Renfe continuarà jugant un rol central en l’empresa mixta de Rodalies

Els estatuts d’una empresa són el conjunt de regles que regulen el funcionament d’una organització, entitat o institució. Són una mena de "constitució interna", que estableix els òrgans de govern, els drets i deures dels seus membres o les normes de funcionament. En el cas de la nova empresa mixta de Rodalies, els executius català i espanyol, a jutjar per la confiança que van transmetre els seus responsables després de la comissió d’infraestructures del 17 de febrer, creien que redactar-los no seria complex.

Però la convocatòria de vaga dels sindicats ferroviaris ha engegat en orri l’optimisme governamental i el calendari de presentació pública dels estatuts de la societat mercantil, que gestionarà a curt termini els trens a Catalunya, s’ha endarrerit. Havia de ser durant la primera quinzena de març, com va reiterar dimarts la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, tot i que les negociacions per aturar les mobilitzacions dels treballadors han obligat a posposar-ho almenys uns dies.

Set dies convocats

Les més de cinc hores de reunió de divendres van acostar posicions, admeten les parts, però no prou per desconvocar la vaga, que arrenca demà dilluns i, si res ho evita, es prolongarà els dies 19, 24, 26 i 28 de març i 1 i 3 d’abril. De les trobades de la setmana passada entre el Ministeri de Transports i els sindicats, amb l’assistència de la Generalitat, ha transcendit un dels últims esborranys d’acord en què hi ha una cosa que queda molt clara: Renfe continuarà molt present en la futura empresa mixta de Rodalies.

Aquesta circumstància es constata a l’inici del document, en el primer acord, que diu: "Rodalies Catalunya S. A., amb participació conjunta de Renfe Viajeros S. A. i la Generalitat de Catalunya, s’ubicarà dins del Grup Renfe a tots els efectes, amb respecte i garantia dels drets laborals, en aplicació del conveni col·lectiu del Grup Renfe". Això seria compatible amb la resposta del president d’ERC, Oriol Junqueras, fa un mes en una entrevista a EL PERIÓDICO, quan encaixava que "en aquest primer pas de l’empresa mixta de Rodalies, sigui com una filial si això serveix per donar tranquil·litat als treballadors".

"A tots els efectes". Una "filial" de Renfe. Les disposicions en què s’expressen els implicats donen poc marge a creure en la creació d’una Rodalies catalana amb autonomia. De fet, fa poques setmanes, un maquinista amb una dècada d’experiència a la companyia assegurava a aquest diari que, tant a ell com als seus companys i companyes d’ofici, només els interessa una cosa: que la capçalera de l’empresa que els paga les nòmines i el titular dels seus contractes continuï sent l’operadora Renfe.

Darrere d’aquesta exigència dels professionals de la conducció (el 2024 eren 981 persones a Renfe Catalunya) hi ha no només la seguretat que mantinguin les condicions salarials, sinó també la possibilitat de mobilitat geogràfica. Es dona la circumstància que la gran majoria dels maquinistes de l’Estat es preparen al centre de formació de l’Hospitalet i, al cap d’un any, amb els quilòmetres de conducció a la butxaca, demanen el trasllat. I volen que això continuï sent així.

Traspàs descafeïnat

De fet, una de les raons per les quals la Generalitat ha impulsat amb fervor la formació de professionals ferroviaris propis és justament per contrarestar aquesta volatilitat i tenir els seus de propis, ja sota el paraigua de la nova firma. Però per a això falten tres anys, i el traspàs, amb els estatuts a la cantonada, és molt abans. El Govern està, doncs, molt condicionat per la necessitat de personal qualificat, que al seu dia es va assegurar que es traspassaria sense més ni més, amb una subrogació.

El mateix passava amb la infraestructura, cosa que de moment no s’ha qüestionat, o els trens, que ara també estan en entredit. Sigui com sigui, dels primers acords en què Rodalies era una empresa catalana, amb la gestió dels trens (que es remunta al 2010, al primer traspàs), el personal, les vies o el material mòbil en mans del Govern, ara a poc a poc queda descafeïnat per les reivindicacions dels maquinistes, sempre tan dissuasoris amb unes vagues que paralitzen el país.

El que sí que recull el document de treball en què han estat treballant els representants dels treballadors i els responsables polítics és el disseny del consell d’administració, cosa que sí que apareixia en l’acord entre PSC i ERC del novembre del 2023. En total seran nou membres, quatre a proposta de la Generalitat, quatre a proposta de Renfe Viajeros i un president amb vot de qualitat també a proposta de l’Executiu català.

Notícies relacionades

La caiguda d'una roca de grans dimensions talla un carril a l'eix Transversal, a Rajadell

Un accident acaba amb un cotxe dins d'una perruqueria a Figueres

Això apareix als estatuts que es presentaran en els pròxims dies, si s’aconsegueix aturar la vaga. Un altre aspecte que apareix en el dibuix de la futura empresa mixta és que la seu social serà a Catalunya. Això sí que es manté, malgrat l’omnipresència de l’operadora estatal. Anys enrere, amb governants d’altres colors, aquesta situació hauria sigut impensable, ja que ni tan sols es posaven d’acord amb el pagament del dèficit d’explotació. Aquestes xifres avui estan clares, perquè l’Estat va abonar al gener els 377,8 milions d’euros que devia des del 2010.

Amb la vaga convocada encara a l’espera de les reunions que es produeixin avui, el següent pas seran uns estatuts en què es plasmarà una societat mercantil amb un pes important de Renfe, sempre que les negociacions polítiques, amb ERC com a màxim condicionant en aquest cas, no canviïn les coses.