El dèficit de fons

El dèficit d’infraestructures és un dels principals temes de debat, i l’AP-7 és un dels seus màxims exponents. Des de l’aixecament dels peatges el 2021, aquesta autovia ha experimentat un augment exponencial del trànsit i és l’autopista amb més camions d’Espanya, amb un 60% més de trànsit pesant des que els peatges van desaparèixer. Això provoca col·lapses freqüents amb retencions quilomètriques. Les hores perdudes en embussos, que eren 3.700 el 2019, s’han duplicat el 2024. A més, el nombre d’accidents ha augmentat un 20% des del 2021. Només el 2024 es van registrar 700 accidents amb víctimes.

L’AP-7 es va construir en els anys 60 per les pressions del Banc Mundial, que recomanava insistentment la construcció d’un corredor mediterrani per a vehicles. I, com el govern espanyol no volia finançar aquesta infraestructura, va aconseguir finançament privat, cosa que va suposar que els usuaris haguessin de pagar peatges durant dècades. El 2021, quan es van eliminar els peatges, no es va planificar una transició adequada per gestionar l’augment de trànsit, cosa que ha provocat el col·lapse actual. La manca d’alternatives viables fa que gran part del trànsit de mercaderies i particulars es concentri en aquesta via.

El problema de fons és el dèficit d’infraestructures a Catalunya, estimat en uns 40.000 milions d’euros, segons diferents estudis. La situació s’agreuja perquè no només es pressuposta menys del necessari, sinó que després el nivell d’execució és el més baix d’Espanya. Aquesta manca d’inversió s’ha traduït en infraestructures obsoletes i insuficients, com és el cas de l’AP-7.

La situació no només afecta els conductors, sinó que té repercussions en la competitivitat de les empreses. Amb un transport de mercaderies més lent i costós, les empreses es veuen penalitzades respecte a altres regions europees amb infraestructures més eficients. A més, la congestió impacta negativament en la qualitat de vida de la ciutadania a l’augmentar els temps de desplaçaments i els accidents. Un altre problema clau és la manca de connexions de l’AP-7 amb altres grans vies, cosa que dificulta les desviacions en cas d’incidències, a diferència d’altres territoris, on la xarxa està més ben integrada.

Notícies relacionades

"Pla de xoc" de 8,8 milions per impulsar els cursos de català per a adults

Llei de protecció digital dels menors: nous delictes contra el porno i regulació d’ordinadors a classe

Per revertir aquesta situació, és necessari adoptar mesures urgents. És imprescindible ampliar els carrils en els trams més congestionats, com el Vallès i el Penedès, i construir variants per descongestionar punts crítics. També és necessari acabar el corredor mediterrani i potenciar el transport ferroviari de mercaderies, i implantar tecnologies de gestió intel·ligent del trànsit, que podrien reduir els col·lapses.

La història de l’AP-7 reflecteix el dèficit d’inversió i la mala planificació. Cal passar de les paraules als fets i les inversions adequades per transformar l’AP-7 en una via eficient i sostenible que respongui a les necessitats del país. No hi ha res més car que una mala infraestructura.