La Generalitat desbloqueja el pla per millorar l’aigua del Besòs

Més enllà d’això, la falta de rapidesa a l’hora de tirar endavant aquestes noves instal·lacions també inquietava sectors en defensa del medi ambient, ja que millorar l’aigua del riu Besòs té diverses conseqüències positives. Una d’elles, sens dubte, és que serà més fàcil potabilitzar més aigua d’aquest cabal per subministrar-la l’àrea de Barcelona.

Potabilitzar més

Tot i que l’actual sequera sembla que ja s’acaba, Catalunya segueix pendent de culminar el que el Govern de Salvador Illa ha qualificat com a transició hídrica. La idea és disposar de més fonts de producció d’aigua per no dependre únicament de la pluja i, per tant, de les reserves d’embassaments i aqüífers. En aquest pla, dues de les apostes principals són l’aigua dessalinitzada –es preveuen tres noves plantes: una a Blanes, una a Cunit i una al nord de la Costa Brava– i l’aigua regenerada.

L’aigua regenerada (de vegades se’n diu reciclada o reutilitzada) no és res més que l’aigua residual de les cases tractada perquè sigui aigua prepotable. És a dir, l’aigua grisa que acaba a les depuradores no només es depura per ser abocada al medi natural, sinó que se sotmet a un procés de sanejament avançat. D’aquesta manera s’aconsegueixen dos objectius: d’una banda, millorar la qualitat de l’aigua que va al riu i, alhora, poder utilitzar-la aigua per després potabilitzar-la, tot i que en certes ocasions no es potabilitza, sinó que es fa servir directament per a la neteja de carrers o per al reg agrícola.

En el cas del riu Besòs, el Govern ha plantejat un engranatge de tractament d’aigua complex que entrarà en funcionament en els pròxims anys. El primer que s’ha activat són les obres en la potabilitzadora de Trinitat, operada per Aigües de Barcelona. Però més endavant està previst construir dues potabilitzadores públiques (a Montcada i al Bon Pastor), gestionades per ATL (l’ens de proveïment d’aigua Ter-Llobregat).

Perquè l’aigua que captin totes aquestes infraestructures es pugui potabilitzar més fàcilment, és imprescindible que l’aigua del riu millori. Per tant, una de les fórmules és desenvolupar la regeneració i que l’aigua que surt de les depuradores estigui en unes condicions més que òptimes.

Firmats aquest any

Per aquesta raó el Govern ha accelerat els tràmits pendents: tindrà redactats els projectes de construcció aquest 2025 per firmar els contractes i que les obres puguin començar, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO.

En una resposta parlamentària recent a Junts per Catalunya, la consellera Sílvia Paneque va assegurar que els sistemes de regeneració de les depuradores de la Llagosta, Montornès del Vallès i Granollers estaran a punt abans del 2027: "Les tres actuacions estan incloses en el programa de mesures del pla de gestió de la conca fluvial actual, i seguirem el calendari previst". "La represa de la inversió està en marxa", va afegir Paneque.

Pel que fa a la regeneradora de Montcada i Reixac, Paneque va explicar que el procediment d’eliminació de nutrients, perquè la depuradora compleixi amb les noves directives, ja ha finalitzat. L’estació de depuració de Montcada tampoc disposa del tractament terciari necessari.

No obstant, Paneque destaca que les depuradores del tram baix del riu, si s’exceptua la de Montcada, sí que realitzen processos de sanejament terciaris: "Perquè l’aigua residual que procedeix de les depuradores que aboquen aigua al Besòs tingui més bona qualitat, els tractaments ja estan en servei".

Totes les depuradores que integraran la regeneració d’aigües estan sota la gestió del Consorci Besòs-Tordera, una entitat clau en el tractament i gestió dels recursos hídrics a la regió. Aquest consorci està pendent de firmar un conveni de col·laboració amb l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) que inclourà totes les actuacions pendents que permetran avançar en la modernització i optimització de les infraestructures de depuració.

Estàndards de qualitat

Notícies relacionades

La Generalitat planteja donar una bonificació als jutges que escriguin en català

Pla de xoc contra la multireincidència: judicis per robar un bolso o paquets de pernil

Segons el Consorci, una de les principals prioritats és garantir que l’aigua regenerada que s’aboqui al Besòs compleixi els més alts estàndards de qualitat. No obstant, cal destacar que, tot i que el Consorci treballa activament en la gestió i execució d’aquest procés, la inversió principal prové de l’ACA, que és l’organisme responsable de finançar el sanejament i tractament d’aigües a tot Catalunya. Un cop finalitzat aquest ambiciós projecte, s’espera que la qualitat de l’aigua residual tractada que acaba al Besòs es vegi significativament millorada i, per tant, tindrà un impacte positiu en l’ecosistema i en la salut ambiental de la conca.

La nova directiva comunitària aprovada per la Unió Europea sobre el Tractament d’Aigües Residuals Urbanes (TARU), recentment aprovada, serà més estricta que la normativa anterior. Aquest canvi regulatori obligarà les depuradores a complir nivells més exigents.