Acusacions creuades entre turismes i camions

L’àrea de servei del Montseny, a l’AP-7 a l’altura de Llinars de Vallès, és un lloc d’aturada però també de descàrrega de frustracions al volant i, sobretot, un termòmetre de la sovint difícil convivència entre turismes i camions en una artèria estressada i al límit de la seva capacitat. Amb les xifres a la mà, els conductors assenyalen els transportistes, implicats en el 40% dels accidents amb víctimes en aquesta via. I els camioners, la presència dels quals es va disparar a l’autopista després de la desaparició dels peatges, senten que carreguen amb culpes que no són seves. "Els transportistes són més propensos a causar accidents per la falta de son", dispara el Pedro, el conductor d’un turisme que ha parat a fer una pausa. "La majoria de xocs es produeixen quan el cotxe que circula per l’esquerra arriba tard a la seva sortida i travessa dos o tres carrils seguits –respon el Manuel, transportista–. El camió, de 40 tones, no pot frenar, fa un cop de volant i acaba col·lidint amb el que ve darrere".

A grans trets, aquest podria ser el nus del conflicte. Però n’hi ha més. En el bàndol dels conductors, el Pedro critica que els transportistes "de vegades se’t tiren a sobre amb el camió o comencen a tocar el clàxon per darrere". "Imposen molt", afegeix l’Eusebi, de 84 anys, que sol circular a 95 quilòmetres per hora, "una mica" per sobre de la velocitat d’aquests vehicles. De fet, la densitat de vehicles pesants sorprèn turistes que circulen per primera vegada per l’AP-7. "Ens hem trobat molt de trànsit per culpa dels camions", explica un turista holandès que viatja amb la seva dona.

Les coses, no obstant, es veuen diferents al volant de gegants de 3.500 quilos. "No crec que nosaltres tinguem la culpa dels accidents, els cotxes van molt més esbojarrats", afirma, indignat, el Manuel. D’altres, com l’Eusebio, que es va fer camioner per necessitat, expliquen així la seva part de greuges i tensions. "Molts conductors, quan t’avancen, t’envien a la merda", explica. "Constantment em fan llargues i em piten de manera violenta per avançar-me".

Més enllà d’això, entre els camioners que transiten per aquesta carretera s’estén una sensació palpable d’indefensió. "No és una via on tinguem avantatge. Hi ha molt poques àrees de servei i les que hi ha són molt petites", opina el Manuel. Un altre transportista que freqüenta l’AP-7, el Vladímir, explica que fa dues nits uns lladres li van obrir la part del darrere del camió i li van trencar el precinte. "És una cosa molt comuna a les àrees de servei de Barcelona a Girona". Tot i que en aquesta ocasió no s’han emportat res, afirma que la seva situació és compromesa perquè ha de donar explicacions al seu superior. "¿Com demostro que no he sigut jo si a les àrees de servei no hi ha ni una mísera càmera de seguretat?" expressa, desesperat.

Més sortides

Notícies relacionades

"Pla de xoc" de 8,8 milions per impulsar els cursos de català per a adults

Llei de protecció digital dels menors: nous delictes contra el porno i regulació d’ordinadors a classe

L’Antonio també se sent assenyalat com a col·lectiu –"si ells conduïssin un camió durant un dia, s’adonarien de com de dura és la nostra vida"– i opina que la majoria dels accidents es produeixen per imprudències dels turismes. No obstant, reconeix que l’augment del trànsit impacta directament en el nombre a l’alça dels sinistres. "És cert que des que van treure els peatges, veig molts més accidents, massa".

Davant d’aquesta pèssima radiografia, l’Eusebi, l’home de 84 anys, proposa "un horari programat per als camions", i el Manuel, camioner, "més sortides per desviar el trànsit més ràpidament en cas d’accident". "Hem de passar tots pel mateix lloc, i això és el que hi ha", conclou.