant un nou tema, ell ja l’ha entès el primer dia. Per a ell és avorrit estar tota la setmana fent una cosa que ha comprès en el minut u", explica la Mónica. Per sort, i a diferència de molts nens amb altes capacitats, el seu fill no pateix assetjament escolar.

Segons ella, molts mestres "posen en dubte" les altes capacitats d’alumnes que sí que les tenen. I això es deu, segons la seva opinió, al fet que "no estan formats". "En la formació universitària d’un professor, les altes capacitats s’estudien en quatre línies. El mateix passa amb el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) i el trastorn de l’espectre autista (TEA). Falta molta formació. Hi ha professors que creuen que, com que el nen és brillant, no necessita res perquè ja ho sap tot. Però, no, l’has d’acompanyar. Cada nen necessita el seu aprenentatge".

Notícies relacionades

Detinguda a l’aeroport de Barcelona amb 187 glans d’haixix al seu estómac: va estar tres dies per expulsar-les

Un de cada quatre infectats pel virus desenvolupa covid persistent

Els nens "neurodivergents" (i els que tenen altes capacitats ho són) aprenen de manera diferent. "Hi ha molts professors que se senten qüestionats. I no saben acompanyar els menors", assenyala aquesta mare, que destaca que l’Associació Promotora de la Fundació de Nens i Nenes amb Altes Capacitats (Fanjac) la va ajudar molt a l’hora d’entendre aquesta característica.

"Tenir altes capacitats no és sinònim d’haver guanyat la loteria. Són nens amb una dissincronia entre la seva edat biològica i el seu desenvolupament intel·lectual, social i emocional molt gran: tenen l’edat mental de nens grans i la maduresa emocional de nens més petits. I de vegades és difícil de gestionar", conclou la Mónica.