Tallar la llum i l’aigua de les vivendes ocupades no serà delicte a Barcelona

Aquest acord dels jutges ha sigut remès a totes les altes instàncies judicials de Catalunya, entre elles el Tribunal Superior de Justícia, la Fiscalia i els presidents de la resta d’audiències catalanes, així com al Col·legi de Procuradors i al Consell de l’Advocacia de Catalunya. Aquesta unificació de criteris és d’aplicació a tots els jutjats i tribunals de la província de Barcelona.

Arxiu de denúncies

Els magistrats també han decidit que no es podran arxivar les denúncies per ocupacions de vivendes en les quals es desconegui la identitat de les persones que hi han entrat il·legalment sense abans haver oficiat els cossos policials perquè intentin conèixer de qui es tracta. En el supòsit que, tot i així, no es pugui acreditar qui ha accedit a l’immoble, es procedirà al sobreseïment provisional de la causa. Si els agents, al cap d’un temps, troben els autors de l’ocupació, es podria reobrir, sempre que la llei ho permeti.

L’Audiència de Barcelona, a més, afirma que només es pot considerar delicte flagrant la usurpació de vivendes que no constitueixin llar. És a dir, que no estiguin habitades. No acota, però, el termini de temps que es considera delicte flagrant, que al·ludeix al moment en què la persona és sorpresa cometent la infracció.

D’altra banda, en el cas que s’identifiquin les persones que han perpetrat l’ocupació il·legal i siguin acusades d’un delicte de violació de domicili, es tramitarà el procediment a través d’un judici ràpid (diligències urgents). Si no hi ha una conformitat entre la defensa i l’acusació al mateix jutjat de guàrdia, seran els jutjats penals els que s’encarreguin de dictar la sentència, no un tribunal del jurat, com s’ha fet fins ara. El tipus bàsic d’aquest delicte, que castiga qui accedeix a la vivenda d’una altra persona o que s’hi manté contra la voluntat del titular, està castigat amb una pena de sis mesos de presó a dos anys. En l’actualitat hi ha una demora important a l’hora d’assenyalar els judicis ràpids que, segons la llei, s’haurien de celebrar als 15 dies i, en canvi, el període d’espera per celebrar la vista supera l’any.

L’acord de l’Audiència de Barcelona no recull, d’aquesta manera, la petició dels col·legis d’advocats de Barcelona, Madrid i Màlaga, que han impulsat una proposta legislativa, recollida per Junts, per facultar la policia per poder desallotjar de manera immediata l’ocupació il·legal d’una vivenda sense intervenció del jutge si es tracta d’un delicte flagrant (aquestos col·legis i Junts entenen que pot ser 48 hores després de l’ocupació). La proposta de Junts sobre mesures "urgents" per combatre l’ocupació il·legal ha sigut ja admesa pel Congrés dels Diputats.

Notícies relacionades

Núria Tortós, psicòloga: "La mort no hauria de ser un tabú a les residències de gent gran"

Augmenten els casos de xarampió per la pressió del Marroc i l’est d’Europa

Qüestió d’hores

La diferència entre l’acord de l’Audiència de Girona sobre l’aval a la policia per a un desallotjament exprés i els col·legis d’advocats rau en el nombre d’hores en què la policia pot actuar davant una ocupació il·legal. Segons els magistrats, el lapse de temps és de 24 hores. Per als lletrats, 48 hores. La llei d’enjudiciament criminal assenyala que s’ha de considerar com un delicte flagrant el fet que s’estigués cometent o s’acabés de cometre quan el delinqüent fos sorprès en l’acte, sense concretar el període de temps que inclou.