La inflamació crònica està lligada a més del 50% de les morts

Segons una investigació publicada a Nature, "és la principal causa de mort al món", ja que més del 50% de les defuncions s’atribueixen a malalties relacionades amb la inflamació sistèmica, malgrat que és un procés fisiològic encara en estudi i encara queda molt per descobrir.

Ultraprocessats

Però de moment hi ha evidència que els mals hàbits, com l’alimentació a base d’ultraprocessats –rica en sucres i pobra en productes frescos–, l’estrès, la falta de son o d’exercici, així com la contaminació ambiental o els microplàstics, estan darrere que el nostre sistema immune, que de manera natural activa un procés inflamatori cada vegada que s’enfronta a una ferida o infecció, no es desactivi del tot després de cada procés. Això provoca una inflamació sistèmica, que és una "condició silenciosa però devastadora", segons els especialistes.

El procés inflamatori és positiu, és una resposta del sistema immune davant d’infeccions o ferides. Estableix una espècie de barrera física per aïllar i combatre aquests enemics. Però, de vegades, és una arma de doble tall perquè produeix una resposta immunitària anormal que fa que el procés inflamatori no acabi quan hauria de fer-ho, tingui un excés de resposta o aparegui quan no hi ha una infecció o una ferida per controlar, i, amb el temps, aquesta situació pot danyar cèl·lules, teixits o òrgans sans.

Per això, des de principis de segle, s’han multiplicat els estudis que indiquen que la inflamació sistèmica està relacionada amb múltiples malalties, des de la diabetis, l’asma i els problemes cardiovasculars fins al càncer, els trastorns digestius o les malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer.

"Fa anys, veure un malalt de Crohn o de colitis ulcerosa, malalties clarament relacionades amb la inflamació crònica, era una anomalia, i avui hi ha una epidèmia de patologies relacionades amb aquest procés", indica Óscar de la Calle, secretari de la Societat Espanyola d’Immunologia (SEI).

No obstant, precisa Beatriz Larrea, autora de Tu cuerpo en llamas, la causa de les patologies no és la inflamació; les causes són els factors ambientals que exciten o apaguen el sistema immune, i l’envelliment i la conseqüència és la inflamació i l’alteració del sistema immunològic".

L’envelliment actua, a més, com un gallet, perquè, a mesura que ens fem grans, la resposta del sistema immune és més deficitària i això pot multiplicar el dany en teixits i el deteriorament. També hi ha un component genètic que, unit als mals hàbits o la contaminació, fa que unes persones siguin més proclius que d’altres a desenvolupar-la. "Encara no sabem quins gens hi intervenen, però els estudis genètics estan avançant molt ràpid i aviat ho sabrem", apunta el doctor De la Calle. A més, és més freqüent en dones perquè normalment tenen un sistema immune més actiu i, durant la menopausa, la caiguda d’hormones també pot activar el procés.

L’obesitat

Un altre gran factor desencadenant és l’obesitat. Les cèl·lules encarregades d’acumular els greixos, els adipòcits, produeixen mesuradors que indueixen la inflamació, i aquest procés n’augmenta la quantitat i la mida i no envia bé els senyals de sacietat, per la qual cosa es té més gana: és un cercle viciós. Però una persona prima també pot tenir inflamació crònica.

Notícies relacionades

Ladislao Salmerón: "Amb 14 anys no pots llegir amb titubejos ni dubtar de quant és 7 + 4"

Salvador Macip: "Ja ha nascut la primera persona que prendrà un fàrmac contra l’envelliment"

La inflamació és silenciosa, com la diabetis, i pot afectar qualsevol. "Aquest és el problema, que no produeix símptomes, es pot mesurar en sang però és asimptomàtica", apunta Luis Cabañas, nutricionista expert en oncologia. Els primers símptomes són les patologies que produeix, però pot portar anys al nostre cos.

Per això, segons Larrea, convé "atacar" la inflamació, sobretot a partir dels 40 anys: rebaixant l’estrès, amb bons hàbits de son, fent esport i amb una dieta saludable. Larrea aposta per "aliments antiinflamatoris"; Cabañas, per la dieta "basada en matèries primeres de tota la vida", i De la Calle, per la mediterrània.