L’escola afronta les lectures a primària sense criteris unificats

Frases com "no s’aprèn a llegir llibres difícils llegint només llibres fàcils" (Teresa Colomer, 2002) formen part de la guia La lectura literària a primària: orientacions per a l’ensenyament de la literatura, publicada pel Departament d’Educació el novembre del 2023 amb l’objectiu d’assessorar les escoles catalanes a l’hora de triar amb quins llibres omplir les seves biblioteques. Un document en el qual també s’adverteix als docents que "no elegir (o deixar que siguin els alumnes els que portin els llibres de casa) és també una manera d’elegir: la més desafortunada, ja que els deixa sols en el descobriment i, a més, deixa a l’atzar i a unes quantes obres (normalment de no massa qualitat i planes) l’aprenentatge de la lectura".

¿Són aquestes orientacions d’obligat compliment? ¿Com trien les escoles quins llibres llegeixen els nens a primària? ¿Cada quant es renoven els títols? La primera de les preguntes és l’única que té una resposta clara: No. Com el seu nom indica, es tracta d’orientacions.

A primària –etapa educativa que comprèn dels 6 als 12 anys– no hi ha lectures obligatòries i cada escola –sempre amb l’autonomia de centre per bandera– tria quants i quins llibres compra (i ofereix al seu alumnat) i cada quant els renova; així com quins llibres els fa comprar (a Catalunya està molt generalitzada la pràctica dels llibres socialitzats). Així que una biblioteca d’aula de, posem, tercer o quart de primària, continuï oferint els nens Geronimo Stilton o ofereixi l’humor intel·ligent (i bastant negre) de La terrible Adèle –còmic francès que narra les peripècies d’una nena pèl-roja (i la seva complicada relació amb els seus pares i el seu gat)– és pràcticament qüestió de sort.

"No hi ha cap itinerari, cosa que fa que l’elecció sigui lliure per part dels centres. Poden existir factors des de personals, de cada docent (‘m’ha agradat aquest llibre’) fins a pràctics (els que recomana l’empresa externa contractada o que l’autora pot venir a fer una visita a l’escola), o el típic ‘el llegim des de fa molts anys i funciona bé’", repassa Júlia Baena, bibliotecària escolar i professora associada a la Universitat de Barcelona (UB), que afegeix que el problema és que "l’elecció pot ser de qualitat molt variable, en funció de qui la realitza, i que no solen ser criteris literaris, sinó temàtics o didàctics".

Notícies relacionades

Dos de cada tres espanyols creuen que la pública no pot atendre bé l’Alzheimer

Dos paquets de pernil i un bolso

"Els més afortunats tenen un docent amb formació en Literatura Infantil i Juvenil (LIJ) o compten amb l’opinió de professionals (recomanacions d’experts, revistes especialitzades, bibliotecaris o llibreters)", prossegueix la bibliotecària escolar, que lamenta que tot depengui de la consciència que tingui (o no) de la seva importància el claustre.

Coincideixen plenament amb Baena Queralt Girbau, una de les responsables de la biblioteca de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, i Mar Hurtado, presidenta de l’entitat, que recorden que amb l’actual pla educatiu, en el grau d’Educació Primària –la formació inicial dels futurs mestres, pendent de reforma des de fa lustres– l’alumnat pot graduar-se havent cursat només una assignatura de literatura infantil i juvenil en tot el grau. "Després hi ha la menció que, si la fan, formidable, però és una menció; tots els que no l’elegeixen surten de la facultat havent fet una sola assignatura de LIJ", insisteix Girbau, que lamenta que, ara com ara, els únics centres que compten amb la figura d’un bibliotecari escolar són els que tenen una AFA amb els recursos econòmics i la sensibilitat per contractar-lo.