Ladislao Salmerón: "Amb 14 anys no pots llegir amb titubejos ni dubtar de quant és 7 + 4"

¿Com aprenem millor, en paper o en pantalla? ¿O igual?

Vaig començar a investigar-ho l’any 2000, quan Google feia dos dies que existia i no hi havia xarxes socials ni mòbils intel·ligents. Entre els investigadors, s’escampava la idea que el món digital revolucionaria la manera com llegim i que la gent aprendria de manera espontània. Va ser una revolució a la qual ara s’han sumat d’altres: les xarxes socials o ChatGPT. És el mateix cicle: una tecnologia entra en l’educació i hi ha promeses. Aquestes promeses, no obstant, es desinflen quan la investigació entra en escena per esbrinar què passa. El resultat és més pessimista.

¿Com de pessimista?

Fa cinc o sis anys vaig topar amb un projecte d’uns companys d’Israel sobre si la lectura digital podia estar sobrevalorada i la pèrdua del paper havia sigut un error. Allò va acabar el 2018 en una metaanàlisi amb 190.000 escolars de tots els països i totes les etapes educatives. Vam oferir el mateix text en paper o en ordinador i després els vam fer les mateixes preguntes a tots. Vam constatar l’efecte de la superioritat del paper.

¿Molt superior?

No. En paper, comprenem una miqueta millor. És una diferència petita però sistemàtica. És a dir, s’acumula en el temps i suma. Tu no llegeixes un dia i ja està. Vas aprenent a partir de la lectura, així que aquest efecte d’inferioritat de pantalla es va acumulant.

¿Creu que les escoles han abraçat la tecnologia sense tenir en compte aquesta evidència científica?

Els polítics et diuen que inverteixen en educació, però veus que els diners van per a infraestructura tecnològica i no hi ha recursos per a la formació pedagògica del professorat. En política ven molt dir que has invertit en tauletes.

¿Per què aprenem coses millor en paper?

Necessitem més estudis per respondre-ho, però, a priori, per l’atenció i el contingut. El 2000 llegíem de manera més pausada; ara, en el context d’internet, es valora el contingut ràpid i hi ha molts estímuls. Al ser superficial, et distreus més, i això és incompatible amb comprendre. Cal inculcar als alumnes que, si es tracta de matar el temps, pot estar bé llegir per sobre a les xarxes. Però si un llegeix una novel·la o s’asseu a aprendre, ha d’apagar internet i evitar distraccions.

¿Com ho fem?

¿Estar una hora centrats fent una sola cosa? Això cal entrenar-ho. Té a veure amb el contingut: com els mitjans digitals ara publiquen notícies curtes, amb textos de pitjor qualitat i un vocabulari molt senzill i sense context. És a dir, anem molt ràpid i el material amb què podríem aprendre no ens estimula. Abans, si un llegia molt en el seu temps lliure, implicava millor comprensió lectora. Ja no.

Però les escoles no es poden quedar al marge de la tecnologia.

Per descomptat. No ser capaç de navegar per internet suposa ser analfabet. Ara bé, dir ‘que es posin a internet i ho busquin’ no funciona. Es distreuen, no distingeixen opinió de fets i són atrets per elements irrellevants. Cal treballar en lectura digital. Entrenar en lectura crítica. Ensenyar a navegar, tenir esperit crític.

Així, amb bons continguts digitals també es pot aprendre.

Exacte. Tu pots tenir un material que enriqueixi el vocabulari i que introdueixi els xavals en un pensament més analític i científic, no el dels vídeos ràpids i divertits. Hi ha continguts digitals que fomenten la falsa il·lusió que es pot aprendre sense esforç. Aprendre requereix esforç.

Per aprendre matemàtiques, ¿pissarra o tauleta digital?

Si els meus alumnes es distreuen amb bo res, potser he d’anar a la pissarra. La tecnologia educativa ha de ser capaç d’individualitzar l’ensenyament. Ara bé, hi ha cada vídeo de matemàtiques que... uf.

Notícies relacionades

Els pantans de Catalunya arriben al 44,71% de la seva capacitat gràcies a les últimes pluges

Ábel Bereményi, antropòleg: «La mobilitat social té un cost social i emocional molt cruel per al poble gitano»

Entenc que l’objectiu és que les matemàtiques no espantin.

Les matemàtiques són un coneixement que es va acumulant i necessites bona base. Amb 14 anys no pots dubtar per sumar 4 i 7. El mateix amb llegir. A aquesta edat no pots llegir amb errors i titubejos. Hi ha nens que es queden enrere perquè la base de primària és molt dolenta. Hi ha docents a qui no els agraden les matemàtiques i se’ls donen malament. Quan feia classes a la Facultat d’Educació vaig veure que entre els futurs mestres el més normal era haver llegit un llibre a l’any o cap. Així és difícil transmetre el plaer de llegir. I el mateix amb les matemàtiques.