Les emocions climàtiques

L’Helena reconeix que se sent desconcertada cada vegada que agafa el mòbil i veu la imatge d’alguna catàstrofe ambiental com, per exemple, els devastadors incendis de Los Angeles o les inundacions viscudes al País Valencià. "Durant molt temps, aquest tipus d’imatges em deixaven completament bloquejada i amb una gran sensació de tristesa al cos. La situació em continua angoixant, però ara intento canalitzar aquesta preocupació cap a una cosa més constructiva i que em permeti crear un món una mica millor. Vull creure que l’esperança és l’últim que es perd", explica aquesta dona que està en la trentena que recentment s’ha adherit a diverses iniciatives ecologistes a Barcelona.

La seva història no és una excepció. Segons assenyala l’estudi més important fet fins ara sobre "emocions climàtiques", el sentiment d’esperança és un dels principals motors de canvi davant la crisi climàtica. Aquest sentir, de fet, es relaciona de manera directa amb un suport més gran a les mesures per fer front a aquest fenomen. El treball, liderat per un equip internacional d’investigadors, recull l’opinió de més de 30.000 ciutadans de 30 països sobre com se senten respecte a la crisi climàtica.

Amb aquest objectiu, els investigadors van explorar la prevalença de les cinc principals emocions climàtiques (por, esperança, ira, tristesa i preocupació) entre diferents poblacions. L’anàlisi de les dades va mostrar que les emocions més comunes al parlar de canvi climàtic són la preocupació, la tristesa, la por i l’enuig. A Espanya, Itàlia i Grècia, per exemple, la ciutadania parla d’aquest problema mostrant els nivells més alts de tristesa i ràbia de tot Europa. Al Brasil, el que més s’observa és la por. Però en països com Nigèria, Kenya, l’Índia i Indonèsia, la gent intercala la preocupació sobre l’impacte dels desastres climàtics amb un missatge d’esperança.

L’estudi no només se centra a mapar la prevalença de les emocions climàtiques en diferents països del món sinó que, a més, també analitza com cada un d’aquests sentiments es relaciona amb el suport a mesures davant la crisi climàtica. L’anàlisi assenyala que tant l’esperança com la preocupació són les dues emocions més associades al suport de polítiques climàtiques. Segons assenyala aquest treball, els que mantenen aquesta actitud no només es mostren més propensos a donar suport a mesures com la reforestació d’ecosistemes danyats sinó que, a més, també es mostren més proclius a participar en aquest tipus d’iniciatives. Per contra, els registres mostren que les persones més ancorades en la ràbia o la por es mostren més reticents davant certes solucions climàtiques. Aquest fenomen també ha sigut definit com un "quadre de bloqueig" que, com en el cas de l’Helena, impedeix a molta gent preocupada per la situació prendre accions reals.

"La crisi climàtica és enorme i quan hi pensem ens provoca un malestar complex, que va des de la mandra fins a la por i la ira. Identificar el que ens provoca i afrontar-ho és la diferència entre passar del tema, bloquejar-se o involucrar-se", explica Mario Juárez, un dels conductors del pòdcast Ecoinsomnes, un dels grans projectes divulgatius que ha sorgit en els últims anys per abordar l’amalgama de sentiments que genera parlar de crisi climàtica.

Notícies relacionades

La neteja de plasma per tractar la covid persistent és ineficaç, segons un assaig clínic de Can Ruti

Un jutge de Madrid veu errors en la loteria de Nadal del 2021: números cantats que no van constar en la llista de premis

Interès i impotència

Totes les enquestes d’opinió fetes fins ara mostren que els espanyols reconeixen l’impacte de la crisi climàtica en la seva vida i es preocupen per això. Segons apunta un estudi sobre la percepció de la societat espanyola davant el canvi climàtic, liderat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i els resultats del qual es van publicar el 2021, el ventall d’emocions que desperta el canvi climàtic en els espanyols va des de l’interès (88,5%) fins a la impotència (72,9%), el disgust (72,5%), la indignació (69,6%) i l’enuig (61,6%), la por (46,5%) i l’esperança (43,8%). Però malgrat aquesta diversitat d’emocions, també s’observa "un suport majoritari a l’adopció de noves mesures per frenar el canvi climàtic" a Espanya.